El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 21 de febrer de 2013

Els plagis de la xarxa

Què pensaríeu si haguéssiu fet un treball de recerca de terminologia, dedicant-hi hores i hores, posant després a Internet els resultats de la vostra recerca perquè tothom se'n pogués beneficiar i, al cap d'un temps, algú descobrís que el vostre treball estava recollit en un altre web, sense indicar-ne la procedència ni la autoria, només una nota en què s'informés que era "un treball basat en diverses fonts", però sense indicar-les?

Doncs això li ha passat a Verónica Saladrigas, una bioquímica argentina que treballa i viu a Basilea. Verónica es dedica a la traducció mèdica i sempre ha tingut molt d'interès per la terminologia. En  camps com la bioquímica i la biologia molecular, que des de mitjans del segle XX s'han desenvolupat espectacularment, sempre van apareixent nous termes. I generalment, els neologismes de la ciència s'encunyen en anglès, que avui dia té el paper de lingua franca de la ciència, com segles enrere ho havia estat el llatí. Com una formigueta, Verónica ha anat recollint al llarg dels anys els equivalents castellans de molts termes de bioquímica, de vegades proposats per ella mateixa o per col·legues amb qui coincideix en uns fòrums d'Internet (Medtrad i Tremédica). Amb la col·laboració d'un altre bioquímic (Gonzalo Claros, professor de la Universitat de Màlaga) aquell bé de déu d'informació recol·lectada pacientment, es pot consultar a Internet en el Vocabulario inglés-español de bioquímica y biología molecular. (També està disponible, per capítols, a la revista Panacea, però és més útil el web, on es poden localitzar els termes més fàcilment). Vegeu-ne una mostra, l'inici del termes corresponent a la lletra B (per veure-ho ampliat cliqueu damunt la imatge):



Compareu-ho ara amb l'inici dels termes corresponents també a la lletra B d'aquest Glosario de referencia inglés-español de terminos comunes en biología molecular, publicat en el web "Nutrición personalizada" (haureu de clicar al damunt de la imatge per llegir-ho):


És idèntic. I les definicions en les altres lletres també. En algun cas hi ha alguna frase afegida, o eliminada, però és básicament el Vocabulario de Verónica Saladrigas.

A la pàgina d'inici del Glosario, de "Nutrición personalizada", diu que n'és la versió 1.0 i que
A petición de muchos lectores, hemos preparado este glosario con los términos más comúnmente encontrados en la literatura, basándonos en diversas fuentes. Este es un documento dinámico, por lo que periódicamente incluiremos términos adicionales o modificaremos alguna descripción, de acuerdo a las recomendaciones de los organismos internacionales.
Enlloc hi ha la referència de les fuentes d'aquest glossari, que sembla ser que es trobava en aquest web des de fa temps. Avui algunes persones que coneixen Verónica Saladrigas s'han assabentat d'aquest plagi i s'han afanyat a escriure a l'administrador del web. Després, el glossari ha canviat misteriosament. On fa unes hores es veien definicions de termes de biologia molecular (les copiades del Vocabulario), ara hi ha articles de divulgació relacionats amb la lletra que es cliqui. Per exemple, a la A, "Abastecimiento de folato perinatal"; a la B, "Bicarbonato de sodio como auxiliar ergogénico"; a la C, "Cacao, chocolate y enfermedad cardiovascular".

Tot i que en la pàgina d'entrada indica "El término en inglés se encuentra en negritas. La flecha (-->) indica un término relacionado.", enlloc s'hi veuen termes en anglès ni cap fletxa. Suposo que no els ha donat temps de canviar-ho. He fet una captura de pantalla d'aquesta introducció, per conservar-la si després també la canvien:


Després de veure això, penso si l'autor d'aquest web, un nutricionista mexicà, no haurà fet el mateix amb els articles que ha anat publicant en el bloc d'aquest web. Internet dóna sorpreses com aquestes. Sóc partidària de compartir el coneixement. Aquest bloc meu, per exemple, està amb una llicència de Creative Commons 3.0 (reconeixement-no comercial-sense obres derivades), de manera que el que escric aquí --i les fotos meves que hi inclogui-- es pot reproduir en altres llocs sense demanar permís. Al cap i a la fi, el fet de tenir al peu del bloc el logotip de la llicència de Creative Commons ja és un permís, amb unes limitacions que venen donades pel tipus de llicència triat.

