El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 19 de febrer de 2013

"+ que ayer pero menos que mañana"

Fa anys es va posar de moda una medalla del amor molt hortera que duia gravat "+ que ayer - que mañana". Això podria ser l'eslògan dels mitjans de comunicació en relació als escàndols de política, corrupció, economia i espionatge. Formen una xarxa intricada i hi ha polítics corruptes que són espiats, espies que es deixen corrompre, empresaris que corrompen i espien... En fi, totes les combinacions possibles.

Cada matí engego l'ordinador per mirar els titulars de les darreres notícies, i després. mentre esmorzo fullejo algun diari de paper. Tot i que pensi que ja estic curada d'espants, sempre hi ha alguna notícia que em fa accelerar el pols i pensar un cop més allò que la realitat supera la ficció. Aquests dies és l'afer de les escoltes secretes que va realitzar l'empresa Método3, on sembla que tothom sigui espiat i que, com en les novel·les d'Agatha Christie, tothom podria tenir un motiu per haver encarregat a l'agència que espiés algú altre.

I el cas és que ara ens sorprenem amb aquestes notícies que sembla que agafen tothom desprevingut, amb una agència de detectius que no se sap per a qui espia, un restaurant que ves a saber per què era tan visitat per la gent del món de la política, polítics que no se sap si eren espiats o feien espiar... Però una cerca per Internet ens mostra que Método3 fa temps que ha estat proveïdor de serveis d'espionatge per a polítics i per algunes institucions de la societat civil i que no sempre ha actuat de manera clara. Aquesta agència va participar en la cerca de la nena britànica Madeleine McCann i va dir que havia estat segrestada per una xarxa de pedòfilia que l'hauria dut al Marroc i en la cerca d'un espia espanyol a França. Vegem algunes de fa temps que la impliquen en algunes activitats d'investigació no massa ortodoxes: 

19.11.1995 "La policía cierra el caso de espionaje industrial descubierto en Barcelona", publicat a La Vanguardia. Entre els protagonistes de la història hi ha els propietaris de Método 3, a qui la policia va acusar d'escoltes il·legals.

07.09.2009 "El juez investiga a los detectives de Método 3", publicat a interviu.es.Els investigava perquè ells havien investigat el vicepresident de la Comunitat de Madrid, Ignacio González.

09.09.2009. "La agencia sospechosa de haber espiado a González trabajó con la SGAE", oublicat a ELSEMANALDIGITAL.COM. Diu:
Según parece, la SGAE contrató a Método-3 en torno al año 2003, oficialmente para investigar vulneraciones de pago del canon, actividades de piratería y ataques informáticos contra las páginas de la SGAE.
¿Devien ser de Método 3 aquells homes que es colaven a casaments o visitaven perruqueries per denunciar-los si estaven posant música sense pagar a la SGAE? Una de les tasques que la SGAe els va encomanar va ser infiltrar persones en entitats que eren crítiques del cànon digital. Suposo que, per a un becari, deu ser molt més gratificant espiar Alicia Sánchez Camacho i l'exparella --per a alguns mitjans 'exnòvia' i per a uns altres 'examant'-- de Jordi Pujol Jr que no pas el treball d'espia de la SGAE. I en aquell moment, Método 3 ja es va negar a lliurar el llibre de clients a la policia.

30.09. 2009 "La historia jamás contada de Método 3, la empresa que espió a Nacho González y a los directivos del Barça", publicat a El Confidencial. Segons aquest article, el 1995 --fa divuit anys!-- ja van imputar persones d'aquesta agència per unes escoltes il·legals i la relaciona amb un reguitzell d'escàndols de tota mena.

05.04.2011 "¿Por qué espiaron al número 2 de Esperanza Aguirre?", publicado en Estrelladigital.es.
 
10.07.2012 "Los detectives de Método 3 también espiaron a Granados", publicat en el web de la Cadena SER-Madrid. I l'entradeta de la notícia diu:
Las propiedades del exconsejero de Aguirre y exsecretario general del PP de Madrid, Francisco Granados, también fueron objeto de interés para la agencia de investigación Método 3, la misma que supuestamente espió al vicepresidente regional, Ignacio González, en Colombia. Por esas mismas fechas, verano de 2008, los detectives de la agencia cursaron numerosas solicitudes sobre los inmuebles de Granados, tal y como refleja un certificado del Registro de la Propiedad de Valdemoro.
Per més que intenti esprémer el meu cervell, sé que no aconseguiré imaginar una història més rocambolesca que la que ens estan oferint aquests dies els mitjans. Però no oblidem que, mentre partits, governs, detectius, agències d'intel·ligència i policia s'intercanvien acusacions, el país segueix enfonsat en la pitjor crisi econòmica que ha patit durant la democràcia, i que els vents de ponent segueixen bufant amb més força que mai. Procurem, doncs, que el llegir no ens faci perdre l'escriure.

1 comentari:

fra miquel ha dit...

Ja ho dius Mercè! "Que el llegir no ens faci perdre l'escriure" Però que tampoc ens faci perdre de vista altres coses que estan passant, com la ILP sobre la dació en pagament en el cas de les hipoteques. Avui Rajoy, en el ple de control no ha dit ni "mu" al respecte...
I de com faran per disminuir la llista d'aturats...
I tantes altres coses...
Tenim molts fronts oberts. No val a badar
Una abraçada