El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 14 d’agost de 2011

Cuba en blanc i negre

El gener de 2002 vaig passar una setmana a l'Havana. Encara no tenia càmera de fotos digital i una amiga em va recomanar que m'endugués algun rodet en blanc i negre, que el resultat no em decebria. A la botiga on duia a revelar les fotos, regalaven un disquet amb les fotos de cada rodet. Eren arxius amb molt poca resolució; tot i amb això, en donar-los un cop d'ull fa uns dies, em van agradar. En poso aquí unes quantes. Després de tant de temps, em costa recordar on vaig fer cada foto; per això algunes duen un interrogant.


La Habana Vieja (¿plaza de Armas?)

Castillo de la Real Fuerza, amb la Giraldilla


Carrer de La Habana Vieja


Una plaça on estaven restaurant les façanes


Una altra vista parcial de la mateixa plaça

La facultat de ciències on vaig anar (no recordo si és de biologia, de ciències naturals o de bioquímica) era en un campus lluny del centre. El deganat es trobava en una casa colonial que en el seu temps devia ser molt luxosa, però aleshores estava molt malmesa; calia anar en compte abans de seure en un d'aquests balancins perquè pràcticament es desfeien en peces.

Deganat d'una facultat de la Universitat de l'Havana (Ciències Naturals?)

Vaig fer una conferència sobre Rachel Carson i els plaguicides per als estudiants d'un master i d'una paret de la sala penjava una foto de Che Guevara. Sóc d'una generació que es va emmirallar en aquesta figura, tot i que el temps hagi mostrat que aquell ídol potser no es mereixia tant ser-ho. De tota manera, em va emocionar la seva imatge en aquella paret.

 
El Che, a la sala d'actes de la mateixa facultat

Vaig visitar una escola propera a la Facultat on anaven molts fills i filles del personal de la Universitat. Els vaig portar alguns materials (llapis de colors, ceres per dibuixar, i d'altres coses) i em van fer un regalet i un cor de nens i nenes em van cantar unes cançons que em sembla que parlaven de la revolució.

Escola propera a la Facultat

la mainada fent classe en el pati

D'aquella visita vaig treure la conclusió que, malgrat les moltes carències del poble cubà, la mainada estava ben nodrida i l'educació era una prioritat del Govern (educació basada en el seus valors, però).

Fotos: M. Piqueras, gener 2002

3 comentaris:

fra miquel ha dit...

M'agraden aquestes fotos. Jo havia utilitzat molt el B/N. Sobretot per què em podia revelar els carrets jo mateix i em sortia més econòmic. Feia contactes i només ampliava allò que m'interessava :o)
Ara. De tant en tant em deixo anar i poso la opció B/W de la càmera digital...
Ja m'agradaria viatjar a Cuba...
petons

Lectora corrent ha dit...

Totes les càmeres digitals tenen aquesta opció? De vegades he provat amb el programa de fotografia de l'ordinador, convertir a B/N una foto presa en color, però em fa l'efecte que el resultat no és el mateix.

fra miquel ha dit...

Jo crec que si. Cerca-ho en el menú de configuració del color.
Jo el que penso és que la diferencia està entre la foto digital i la analògica.
De tota manera, el B/N s'aprecia millor quan la foto la veus en paper. Llavors si que pots no saber si està treta d'un negatiu o d'un arxiu...
Ens estem acostumant a veure les fotos per la pantalla... jo crec que una bona foto s'ha de veure en suport paper. Sobretot les que estan fetes en B/N
Petons