El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 30 d’agost de 2011

Una de freda i una de calenta

Aquest matí he anat al Registre civil a recollir una partida de naixement meva. Tinc una assignatura pendent des de fa anys i vaig decidir resoldre-la aquest estiu. Vull fer el que no van poder fer els meus pares quan vaig néixer: vull que, en els meus documents, posi que em dic Mercè, en català.

Fa alguns mesos vaig anar al Registre civil per sol·licitar el canvi i quan em va tocar el meu torn em van dir que em calia dur una partida de naixement recent (de fet, jo no en duia cap, ni de recent ni d'antiga). Aquell dia no podia esperar-me més i ho vaig deixar córrer. He aprofitat el mes d'agost, relativament tranquil, per tornar-hi. Quan vaig agafar número per demanar la partida de naixement em vaig espantar perquè tenia com 80 o 90 persones per davant meu. M'ho vaig prendre amb paciència i vaig treure la lectura que duia preparada per a l'espera. L'espera, però, va ser molt més breu del que m'imaginava. Hi ha un mostrador llarg amb moltes persones atenent al públic i els números que apareixen en el taulell lluminós van canviant molt ràpidament. I la funcionària que em va atendre era molt amable. O sigui que, si hagués de puntuar aquesta secció del registre li donaria un 9,5, gairebé matrícula d'honor.

Avui hi he tornat. Havia de recollir la partida de naixement (a les persones nascudes a partir del 1950 crec que els la donen al moment, però les que som més "antigues" encara no estem en el registre informàtic i han de fer la cerca manualment) i tenia intenció de sol·licitar després la traducció del nom. M'he dirigit a informació i he preguntat --en català-- a una noia on havia de fer la sol·licitud. M'ha respost --en castellà: "En agosto, estas gestiones no se hacen. Tendrá que venir en septiembre." Li he demanat --en català-- si, de tota manera, em podia indicar on es fa la sol·licitud del canvi de nom, per no haver de tornar a preguntar-ho quan hi torni d'aquí a uns dies, ja dins del més de setembre. No sé si no m'ha entès, perquè m'ha preguntat "¿Cómo dice?"

Li he tornat a fer la mateixa pregunta, però no he parat atenció què m'ha respost perquè la meva ment estava pensant en dues coses. Per una banda, que és el primer cop que em trobo que un servei públic oficial està tancat per vacances. Normalment, quan la gent fa vacances és precisament quan disposa de temps per poder fer gestions com aquesta o per renovar-se el DNI o el passaport. (De tota manera, recordo que fa alguns anys --potser el 2003-- la comissaria de policia del carrer Mallorca era tancada per vacances de Nadal; no puc assegurar si tos els serveix o només on feien els passaports.) Per altra banda, pensava que, sempre que he vist convocatòries de feina per a l'administració, un dels requisits que demanen és tenir coneixement de la llengua. O sigui, que, si hagués de puntuar el servei de canvi de nom i el servei d'informació del registre, els posaria a l'altre costat de l'escala, amb un insuficient.

8 comentaris:

carina ha dit...

Sap greu trobar-te amb personal d'aquesta mena, però aquest deu ser un dels requisits a l'hora de fer la selecció de personal al registre. A més, m'agradaria que m'expliquessin en quin altre lloc fan aquests horaris, podeu entendre que a Lleida, per exemple, obrin a les 9:00 i tanquin a les 13:00? No havia vist mai un horari tan curt, i hem podríeu explicar que en els temps de generació 2.0 no funcionin els tràmits via telemàtica? Bé funcionen a mitges pots fer la petició per internet, però l'has d'imprimir i dur-la a mà. Així va el país! Espero que al setembre et puguis dir Mercè a tots els efectes, sort.

Lectora corrent ha dit...

Carina, gràcies pel comentari. Jo també espero que al setembre pugui dir --com Carod Rovira en aquell programa amb un públic de tot Espanya que li feia preguntes i algú es va adreça a ell dient-li José Luis-- que el meu nom és Mercè "aquí i a la Xina".

Llum Sánchez P. ha dit...

Mercè, per si et serveix de consol he de dir-te que a mi per fer els mateixos tràmits a l'any 1987 em van fer rebre. En fa l'efecte que des de la sol·licitut a l'obtenció van passar més de dos anys. I encara em van dir que no podia llevar-me el "Maria" perquè en aqueix cas es trataria d'un altre nom. A mi, però, quan més dificultats em posaven, més persistia amb el meu intent, tot pensant que vaig haver de fer-ho tan prompte va ser permés. En fi la burrocràcia és sabut que és molt estricta.
Que et siga lleu, Mercè. Salutacions.

Clidice ha dit...

Quan em trobo personal d'aquest repeteixo la pregunta, en català per suposat, més lentament, vocalitzant clarament i donant-li a entendre a la persona que la fa que tinc en consideració la seva evident discapacitat. No serveix de res, però mira, passo una estona entretinguda amb la performance. Ànims, Mercè :)

Ofelia ha dit...

El Registre Civil no està traspassat, així que no sé fins a quin punt els seus funcionaris tenen obligació de conéixer l'idioma de l'autonomia. Naturalment això no és cap excusa per la falta d'educació. D'altra banda hi ha molts tràmits que es poden fer per internet i funcionen bastant bé, entre ells els certificats de naixement, matrimoni i defunció. El problema és que a l'altra banda de la xarxa hi ha un funcionari, així que et pots trobar amb el mateix problema, això sí, sense sortir de casa. Sort.

Lectora corrent ha dit...

Llum, potser el van trigar perquè eren els primers temps i no hi estaven acostumats o hi havia molta gent que volia fer el canvi. Espero que ara no triguin molt, perquè m'he de renovar el DNI i volia fer-lo ja amb el nom en català.

Clídice, jo també procuro repetir-ho més lentament o buscar paraules que s'assemblin a les castellanes.

Ofèlia, sé que hi ha gestions que es poden fer des de casa, però el document cal recollir-lo. I en la secció de les partides de naixement em van semblat molt eficients. Pel que fa a la llengua, crec que encara que no estigués traspassat, a informació hauria d'haver-hi persones que entenguin el català, independentment que el parlin o no.

Marta ha dit...

Jo he treballat a l'Administració. No però a la de l'Estat. Mai a l'agost l'atenció al públic s'havia tancat. Havia arribat a estar sola fent tràmits i no tenint ni un minut per anat a fer les meves necessitats. I respecte a la llengua, els funcionaris han d'entendre les llengues oficials. Sempre m'he adreçat al públic en català i si alguna vegada algú em demanava que canviés, per no entendre'm, havia de fer-ho, però desprès de gairebé vint anys, podria comptar-ho amb les dits d'una ma. Sort Mercè, hi ha gent per tot!

Lectora corrent ha dit...

Marta, ja m'imaginava que, encara que sigui un servei no traspassat, els funcionaris haurien d'entendre el català. Aquella noia, però, semblava com si no l'entengués. I es veu que els costums han canviat i ara hi ha coses que no deuen considerar prioritàries, com és el canvi de nom, i a l'agost no les fan.