dissabte, 27 d’agost del 2011

Joana Raspall

Tot i la facilitat de la xarxa per consultar frases fetes, locucions, dites i refranys, el Diccionari de locucions i frases fetes de Joana Raspall i Joan Martí, que vaig comprar fa més de vint anys, segueix ocupant un lloc preferent entre els meus llibres de consulta. És una d'aquelles obres de les quals no em desprendria mai.

Malgrat la meva estima per aquell llibre, no sabia res de la seva autora (coautora, en realitat). Ara, a través de la pàgina que hi té dedicada a l'Associació d'Escriptors de Llengua Catalana, de la qual és sòcia d'honor, n'he sabut algunes coses. Per exemple, que la seva obra és variada: diccionaris especialitzats (a més del que he esmentat, és coautora d'un altre de sinònims i d'un d'homònims i parònims), teatre i narrativa infantil i juvenil, novel·la, i poesia, amb una dedicació especial a la poesia infantil i juvenil.

En aquest vídeo, Joana Raspall llegeix Nit d'estiu, un dels seu breus poemes infantils (uns quinze segons) que, com ella diu, és un joc de paraules:



Quan el racisme, les guerres i la fam sacsegen el nostre planeta, que bé sonen les paraules del poema Podries, de Joana Raspall!:

Podries
Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre...
Un altre país
fora casa teva,
i diries 'sí'
en una altra llengua.
T'hauries criat
d'una altra manera
més bona potser,
potser més dolenta.
Tindries més sort
o potser més pega...
Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva.
Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra.
Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
secs de pa negre.
Podries... podries...
Per tot això pensa
que importa tenir
les mans ben obertes
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa.
Si tu fossis nat
a la seva terra
la tristesa d'ell
podria ser teva.

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Tot just ara fa pocs anys que li estan reconeixent la tasca i la poesia, en diferents ocasions he escrit sobre ella perquè té molts llibres per a infants i a l'escola els utilitzava sovint, com aquest tan bonic que reprodueixes. La primera vegada que el vaig escoltar va ser a un nen, per ràdio, per Nadal, em va encantar, coses com aquestes em reconcilien amb l'educació.

Llàstima que molta gent també creu que és una mena d'autora 'infantil' i poca cosa més:

http://trbolatzur.blogspot.com/2008/12/joana-raspall-molt-ms-que-una-clssica.html

A més conec una de les seves filles, pintora:

http://artcauhe.blogspot.com/

Lectora corrent ha dit...

Júlia, gràcies pels enllaços. Quan vaig veure la imatge de Joana Raspall, jo també vaig pensar en Montserrat Abelló, dues dones amb rutes vitals diferents, però amb una gran sensibilitat i que són un exemple que la vellesa pot viure's amb plenitud i pot ser encara una època productiva. D'aquelles dones que penses quan sigui (més) gran, jo vull ser com elles.

El que no sabia era que la M. Antònia, de qui moltes vegades he visitat el bloc per veure'n els dibuxos i aquarel·les, és filla de Joana Raspall. Això de la sensibilitat artística, li ve de família.