El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 23 de juny de 2012

Un altre Sant Joan

Aquesta nit és la revetlla de Sant Joan; una nit que per a mi no té d'extraordinari més que el fet de menjar la coca i que de vegades em costa dormir per culpa del soroll dels petards. Ahir vaig anar a fer unes coses prop de la ronda Sant Antoni i vaig apropar-me al forn Mistral a comprar-hi una coca. Un cop a casa me la mirava i me la imaginava toveta, que avui al vespre ja haurà perdut la frescor d'una coca del dia. Com que no era l'única que se la mirava amb delit, vam decidir avançar la revetlla i ja en vam menjar. Tota no, perquè per a dues persones hauria estat massa, però a miquetes ens en vam cruspir ben bé la meitat. Estava deliciosa!

Potser em direu que no té gràcia menjar la coca abans del dia de la revetlla. Però de la mateixa manera que hi ha qui està cremant petards des de fa dies, per què no podríem començar a menjar la coca abans del 23? Avui ens acabarem la resta, i ves per on, haurem celebrat dues revetlles, atès que actualment la nostra revetlla és limita a això. He llegit que aquest vespre hi ha una foguera de Sant Joan en el barri, en el carrer Numància. Potser m'hi apropi; les fogueres és una altre aspecte de la nit de Sant Joan que m'agrada.

Tornant als petards, quan a casa hi havia mainada, en compràvem, però procurava que fossin dels que no fan soroll o en fa molt poc. Mai no m'han agradat els petards sorollosos i molt menys les traques. No entenc aquesta dèria de molta gent pel soroll. En canvi, els coets que exploten escampant espurnes de colors, m'agraden molt. Encara em quedo bocabadada la nit que fan el castell de focs artificials durant la festa Major del meu barri. Penso que darrere d'aquell espectacle hi deu haver moltes hores de feina i una ment capaç de dissenyar aquells coets que en porten incorporats d'altres els quals també en porten d'altres, de manera que puguem veure aquelles palmeres a les quals a l'extrem de les "fulles" els neixen altres palmeres i en alguns casos encara hi ha una altra explosió en l'extrem de les fulles d'aquestes segones palmeres. Però soroll, no, gràcies!

Actualització 24.06.2012, 00:20
He anat a veure la foguera del barri, en un descampat del carrer Numància. Per ser l'única foguera del barri, no hi havia gaire gent. Enmig de la foguera he pogut reconèixer, ja en flames, alguns bancs (dels de seure al carrer, no pas dels del rescat, tot i que potser alguns mereixerien més que els cremessin), Mentre s'anaven conveertint en flames i fum he pensat qui sap d'on els han tret i quanta gent no s'hi deu haver assegut: els vells del si no fos, joves per petar la xerrada, parelles enamorades, persones sense casa, persones sense papers... Quantes coses ens podria explicar...!

Foguera Sant Joan, al barri de les Corts (Numància / Anglesola)


Potser us interessarà:
- Sant Joan: la llegenda de la princesa (23.06.2010)
- La nit de Sant Joan (24.06.2008)

5 comentaris:

Marta ha dit...

Tens raó, que importa menjar-se la coca unes hores abans i més si vé de gust! Això de les revetlles és molt personal, no sempre son divertides. Recordo una d'avorridíssima amb uns amics força avorrits, i que quan varem sortir de casa seva, me n'hauria anat a "saltar fogueres" de tanta tensió que havia acumulat i amb la sensació de temps perdut. Llàstima que ara no se'n troben de fogueres a ciutat! Bona revetlla!

Mercè Piqueras ha dit...

Ja n'he menjat per segona vegada i estic contenta que l'encetéssim el dia abans; estava molt més bona. No es fan tantes fogueres com fa anys, però alguna encara es fa. Bona revetlla també a tu.

joana ha dit...

N'agraden molt les coques de Sant Joan, però a Mallorca no en saben fer com a Catalunya.
La de llardons és la que més m'agrada.

Mercè Piqueras ha dit...

Joana, i a Catalunya no saben fer ensaimades com a Mallorca 8-)

Pakiba ha dit...

Molt bó Mercé, aixó pasa més d'una vegada que compras alguna cosa i cau abans del día, però en castellá hi ha referá que diu "comer por haber comido,no hay nada perdido".

Que pasis un feliç Sant Joan.