Copiar directament una obra sencera com es el Vocabulario inglés-español de bioquímica y biología molecular em sembla una manca total d'ètica per part de l'autor del web. Com també la manera de fer-lo desaparèixer i substituir-lo per uns articles de divulgació, sense cap nota de disculpa per haver reproduït sense permís una obra d'una altra persona. Tanmateix, no em ve de nou. He vist coses semblants en altres ocasions i a mi mateixa també m'han copiat sense indicar-ne la procedència.

Potser us interessarà:
- Compartir el coneixement (aquest bloc, 25.11.2008). El dia que vaig descobrir una entrada meva plagiada en un altre bloc.
- La British Library i el copyright (aquest bloc, 04.12.2007). La British Library ven articles publicats en revistes en accés obert (és a dir, que no cal pagar per accedir-hi per Internet).

3 comentaris:

Allau ha dit...

Sembla que creix una generació amb una moral diferent, on el plagi i els missatges anònims són perfectament acceptables. A mi em cauria la cara de vergonya.

Júlia ha dit...

Sempre s'ha copiat i plagiat de forma descarada, avui la xarxa permet fer-ho de forma més còmoda però també permet detectar-ho, cosa que abans no era així.

Fa poc un amic va veure citades unes aportacions seves sobre història en el blog d'un altre historiador d'aquests que en diríem 'divulgadors', sense citar-ne la font. S'hi va posar en contacte i l'altre ni es va immutar, va demanar excuses, va citar la font i va sembla estranyat i sorprès per la protesta i tan ample.

La gent del món de la música està molt sensibilitzada amb el tema, per cert, es veu que allà la cosa és veritablement escandalosa i més difícil de detectar.

El cas de la ministra alemanya i la seva tesi mostra, però, que avui és possible detectar aquesta mena de coses.Ara bé, és un tema que no escandalitza gens, un d'aquests pecats als quals ens hem habituat i sembla que considerem normals i ni tan sols venials.

He de dir també que a molts blogs que visito ha augmentat la cura en citar les fonts, en aquests darrers temps.

Mercè Piqueras ha dit...

Jo també pensava, com Allau, que això era una cosa d'ara, que la gent no hi donava importància, però la Júlia opina que sempre s'ha fet de manera descarada.

Potser hi hagi diversos factors que hi influeixen. Per una banda, aquí copiar no semblar una falta massa greu. A més, Internet t'ho posa en safata, només cal fer "retalla i enganxa". De tant en tant sóc jurat de treballs de recerca de batxillerat i gairebé sempre n'hi ha algun amb trossos de text copiats directament de la xarxa.

Júlia, poses l'exemple de la tesi copiada de la ministra alemanya. Però fixa't que ella ha dimitit immediatament. I si finalment es prova que va ser un plagi i li anul·len el doctorat, per a ella serà una regressió en el seu estatus, perquè a Alemanya el "Dr." s'incorpora al nom de la persona que té el doctorat. Fins i tos en els documents oficials (passaport, per exemple), en el lloc del nom posa "Dr. XXX YYYY". El màxim és si és té una càtedra, que aleshores el nom és "Prof. Dr. XXXXYYY".

I recordo que Júlia explicar el cas d'un arqueòleg molt mediàtic que, en un programa molt popular de televisió, va presentar com a pròpia la feina que havien fet altres. No sé si et refereixes al mateix.

L'avantatge que tenen els blocs sobre els articles en premsa escrita, és que, a més de poder-hi indicar la font en una referència, en molts casos s'hi pot posar l'enllaç directe.