El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 7 de febrer de 2013

La comissaria virtual (68): intel·ligència i saviesa femenines

Aquesta entrada de la sèrie de "La comissaria virtual" és una mica forçada, si tenim en compte el seu context. Es tracta d'una pàgina de La Vanguardia del 13 de maig de 1952. Tanmateix, permet fer-se una idea de l'actitud de la societat envers la dona. Al peu de pàgina hi ha aquest anunci:


Com que no sé si es llegirà bé  (podeu veure la imatge ampliada clicant-hi al damunt), en copio aquí una part del text:
SI LA ATLANTIDA...

el misterioso Continente sumergido, volviera a surgir de las aguas del mar...

Cualquier ama de casa inteligente podría poner de nuevo en perfecto estado los muebles de sus derruídas ciudades empleando el maravilloso lustra muebles BI-FLEX.

BI-FLEX quita manchas, abrillanta y restaura. Úselo hoy mismo, le convencerá.
Ves per on, el que eren capaces de fer les mestresses de casa intel·ligents de 1952!: enllustrar tota mena de mobles, encara que haguessin estat milers d'anys submergits en el mar. Naturalment, sempre que comptessin amb l'ajut de BI-FLEX.

A la mateixa pàgina del diari hi ha una notícia que també té relació amb la dona i la seva intel·ligència. Es titula "Vocación profesional" i comença dient:
La notícia divulgada por la Prensa de que a dos señoritas se les ha adjudicado el premio extraordinario de la Facultad de Ciencias Naturales de la Universidad de Madrid por la brillantez y aprovechamiento con que han cursado sus estudios, nos hace meditar sobre el problema de la vocación profesional, que no siempe la sienten muchos de los que han escogido una carrera.
Després tracta de la dificultad de triar una carrera i encara més triomfar en allò que a una persona li agrada quan ha triat una professió per a la qual no te vocació, i torna al tema inicial de les dues estudiants brillants:
...resulta verdaderamente animador el ver a dos muchachas acabar con brillantez estudios tan complejos y saber que piensan dedicarse a investigaciones profundas sobre monstruos antediluvianos y geologías prehistòricas.
Però allò que agrada més al periodista és que una de les noies, malgrat la seva saviesa, és amant de les festes on es ballen dances "absurdas y negroides":
Y todavía más sorprendente y simpàtico es saber que una de ellas es aficionada al baile y no se pierde, a pesar de ser sabia, una fiesta de sociedad con sus absurdas y negroides danzas.
Si al periodista li estranya que una de les noies tingui afició al ball, deu ser que la saviesa i el ball solen ser incompatibles? Com que jo no he ballat pràcticament mai (sempre m'he sentit una inútil per a la dansa), potser hauré de pensar que sóc una mica sàvia?

Potser us interessarà:
La comissaria virtual (4 bis): Cómo divertirse limpiando la cocina (aquest bloc, 09.03.2008) Netejar la cuina pot ser una tasca "divertida i pedagògica", a més d'útil.

4 comentaris:

Allau ha dit...

Les festes de societat africanes van plenes d'absurdes danses negroides. De tota la vida.

fra miquel ha dit...

Sortosament les coses han canviat, encara que no el suficient...

Per cert, en el viatge que vaig fer al Senegal, ara farà gairebé dos anys, jo també vaig ballar absurdes danses africanes i m'ho vaig passar molt bé ;o)
Petons

Clidice ha dit...

ja sabia jo que tenia un motiu orgànic per ser tan enze! adoro ballar i si és negroide i absurd millor! :)

Mercè Piqueras ha dit...

Allau, Fra Miquel, Clídice, malgrat l'absurditat, la gent segueix passant-s'ho molt bé ballant les danses negroides. I que duri.