El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 4 d’agost de 2011

La Barceloneta i el contraban

Fa molts anys, la Barceloneta era "famosa" pel contraban. Se sabia que s'hi podien comprar moltes coses de contraban i d'altres que eren d'origen bastant sospitós. Un cosí meu em va explicar que comprava de tant en tant coses molt bé de preu a un lloc que en deien "cals Pispes"; i em fa l'efecte quer el malnom tenia connotacions professionals. Em pensava que avui dia el contraban a petita escala, com solia ser el de molts contrabandistes de la Barceloneta --el meu avi, pescador de la Barceloneta, havia fet contraban de tabac en una època de la seva vida en què tenia a casa moltes boques per mantenir i els diners de la pesca no arribaven per a cobrir les despeses bàsiques-- havia desaparegut. Especialment perquè creia que el contraban actual es fa a gran escala i, per tant, que els seus caps tenen recursos per viure en barris benestants, fins i tot luxosos. Aquest matí, però, m'he adonat que el petit contrabandista encara existeix i que la Barceloneta és un lloc on n'hi ha.

Mentre esmorzava en una de les taules exteriors d'un bar del mercat de la Barceloneta i fullejava el nou El Punt/Avui, he sentit fragments d'una conversa que m'han fet adonar que en aquell barri el contraban no ha desaparegut, si bé deu haver adoptat formes diverses. A la taula al meu darrere seien dos homes, un de jove i l'altre més madur (ho he deduït per la veu, perquè no he girat el cap en cap moment i no sé quin aspecte tenien). Les primeres paraules que han atret la meva atenció han estat contraban i duana. No he pogut evitar-ho i des d'aquell moment les meves orelles han prestat més atenció a la conversa de la taula veïna que no pas ho han fet els ulls a les planes del diari.

El de veu madura --però no tant; no crec que arribés als cinquanta anys-- anava explicant a l'altre com ho havia de fer quan anés a Andorra a buscar la mercaderia que, segons sembla, són cinc quilos de rellotges (suposant que, en la seva gerga, rellotge no tingui un altre significat). Li ha dit que havia de fer-se el turista, fins i tot aturar-se a l'oficina de turisme a buscar informació i fulletons, que la trobaria al centre de la població (Andorra la Vella?). Li ha recomanat que anés molt en compte a la duana perquè --li ha dit textualment-- "si te paran en la aduana estás perdido." I li ha recomanat que, si li passés això, "deja el coche y no vuelvas."

No sé quin negoci es pot fer amb cinc quilos de rellotges de contraban, però suposo que molt bo perquè el contrabandista decideixi abandonar el cotxe --que no deu ser seu, altrament no li serviria de molt abandonar-lo-- en cas que l'aturin. No sentia tot el que deien, però suposo que l'altre li ha recomanat que tornés a Barcelona pel Rosselló perquè després li ha parlat de la Catalunya nord i li deia que era un territori català que va es va cedir a França fa segles. I li ha explicat moltes coses sobre història, art i llengua que denotaven una gran cultura. Si només hagués sentit aquesta darrera part de la conversa, hauria pensat que era algú que il·lustrava un amic sobre la Catalunya nord i la seva història.

Encara ara dubto si la conversa sentida d'aquest matí no haurà estat fruit de la meva imaginació, per la influència de la visita que ahir vaig fer a la Llibreria "Negra y Criminal", que es troba a dues cantonades d'on jo seia aquest matí. (Una llibreria que mereix per ella mateixa una entrada en el bloc.) I si el jove fos un autor novell de novel·la negra i l'altre un expert en el contraban --potser un policia-- explicant-li detalls sobre aquell món? Perquè, si es tractés de contraban real, explicaria algú en un lloc públic a la persona que "contracta" per a una feina, com ho ha de fer? Segurament mai no ho sabré. Excepte si un dia, en obrir el diari llegeixo: "Cotxe abandonat a la duana del Pas de la Casa, amb cinc quilos de rellotges de contraban."

2 comentaris:

fra miquel ha dit...

Deurien ser rellotges de luxe, o que ho semblaven...
A veure si d'aquí uns mesos trobem a la llibreria "Negra y Criminal" una nova novel·la que va de contrabandistes de rellotges :P
Bon estiu Mercè
petons

Lectora corrent ha dit...

Fra Miquel, suposo que, si no era per construir la trama d'una novel·la o el guió d'una pel·lícula, devia tractat´se de rellotges de luxe, perquè els falsos que fan a la Xina són molt barats.