El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 28 de juny de 2012

L'inefable Monago

El senyor Monago és el president de la Junta d'Extremadura. Ahir o abans d'ahir va fer unes declaracions sobre el possible pacte fiscal català que, tot i que aparentment semblen ofensives per a Catalunya, crec que ofenen més Extremadura. Uns fragments del seu discurs:
El mayor desafío político que tiene extremadura en 2013, que no podemos perder de vista, es sin duda el pacto fiscal catalán. El pacto fiscal catalán es catastrófico para Extremadura [...] Su efecto para Extremadura puede ser devastador [...] Su idea [la de Catalunya] de Extremadura y de España es una idea estereotipada que debemos combatir hablando alto y claro como pueblo con una sola voz, pero sobretodo dando la batalla política al pacto fiscal catalán.


No sé si la idea que jo tinc de l'Extremadura actual és estereotipada. És la que vaig extreure el 2005 després de passar uns dies a Cáceres per assistir a un congrés. Rescato algunes impressions meves d'aquella visita:
No entenc que la gent vagi a visitar parcs temàtics tenint ciutats com aquesta [Cáceres], un parc temàtic multicentenari, amb cases i palaus senyorials tan bonics. Com diu la guia Michelin, Cáceres "deserve le detour". Diuen que ocupa el tercer lloc a Europa de ciutats amb el nucli històric més ben conservat (les altres dues són Florència i Talin), i la Unesco va declarar-la patrimoni de la Humanitat.

La ciutat em va sorprendre en diversos aspectes. per exemple, es parla d'Extremadura com una regió pobra i el seu president [no era el d'ara] en més d'una ocasió ha criticat la "insolidaritat" de les regions que no volen compartir les seves riqueses. No sé si a la província de Cáceres hi ha probresa en el món rural, però la capital no transmet gens aquesta sensació. Relativament se'n veu molta més en altres ciutats. No hi he vist barris degradats com n'hi ha a Madrid o a Barcelona, com tampoc hi he vist el barraquisme vertical de les rodalies d'aquestes dues ciutats. Al contrari, a Cáceres hi ha barris nous amb cases molt dignes i la ciutat està envoltada de les típiques urbatizacions de cases adossades, que sembla ser la màxima aspiració de la ciutadania a Extremadura, a Castella o a Catalunya. Per anar a la seu del Congrés, passava per barris més modestos, però mai no em van fer la sensació de zones com el Raval de Barcelona, per exemple, i encara molt menys de la Mina o Sant Cosme, a Sant Adrià i el Prat.

Els palaus antics de Cáceres estan sent recuperats perquè els compra la Junta de Extremadura, la Diputació o altres institucions o empreses per instal·lar-s'hi. Museus, biblioteques, arxius, despatxos oficials, escola de belles arts, i alguns hotels i restaurants tenen la seu en magnífics edificis restaurats. Això en garanteix la conservació i que es puguin visitar, si més no parcialment.

De Cáceres a Madrid es viatja molt bé, amb uns trens que no tenen res a envejar a l'AVE o a l'Euromed. Em fa l'efecte que deuen ser dels més moderns que té Renfe. Quina diferència amb els trens amb què vaig fer els trajectes d'anada i tornada entre Barcelona i Madrid! A l'anada, un tren que va sortir amb retard, que va averiar-se i ens va tenir aturats dues hores a Castelldefels i que va arribar a Atocha quan ja feia dues hores que havia sortit el tren que m'havia de dur a Cáceres. A la tornada, un tren "Estrella", que no és precisament una estrella de tren. Pujar-hi és com retrocedir a l'Espanya carpetovetónica de la meva joventut: brutícia, amb pols acumulada d'anys, uns seients incòmodes i un viatge que semblava interminable. És nota que els nostres diputats viatgen en pont aeri [el 2005 encara faltava bastant perquè entrés en funcionament el tren d'alta velocitat entre Madrid i Barcelona]. Altrament potser haurien reclamat la millora del servei ferroviari. I aquest és el tren que arriba fins a Port-bou-Cerbère i al revès! El tren d'entrada a l'Estat espanyol des de França. Quina imatge en treuran els estrangers a qui se'ls acudeixi agafar-lo?
Les declaracions que ahir va fer el senyor Monago podrien fer pensar que, tot allò que vaig admirar a Cáceres --un barri antic molt ben conservat, l'absència de bosses de pobresa a la ciutat, unes comunicacions ferroviàries excel·lents...-- ho han aconseguit amb diners catalans. Si aquest senyor creu que el pacte fiscal pot ser catastròfic per a la seva terra, sembla que suggereixi que ells no són capaços de tirar endavant, que necessiten els diners que els arriben d'altres llocs.

Monego s'adreçava a unes "señorías". Suposo, doncs, que devia parlar en el Parlament extremeny. M'agradaria saber què van replicar-li els representants dels diversos partits.