El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 8 de juny de 2012

Aclaparada per les sigles

En Joan no volia tornar a l'INEM i va decidir posar-se a treballar pel seu compte. Un API amic seu va trobar-li un petit despatx de lloguer. Calia que es donés d'alta de l'IAE, de l'IVA i de l'RGSS. Algunes d'aquestes gestions ara és possible fer-les per Internet, però feia un parell de dies que no li funcionava l'ADSL; en realitat no era l'ADSL, sinó el router, que no s'encenia la llumeta del WLAN. Estava de mala sort; quan la incidència va estar resolta, se li va espatllar el PC (ha aprofitat per demanar al tecnic que li augmenti la RAM) i tampoc va poder connectar-se al WWW. No li quedava més remei fer-ho tot presencialment.

Va agafar l'autobús per anar al centre, però la circulació estava interrompuda. Manifestants de CCOO, UGT i USO protestaven per les retallades de l'ICS. Va baixar de l'autobús per continuar a peu, però no les tenia totes; hi havia molts membres de la GU i del ME i semblava que els manifestants els volguessin provocar. Un d'ells se li va apropar. En Joan va retrocedir, però de seguida va reconèixer aquell somriure de nen entremaliat: era en Pep Buscarons! Havien estudiat junts l'EGB, l'ESO, el BUP i el COU. Quant de temps sense veure's! Surten d'aquella aglomeració i entren en un bar per parlar una estona.

En Pep era dels millors de la classe, sempre treia MH. En canvi, en Joan com a molt treia N. Les PAU, però, els van anar força bé als dos. En Pep va matricular-se a la UPC; ell, a la UAB. I coses del destí, ambdós van canviar-se d'universitat. En Pep, després del primer curs que va fer a l'ETSEIB, va deixar els estudis d'enginyeria pels de medicina, a la UB. En acabar la carrera, va treballar un temps a una ONG (MSF) però va deixar-ho per fer el MIR. El va aprovar, però l'enviaven a l'altra punta de la península i finalment va acceptar treballar en un CAP. Ara està tip de visitar fumadors amb EPOC (en Pep va dir-ne EPOC, però en català hauria de dir-se'n MPOC) i dones menopàusiques que necessiten una THS. L'R+D sempre l'havia atret i ha començat a col·laborar amb un grup del CRG, en el PRBB. A través del cap de recerca, el proper estiu anirà a fer una estada a un centre de la UCLA. Hi treballarà dos mesos amb un grup que té un gran projecte subvencionat pels NIH i la NSF dels EUA. Si aconsegueix bon resultats, potser aconseguirà publicar un article en una revista d'alt IF, qui sap, a JAMA o al PNAS.

En Joan va estudiar comunicació a la UAB i després va matricular-se per fer un  màster a l'EFC de la UPF. Després va fer pràctiques a la SER, a RAC1 i en diversos centres de la CCRTV. També va estar amb contractes temporals en gabinets de comunicació del CIDOB, de l'IDIBAPS, del CSIC, de l'INCAVI, de l'IRTA i fins i tot de l'ONCE. Va aconseguir un contracte fix al CIC del CSIC; hi ha treballat uns quants anys, però amb les retallades van haver de suprimir les despeses de comunicació. Després d'enviar centenars de CV a moltes empreses, ha decidit establir-se pel seu compte.

***************************

Els paràgrafs anteriors vaig escriure'ls fa dies, després d'una reunió en què una jove estudiant parlava de l'essacebé i jo no sabia a què es referia fins que vaig adonar-me que era la Societat Catalana de Biologia (SCB). Tants anys que en sóc sòcia, i abans d'aquell dia mai no l'havia sentit anomenar per les sigles. Suposo que m'hi hauré d'acostumar, perquè quan hi vaig telefonar després de la reunió esmentada, la persona que va respondre el telèfon també va dir: "Essacebé, digueu?".

Hauria d'estar acostumada a les sigles. Una de les meves activitats és l'edició d'articles científics ('edició' en el sentit anglosaxó: una mescla de correcció, revisió i preparació per publicar) i el món de la ciència és ple de sigles. Moltes estan ben arrelades i gairebé no caldria indicar-ne el significat. Però n'hi ha que se les inventen els mateixos autors dels articles; potser els sembla que fa "més científic".

Potser quan d'aquí a cent anys algú llegeixi textos escrits avui dia, caldrà que ho faci amb un diccionari d'abreviacions al costat (o a la pantalla de l'ordinador o el que hi hagi aleshores). En realitat, a mi ja em faria falta ara moltes vegades.

7 comentaris:

Clidice ha dit...

Un text molt bo! Te n'adones que acabem (mal)parlant a base de tanta abreviatura. Personalment em destarota, sóc de trabucar lletres :(

cu

(abreviatura en argot: see you)

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies Clídice. Moltes vegades la gent fa servir les sigles com si fossin ja una paraula, sense adonar-se que, qui no conegui el context, no sabrà de què li parla. A més, les sigles no són exclusives i una mateixa sigla pot tenir significats diferents. Per exemple, per a un geòleg, la SEM és la Sociedad Española de Mineralogía, però per a un biòleg, equival a Sociedad Española de Microbiología.

anna ha dit...

Per mi SEM és Scanning Electron Microscopy...
A mi a vegades em posa nerviosa quan parlen de sigles i no és a què es refereixen. Aquí al lab m'hi trobo molt, tothom parla de productes químics en siglles! Fins i tot el meu edifici és en sigles, com tots els del campus. El meu és PSNB (Physical Sciences North Building) i també vaig sovint a l'MRL (Material Research Lab). És un no parar!

joana ha dit...

Boníssim, Mercè! Jo sempre em faig un embull amb les sigles!

Júlia ha dit...

S'ha arribat a un abús que no acabo d'entendre, aviat caldrà editar-ne un diccionari, potser ja existeix. Ja fa anys que em queixo d'això, quan era a l'escola també, doncs l'educació és un àmbit 'siglaritzat' des de fa molt de temps. Un altre tema són també les abreviacions innecessàries, avui baixava de Montjuïc i pensava en per què s'havia d'abreujar 'passeig' (pg.) quan no s'abreuja 'mirador', en els rètols indicatius quan, de fet, la paraula hi cap de sobres en l'espai que hi ha.

Lectora corrent ha dit...

Anna, la revista en què jo col·laboro és la revista de la SEM (Sociedad Española de Microbiología) i moltes vegades hi ha articles que parlen de "SEM", però referint-se a la tècnica microscòpica no a la societat. I és cert, és un no parar d'haver d'aprendre significats de sigles.

Gràcies, Joana. Jo també hi ha moltes sigles que al final ja no recordo què signifiquen.

Júlia, jo tinc un diccionari de sigles, abreviacions i acrònims de medicina que té més de 600 pàgines. I és del 1999. Segur que ara en tindria moltes més. I en el "Manual d'estil" de Josep M. Mestres i altres autors, hi ha un llarg llistat d'abreviacions i sigles. A més, hi ha molt recursos en línia en diferents llengües per esbrinar el significat de sigles i abreviacions. Estic d'acord que moltes vegades es fan servir de manera innecessària, tant les sigles com les abreviacions.

Galderich ha dit...

Haurem de parlar amb en Joan Puigmalet perquè posi fil a l'agulla per fer un diccionari d'abreviatures i el publiqui en el seu blog especialitzat sobre el tema!