Avui he rebut un correu de l'Observatori per a la Igualtat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que denuncia el biaix de gènere en el llibre. Vaig rebre una invitació per anar a la presentació del llibre i un enllaç per descarregar-ne el pdf, però estava ocupada en altres coses i no vaig poder anar-hi, i encara no l'havia mirat; ho he fet després de rebre el correu de l'esmentat Observatori de la UAB. A la pàgina 23 del llibre, hi ha unes dades sobre el professorat de les universitats públiques catalanes, indicant el percentatge de dones en cada categoria; el mínim, un 15%, entre els catedràtics contractats per la Generalitat (seguit d'un 20%, entre els catedràtics que són funcionaris de l'estat) i el màxim, un 69%, entre els professors col·laboradors temporals. Si es considera el total general, són 9741 homes (61%) i 6221 (39%) dones.
Segons escriu en la Justificació David Bueno, director d'aquesta obra col·lectiva,
Les persones a qui s’ha demanat opinió, i que han respost de manera entusiasta, han estat proposades pel seu distingit perfil acadèmic i professional dins el món universitari i de la recerca científica, un perfil que les dota dels coneixements transversals i l’esperit crític necessaris per bastir les bases d’aquest dià leg. També s’ha tingut en compte que hi hagués representats d’universitats i centres de recerca, tant públics com privats, de diferents zones del territori català.És una llàstima que, de la mateixa manera que s'ha procurat que hi hagués representació territorial i de tot tipus de centres, no s'hagi tingut en compte que la ciència la fan homes i dones i que Catalunya compta amb dones que ocupen llocs destacats en el món de la recerca (tot i que força lluny del que hauria de ser) i que el treball de les quals és reconegut internacionalment. No afegiré cap més comentari perquè millor que jo ho expressa el comunicat de l'Observatori per a la Igualtat de la UAB, que copio a continuació:
L'OBSERVATORI PER A LA IGUALTAT DE LA UAB DENUNCIA EL BIAIX DE GÈNERE EN EL LLIBRE "CIÈNCIA I UNIVERSITAT A CATALUNYA. PROJECCIÓ DE FUTUR"Potser us interessarà:
L’Observatori de la Igualtat de la URV i el Centre d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la UdL donen suport a la iniciativa
L’Institut d’Estudis Catalans i el servei de Publicacions i Edicions de la UB, han publicat el llibre “Ciència i universitat a Catalunya. Projecció de futur”, editat per David Bueno i Torrens, on es recull la reflexió d’un conjunt d’homes científics entorn al sistema universitari, la recerca, la transferència de tecnologia i el coneixement, així com els reptes de futur als quals ha de fer front el país.
Aquest recull d’opinions està realitzat per un total de 13 homes, no dóna veu a cap científica, fet que ens porta, des de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, l'Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, i el Centre d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la Universitat de Lleida, a denunciar un cop més la pràctica androcèntrica en la ciència. En aquesta ocasió, s’ignoren les reflexions de les dones científiques sobre les aportacions i percepcions en aquest camp, que queden un cop més desconsiderades i per tant invisibilitzades. No hi ha dones científiques i tecnòlogues a Catalunya? Sí que n’hi ha, però no hi són representades. Segons les dades de l’UNEIX, Sistema d'informació d'Universitats i Recerca de Catalunya, pel curs 2010-2011, el 38,3 per cent del personal docent i investigador universitari de Catalunya són dones. I si considerem les dones catedràtiques, tot i ser encara una minoria, suposen el 18,7 per cent. A més a més, per a l’elaboració d’aquest recull només s’ha considerat l’opinió dels científics de les àrees d’experimentals i les tecnologies, on el 20% de les càtedres estan ocupades per dones, la qual cosa suposa un doble biaix. També hem de tenir en compte que a Catalunya el 49,2 per cent dels títols de doctorat són obtinguts per les dones.
