El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 15 d’agost de 2011

Gràcia, la festa del reciclatge

Aquest matí he fet un volt per Gràcia. En alguns carrers encara estaven treballant per deixar llestos els guarniments de la festa major. Aquesta darrers anys pot dir-se que la de Gràcia, és una festa del reciclatge. La major part del material que fan servir per a guarnir els carrers és material reciclat, ampolles de plàstic sobretot.

Un tast dels carrers que més m'han agradat (dels que he vist, no pas tots):

Carrer Verdi, pirates i sirenes
Carrer Verdi, peixos i algues
C/ Joan Blanques, "Carrer de l'alegria"
C/ Joan Blanques, "Carrer de l'alegria"
Carrer Progrés, "La Galaxia"
Carrer Progrés, "La Galaxia"
Actualització, 17.08.2011
Llegeixo que el premi al carrer millor guarnit ha recaigut en Fraternita (la part baixa). Diumenge al matí hi estaven encara treballant i no deixaven passar-hi. Només vaig poder fer una foto a l'extrem del carrer:

C/ Fraternitat de baix, 1r premi 2011

Fotos: M. Piqueras, 15.08.2011

Potser us interessarà:
- Un matí pel barri de Gràcia (aquest bloc, 15.08.2010)
- Gràcia, l'origami i l'evolució (aquest bloc, 17.08.2011)

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

A mi m'agrada veure com treballen els veïns per acabar l'engalanat dels carrers. Aquest any hi vaig passar dissabte al mig dia. Els veïns que participaven dinaven junts al carrer.
Penso que és una de les coses més importants d'aquestes festes. La relació que es pot establir entre els veïns d'un mateix carrer.
Els premis als millors carrers hauria de ser una cosa secundària, de més a més. Entenc, però que pot servir per animar a la participació.
Bones festes!!
petó

Pakiba ha dit...

Sempre han sigut unes festes molt tradicionals a la nostra ciutat.

Lectora corrent ha dit...

Fra Miquel, tens raó que la relació que s'estableix entre el veïnat és segurament la millor cosa d'aquestes festes. Pakiba, hi va haver uns anys en què les festes de Gràcia van decaure molt; era l'època en què tothom que podia --i de vegades sense poder-- comprava una caseta fora per passar-hi l'estiu i els caps de setmana. I ves per on, la crisi econòmica --fins i tot quan no era tan forta com l'actual-- va revifar aquella tradició que s'estava perdent. Espero que quan se superi la situació d'ara, mantinguin la tradició.