El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 29 d’agost de 2011

"La" tigre de Giorgio Celli

M'han demanant que posi en el bloc la versió original italiana del poema del tigre de Giorgio Celli, que ahir vaig traduir per al bloc. (Fixeu-vos que, en italià, 'tigre' és un mot femení: la tigre. Sembla estrany, però passa amb moltes paraules, que tenen gènere diferent en llengües diverses.). Aquí va:

La tigre
C’è chi pensa che la natura sia buona
e  finisce nelle fauci della tigre
c’è chi pensa che la natura sia malvagia
e  abbatte a colpi di fucile la tigre
c’è chi pensa che la natura sia bella
e  mette nella gabbia dello zoo la tigre
c’è chi pensa che la natura sia utile
e  si fa una pelliccia con la tigre
c’è chi pensa che la natura pensi
e  seziona il cervello della tigre
c’è chi pensa che la natura sia in pericolo
e  fa un’osai di protezione per la tigre
c’è chi pensa che la natura sia Dio
e  trova l’uomo nella tigre
c’è chi pensa che la natura sia opera di Dio
e  dissocia l’uomo dalla tigre
c’è chi pensa che la natura sia natura
e  diventa parente della tigre
c ’è chi pensa che la tigre sia tigre
e  lascia in pace la tigre
 
Giorgio Celli (1935-2011)

2 comentaris:

Pakiba ha dit...

Molt maco en la dos versión.
Per a mi la última frase en la que conta:
hi ha qui pensa que el tigre és tigre
i el que fa és deixar en pau el tigre.

Si tots feixin aixó segur que el món seria d'unaltre manera.

Lectora corrent ha dit...

Pakiba, el final em va sorprendre per la senzillesa i perquè és tan evident, que no m'ho esperava.