O aquest pagès de Terol:
Però n'hi ha un que m'agrada especialment i és el monument a la bugadera que hi ha Pavia, a costat del riu Ticino. És una estàtua en bronze que reprodueix una bugadera, com a record a les dones del Borgo Ticino que fins a ben avançat el segle XX encara anaven a rentar la roba al riu. (El Borgo Ticino és un barri de Pavia situat a la riba dreta del riu i allunyat del centre; la part més característica la formen les casetes que voregen el riu.)
"La lavandera dal Burg", estàtua de Scapola (1981) |
A la base de l'estàtua hi ha un poema de Dario Morani (1897-1980) en la llengua d'aquella terra (a Itàlia parlen sempre de "dialectes", però n'hi ha alguns tan diferents de l'italià "oficial", que crec que podrien considerar-se llengües diferents).
Burgh a Bass
Na fila ad casett culurà.
Vüna sü, vüna giu.
E un vel ad nebia in gir.
Dadre una fila ad piant gris
La filtra al füm di camin
In sl'arsin la brina
la disegna i base
e l'acqua scüra
la specia un sù malà.
Me ombar
I lavander
i sbatn i pagn
per guadagnass
la mica.
Dario Morani (1897-1980)
Una traducció segurament barroera:
Una fila de cases de colors.
Una a dalt i una abaix.
I un vel de boira pel voltant.
Darrere un parterre de plantes gris
es filtra el fum de les xemeneies.
En el voral la gebra
dibuixa els graons
i en l'aigua fosca
s'emmiralla un sol malaltís.
Com ombres
les bugaderes piquen la roba
per guanyar-se la vida.
Ves per on, la bugada ens uneix amb aquella terra!
El Borgo Ticino vist des de la riba oposada |
Potser us interessarà:
- Un dels millors invents de tots els temps (aquest bloc, 08.04.200) Sobre un dels invents --la rentadora-- que més ha contribuït a l'alliberament de la dona, i de quan les dones feien la bugada en els rius.
- El bomber Echániz i Gargantua (aquest bloc, 02.08.2008) A Bilbao hi ha una plaça dedicada a un bomber; era bomber per afició però, de professió, era fuster i ell va ser qui va fer el primer "Gargantua".
3 comentaris:
Tant a l'hivern com a l'estiu, la bugadera a rentar al riu. Sovint penso en la duresa d'aquelles feines d'abans i la complexitat de les bugades amb cendra i la resta. Aquí a la Terra Alta, on sóc ara, en diuen 'llavar', per cert. Preciosa entrada aquesta.
Júlia, parlem de "feines d'abans", però avui dia hi ha llocs on les dones encara renten d'aquella a mà, en molts casos ficant-se amb les cames en el riu. En vaig veure a Egipte fa set anys i posaria la mà al foc que en molts llocs d'Àfrica, Àsia i Amèrica encara es fa així
Cert, tens tota la raó i a molts llocs propers i rurals fins fa quatre dies, el mateix.
Tenim una tendència injusta a pensar que la normalitat és 'la nostra'. I mala memòria.
Publica un comentari a l'entrada