En l’actualitat, existeixen diverses entitats i recursos que ofereixen informació i fan visible les activitats i treballs que les dones científiques estan desenvolupant, així com els mecanismes per incorporar la perspectiva de gènere en la recerca. D’aquesta manera, hi ha diversos guardons creats per la Generalitat de Catalunya com les Medalles Narcís Monturiol o la Distinció a la recerca universitària,que es fan ressò i reconeixen la tasca i contribució de les dones al món científic. Per exemple, en els darrers anys, han rebut la Distinció a la recerca universitària de la Generalitat de Catalunya, científiques com la Montserrat Aguadé Porres, Catedràtica de Genètica de la Universitat de Barcelona, la Fàtima Bosch Tubert, Catedràtica de Bioquímica i Biologia Molecular de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Anna Maria Cabré i Pla, Catedràtica de Geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Carmen Claver Cabrero, Catedràtica de Química Inorgànica de la Universitat Rovira i Virgili, la Carme Junqué i Plaja, Catedràtica de psicobiologia de la Universitat de Barcelona,
En el context de la Universitat Autònoma de Barcelona, projectes com el Maletí de Recursos Gènere i Ciència dirigit per la professora Teresa Freixes, Catedràtica de Dret Constitucional de la UAB i Catedràtica Jean Monet ad personam, que s’ha publicat recentment, ens recorda la igualtat de gènere i la no discriminació per raó de sexe com a drets fonamentals reconeguts en les declaracions internacionals de drets humans, en la normativa de la Unió Europea i en totes les constitucions dels Estats democràtics. A més, es constata també, a partir de tots els indicadors internacionals, que cal modernitzar les universitats i centres de recerca i millorar la gestió dels recursos humans des de la perspectiva de gènere. També en aquest context, es pronuncia l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues a Catalunya - AMIT, que es va fundar com a organització no excloent per donar veu, crear un fòrum de discussió i fer de xarxa de suport, a totes les investigadores en els camps de la ciència i la tecnologia, des de la perspectiva de la igualtat entre dones i homes.
Per últim, aquesta setmana passada, en la reunió del Consell assessor de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB, les representants dels més de 25 grups de recerca amb perspectiva de gènere d’aquesta universitat, també van fer saltar l’alarma per la invisibilització dels seus treballs i dels resultats que obtenen. Per tots aquests motius, des de l’Observatori per a la Igualtat considerem que s’ha de garantir que es proporcionin instruments per a introduir la perspectiva de gènere en l’activitat científica i fer visible les contribucions de les dones en aquest àmbit a través del seu Pla d’Igualtat.
L'Observatori de la Igualtat de la Universitat Rovira i Virgili, i el Centre d’Igualtat d’Oportunitats i Promoció de les Dones de la Universitat de Lleida han manifestat el seu suport a la iniciativa de l'Observatori per a la Igualtat de la UAB que rebutja les dinàmiques androcèntriques que encara perviuen a les universitats i d'altres institucions científiques.
Com afirma l’Observatori de la Igualtat de la URV, són moltes les dinàmiques, actuacions així com institucions creades, tant des de l'Unió Europea com dels diferents governs, per eliminar els biaixos de gènere de la ciència. A Catalunya per exemple des de fa anys la Comissió Dona i Ciència del Consell Interuniversitari de Catalunya ha impulsat el desenvolupament de plans d'Igualtat a les universitats. Tanmateix dia a dia comprovem que fets com el que ara es denuncia, són, encara i lamentablement, habituals al sistema universitari.
-16 Científiques catalanes, versió virtual de l'exposició que va organitzar el 2010 l'Associació Catalana de Comunicació Científica per fer visibles les dones que fan recerca a Catalunya
- Així celebra Caixaforum el 8 de març (aquest bloc, 04.03.201). Sobre un debat anunciat per al 8 de març (Dia Internacional de la Dona), per tractar de la recerca i la crisi, amb la participació de cinc ponents i un moderador.
- Més sobre Caixaforum i el 8 de març (aquest bloc, 06.03.2012). Com van intentar arreglar-ho, tot incorporant al debat una dona, potser pels comentaris que es van fer a les xarxes socials.
2 comentaris:
És lamentable, abans no m'hi fixava tant i pensava que eren manies meves però això passa gairebé a tot arreu, en part per això vaig obrir el blog de poetes-dones. Fins i tot a sectors on la dona es majoritària, com l'ensenyament elemental, a l'hora de fer anar gent a debats i la resta sempre hi ha més homes. En el tema dels poetes, dels escriptors, del que sigui, a l'hora de la veritat i de les publicacions continuen en minoria. I en la política, ja es veu, encara hem d'admetre que el PP té més dones a llocs rellevants que l'esquerra, cosa que a més dóna la imatge d'una majoria de dones 'conservadores', cosa que no és així ni de bon tros.
No es tracta de paritats sinó de comptar-hi en tots els casos, siguin del sector professional que siguin.
Júlia, jo també penso que no és qüestió de forçar les coses per encabir-hi dones. Però és que ni hi pensen, és com si fossin invisibles. En el debat de La Vanguardia sobre cultura, que no em diguin que no hi ha dones en càrrecs destacats per poder-ne convidar alguna. I en el món de la recerca, igual. Fa un parell d'anys un home em va deixar aquí un comentari sobre el Museu de Ciències Naturals i em va esmentar el seu "director". Quan li vaig dir que era "directora" i no director, ell es va estranyar i va dir que no era freqüent que una dona dirigís un museu. Vaig fer una mica de cerca i a Catalunya vaig trobar potser unes 25 dones que dirigien museus.
Publica un comentari a l'entrada