El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 19 de març de 2012

La comissaria virtual (57): l'incunable del segle XVI

En l'edició impresa en castellà de La Vanguardia del 18 de març 2012, en la segona plana, on hi ha una mena d'índex, sortia l'anunci d'un article desenvolupat en pàgines interiors:



S'anomenen 'incunables' els llibres o documents que van ser impresos abans del 1501.  I d'aquest incunable que diuen que és el més car del món, també ens diuen que és del segle XVI. Únicament en el cas que hagués estat imprès el 1500 i que es consideri que el segle XVI va començar el 1500 --això significaria admetre que va existir l'any zero, però seria ja un altre debat--, podríem admetre que es tracta d'un incunable.

Anem a la pàgina de l'interior --a la secció "Vivir"-- on surt la notícia sencera:


Aquí ja no es tracta d'un incunable, sinó d'un manuscrit. I la persona que parla en nom de la galeria londinenca que l'exposarà el 25 de març en una fira a Maastricht diu "Fue creado a mediados de 1470 en Brujas por..."

Doble error: a) confondre un manuscrit amb un incunable i b) dir que una obra de 1470 és del segle XVI.

8 comentaris:

Galderich ha dit...

Ha, ha... es un error que es produeix moltes vegades!

Marta ha dit...

Jo enviaria un mail al Diari. La feina ben feta.......

xcaballe ha dit...

Ahir vaig comprar La Vanguardia (per la tassa de les quatre cròniques) i si que em vaig fixar en la notícia, però no en la referència a l'«incunable».

Cal indicar, a més a més, que la referència al nom del llibre d'hroes no és correcte.

Xavier Caballé ha dit...

A l'edició en català també diu "incunable més car del món".

Si algun dia em trobo una Bíblia de Gutenberg per set milions d'euros, moure cel i terra per aconseguir els diners... :) Si per un llibre del segle XIX ara fa un any i mig es varen pagar 8,7 milions d'euros, trobo que 7 milions per un Gutenberg és un preu raonable :)

Per cert, ja que sóc aquí, hauries d'actualitzar el codi de l'script de redirecció per eliminar el domini .es, Mercè. El que tens pot impedir l'accés al bloc des de fora de l'estat espanyol. Al meu bloc trobaràs la versió més actualitzada.

Mercè Piqueras ha dit...

Galderich, sí que crec que alguna vegada he vist gent que creia que els incunables eren els llibres anteriors a la impremta. Però la confusió del segle...

Marta, i la feina mal feta...

Xavier, gràcies per la informació. Ho faré perquè justament dimecres marxo als EUA i potser des d'allà voldria fer alguna entrada al bloc. Em pensava que com és ara ja estava bé. I si alguna vegada m'assabento que venen una bíblia de Gutenberg, t'ho faré saber... 8-)

Júlia ha dit...

No sé com està ara el tema però en unes xerrades on vaig anar fa un parell d'anys sobre història del llibre explicaven que la data per considerar o no un llibre com incunable era arbitrària i s'estava revisant, per això es va inventar quelcom com ara post-incunable, però sembla que encara no s'havien acabat de posar d'acord en la durada, doncs variava molt tot plegat d'un lloc a l'altre.

Júlia ha dit...

De tota manera, a diaris, teles i ràdios diuen un munt de coses errònies o inexactes, i això pel que fa al petit camp del meu modest coneixement, recordo una professora de l'institut que era biòloga, potser l'havies conegut, Fustagueras, del Verdaguer, tenia molt mal geni però molt sentit de l'humor, i una vegada ens va fer riure molt explicant com insultava el locutor de la tele dient-li 'burro' a causa d'unes explicacions suposadament científiques.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies per l'aclariment, Júlia. I és cert que en els mitjans de comunicació de vegades diuen moltes inexactituds. Quan es tracta d'una notícia preparada ràpidament, es pot entendre, però hi ha casos en què han tingut temps per elaborar-ho i igualment hi ha errors. Per cert, durant uns anys (batxillerat elemental), vaig anar a examinar-me a l'Institut Verdaguer, però no recordo qui m'examinava de ciències naturals, diria que era un professor.