El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 16 de juny de 2012

Contes de microbis

Quan era petita, m'agradava molt anar amb metro. Quan baixàvem a l'estació de Correus (avui dia no existeix), hi havia sempre molt corrent d'aire i la meva mare em feia mantenir els llavis junts, que la boca quedés ben tancada, perquè no m'hi entressin els microbis que em podrien fer agafar un refredat o angines. Si al meu germanet li queia el xumet al terra, en recollir-lo calia rentar-lo perquè marxessin els microbis amb què podia haver-se posat en contacte. Jo no sabia què era un microbi, però sabia que eren dolents i calia anar amb compte perquè no ens causessin malalties. (Vaig trigar molts anys a saber que els microbis patògens --els que causen malalties-- són només una minoria en l'immens món microbià.)

M'hauria agradat molt tenir un avi que m'hagués explicat què eren els microbis, com ho va fer el bioquímic Arthur Kornberg (1918-2007) als seus néts. (Cada avi té les seves coses bones, però; del meu avi matern, recordo que ens ho passàvem molt bé quan anàvem a pescar a Sant Pere Pescador, a la gola del riu Fluvià.) Als seus fills, Kornberg els havia explicat contes en què els personatges eren microbis i, anys més tard, va inventar-se uns petits poemes per als seus néts, en què també explicava històries que parlaven de microbis i en les quals sortien també els mateixos néts. Com a les faules, que al final inclouen un ensenyament moral o recomanació, els poemes que tracten de microbis "dolents" acaben amb unes indicacions sobre què cal o no cal fer per prevenir la infecció. Aquests peculiars contes en vers van recollir-se en un llibre que conté unes il·lustracions molt simpàtiques, a més d'informació complementària de cadascun dels microbis protagonistes dels poemes.

L'any passat va sortir la primera edició en castellà del llibre i ara, juntament amb la segona edició, n'ha sortit també la versió catalana. Les dues versions han conservat el mateix format i els dibuixos de l'edició original anglesa. Estic satisfeta d'haver col·laborat en la traducció i adaptació del llibre a les dues versions (castellana i catalana), publicades per Editorial Reverté (la versió castellana va comptar amb el suport de la Sociedad Española de Microbiologia i la versió catalana amb el de la Fundació Alsina i Bofill).

Contes de microbis
Arthur Kornberg
Adam Alaniz (dibuixos)
Editorial Reverté, Barcelona
23,5 x 31,2 cm
ISBN: 978-84-291-1848-3
Preu: 19,00 €

Actualització 19.06.2012
Veig que, en el web de l'editorial, es port descarregar una mostra del llibre (28 pàgines) i és possible també comprar-lo en línia.

Potser us interessarà:
- Microrrelatos microbianos, per Toni Hernández a eciencia (12.09.2011).
- Cuentos de microbios (aquest bloc,  09.11.2011). Ressenya de l'edició castellana del llibre.

3 comentaris:

Montse Vallmitjana ha dit...

Als meus nets els encanta. Fa pocs dies en Leo va fer molts dibuixos de bacteris, de memòria i alguns inventats i lAda el va imitar però va agafar el llibre per copiar-los.

Clidice ha dit...

Els penso buscar! :)

Mercè Piqueras ha dit...

Montse, m'agrada saber que els hi agrada. Diverses persones m'han explicat l'experiència de llegir el llibre amb la mainada, que descobreix aquest món invisible.

Clídice, en el web de l'editorial se'n pot veure una mostra (déu n'hi do, 28 pàgines). http://tinyurl.com/cpbpzjw I es pot comprar en línia.