El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 26 d’agost de 2011

La "bugandaia" de Pavia

M'agraden els monuments dedicats a gent normal, amb professions humils. Per exemple, la venedora de diaris de Cáceres:


O aquest pagès de Terol:


Però n'hi ha un que m'agrada especialment i és el monument a la bugadera que hi ha Pavia, a costat del riu Ticino. És una estàtua en bronze que reprodueix una bugadera, com a record a les dones del Borgo Ticino que fins a ben avançat el segle XX encara anaven a rentar la roba al riu. (El Borgo Ticino és un barri de Pavia situat a la riba dreta del riu i allunyat del centre; la part més característica la formen les casetes que voregen el riu.)
"La lavandera dal Burg", estàtua de Scapola (1981)

A la base de l'estàtua hi ha un poema de Dario Morani (1897-1980) en la llengua d'aquella terra (a Itàlia parlen sempre de "dialectes", però n'hi ha alguns tan diferents de l'italià "oficial", que crec que podrien considerar-se llengües diferents).

Burgh a Bass

Na fila ad casett culurà.
Vüna sü, vüna giu.
E un vel ad nebia in gir.

Dadre una fila ad piant gris
La filtra al füm di camin
In sl'arsin la brina
la disegna i base
e l'acqua scüra
la specia un sù malà.

Me ombar
I lavander
i sbatn i pagn
per guadagnass
la mica.

Dario Morani (1897-1980)


Una traducció segurament barroera:

Una fila de cases de colors.
Una a dalt i una abaix.
I un vel de boira pel voltant.

Darrere un parterre de plantes gris
es filtra el fum de les xemeneies.

En el voral la gebra
dibuixa els graons
i en l'aigua fosca
s'emmiralla un sol malaltís.

Com ombres
les bugaderes piquen la roba
per guanyar-se la vida.

Llegeixo en el llibre Pavia: Donne nel Tempo, Tempo delle Donne un capítol dedicat a les professions de la dona en la primera meitat del segle XIX. Segons un cens de la població de Pavia que es va fer el 1823, deu dones de cada cent eren 'lavandaie' o 'bugandaie'. Les primeres serien les dones que feien el rentat normal de la roba, mentre que les bugandaie rentaven la roba de la casa blanquejant-la tot escaldant-la amb cendres; és el que anomenaven la 'bugà'. És a dir, la nostra 'bugada' original, que el diccionari català-valencià-balear (l'Alcover-Moll) defineix com a "sèrie d'operacions que tenen per objecte netejar la roba escaldant-la amb lleixiu després de rentada amb sabó". Explica com es fa a Mallorca, i quina diferència hi ha entre la bugada mallorquina i la menorquina i catalana: "...principalment en la situació del cendrer, que a Catalunya i Menorca es col·loca damunt la roba, mentres que a Mallorca se sol posar davall." Segons el llibre esmentat de les dones de Pavia, la meitat de les bugandaie paveses devien ser de Borgo Ticino, mentre que les lavandaie eren de Pavia mateix o d'altre llocs de la província.

Ves per on, la bugada ens uneix amb aquella terra!

El Borgo Ticino vist des de la riba oposada
Fotos: M. Piqueras

Potser us interessarà:
- Un dels millors invents de tots els temps (aquest bloc, 08.04.200) Sobre un dels invents --la rentadora-- que més ha contribuït a l'alliberament de la dona, i de quan les dones feien la bugada en els rius.
- El bomber Echániz i Gargantua (aquest bloc, 02.08.2008) A Bilbao hi ha una plaça dedicada a un bomber; era bomber per afició però, de professió, era fuster i ell va ser qui va fer el primer "Gargantua".

3 comentaris:

Júlia ha dit...

Tant a l'hivern com a l'estiu, la bugadera a rentar al riu. Sovint penso en la duresa d'aquelles feines d'abans i la complexitat de les bugades amb cendra i la resta. Aquí a la Terra Alta, on sóc ara, en diuen 'llavar', per cert. Preciosa entrada aquesta.

Lectora corrent ha dit...

Júlia, parlem de "feines d'abans", però avui dia hi ha llocs on les dones encara renten d'aquella a mà, en molts casos ficant-se amb les cames en el riu. En vaig veure a Egipte fa set anys i posaria la mà al foc que en molts llocs d'Àfrica, Àsia i Amèrica encara es fa així

Júlia ha dit...

Cert, tens tota la raó i a molts llocs propers i rurals fins fa quatre dies, el mateix.

Tenim una tendència injusta a pensar que la normalitat és 'la nostra'. I mala memòria.