La meva veïna australiana: la Grevíl·lea

Viu al carrer de les Corts (que no és el mateix que la Travessera de les Corts) de Barcelona des de fa uns quants anys. Quan la vaig veure per primera vegada ja vaig tenir la sensació que no era d'aquí, però no n'estava segura. Ahir em vaig assabentar que ve de l'est d'Austràlia i que es diu grevíl·lea. És una de les espècies d'arbres que van plantar al carrer de les Corts quan van remodelar-lo no fa molts anys (també hi van posar mèlies i potser encara alguna altra espècie). En realitat, aquest arbre no tenia nom català , perquè és una espècie forastera. Això de 'grevíl·lea' és l'adaptació del nom científic llatí del gènere al qual pertany: Grevillea. El nom sencer de l'espècie és Grevillea robusta. El gènere Grevillea comprèn unes cent-noranta espècies d'arbusts i arbres d'Austràlia, Malàisia i algunes illes properes i se li va posar aquest nom en honor del naturalista britànic Charles Francis Greville (1747-1809), un dels fundadors de la Royal Horticulture Society de Londres.

No sé quan exemplars en van posar, però n'hi ha les dues voreres, potser una vintena. Si els primers anys aquests arbres ja van fer flors, no me'n vaig adonar. El primer record d'una grevíl·lea florida que tinc és el d'aquestes fotos que vaig fer el 2008 (per veure les flors amb més detall, cliqueu damunt la foto):

Grevíl·lea (Barcelona, carrer Les Corts, 2008)

Grevíl·lea (Barcelona, carrer Les Corts, 2008), fulles i flors

Aquell mes de gener que far ventades molt fortes (el 2010?), van caure moltes branques a terra, però són arbres que es recuperen bé. Enguany tenen un bé de déu de flors:

Grevíl·lea (Barcelona, carrer Les Corts, 2012)

Grevíl·lea (Barcelona, carrer Les Corts, 2012), branques florides

Grevíl·lea (Barcelona, carrer Les Corts, 2012), flors

Al voltant dels arbres més florits, el terra és ple de taques, com si hi hagués caigut oli. Suposo que deu ser alguna essència de les mateixes flors o dels fruits que s'hi formen. I la fusta és resinosa. Hi ha un exemplar que durant un temps va tenir una ferida en el tronc i s'hi acumulava la resina o alguna altra secreció semblant de la planta. Aquesta foto és del 2008 (disculpeu que es vegi l'arbre en posició horitzontal. Blogger s'entesta a posar-me la foto així, encara que jo la tinc vertical en el meu ordinador; ho he provat diverses vegades, sense èxit):

Grevíl·le amb una ferida al tronc

Feia temps que tenia curiositat per saber quina espècie és i ahir em vaig dedicar a fer una cerca per Internet i per alguns llibres. Com que no sabia res d'aquest arbre, anava una mica a les palpentes. Vaig mirar la llista d'espècies d'arbres de Barcelona elaborada per l'Ajuntament. Tot i que sigui una llista llarga (hi ha potser unes 120 espècies d'arbres o potser més), podia anar descartant-ne moltes sense necessitat de veure'n cap fotografia ni llegir-ne la descripció. Quan vaig trobar una espècie que, per la descripció, s'assemblava molts als arbres del carrer Les Corts, vaig buscar-la en un llibre que es diu Els arbres dels carrers de Barcelona (J. Llistosella i A. Sánchez-Cuxart, Universitat de Barcelona / Ajuntament de Barcelona, 2007). Efectivament, es tracta de Grevillea robusta.

La Grevillea robusta pertany a la família de les proteàcies i l'arbre --de creixement ràpid-- pot arribar a fer entre 20 i 30 metres d'alçada --fins a 35, en alguns casos. El seu tronc, que creix recte, fa de 30 a 0 centímetres de diàmetre i és molt ramificat. Té les fulles compostes i planes, amb una forma que recorda les fulles d'algunes falgueres. Les flors creixen agrupades en raïms (una inflorescència, vegeu la foto).

A Austràlia, aquest arbre és molt apreciat per la seva fusta, que és molt forta, com suggereix l'epítet que n'indica l'espècie (robusta). Creix en boscos plujosos i, segons llegeixo en la fitxa de Kew Gardens, va ser descobert el 1830 per un botànic que va anar a recollir plantes al Brasil, Austràlia i Nova Zelanda per encàrrec d'aquell jardí botànic londinenc. Fora d'Austràlia avui dia es cultiva la grevíl·lea com a planta ornamental i d'ombra i també per a aprofitar-ne la fusta. Les flors són riques en nèctar --potser sigui el nèctar la causa de les taques a la vorera-- i atreuen ocells i alguns rats penats.

Tots els arbres tenen nom i m'alegro d'haver après el d'aquests arbres veïns meus.

Potser us interessarà:
- L'arbre de la llana de l'Institut Dexeus (aquest bloc, 19.08.2010) Un altre arbre foraster del meu barri.
 - Els arbres ja no tenen nom? (aquest bloc, 04.06.2008) La campanya iniciada el 1999 per posar una placa encastada al peu dels arbres de la ciutat amb el nom científic i el nom popular no sembla que hagi tingut continuació.

- La meva estrelítzia (aquest bloc, 04.01.2008). Aquesta és hawaiana de naixement, però no d'origen. És una espècie que ve del sud d'Àfrica, però aquest exemplar va néixer a l'illa d'Oahu, i va arribar a Barcelona dins d'una maleta; no feia ni un pam d'alçada.

Fotos: M. Piqueras