El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 16 d’abril de 2011

Vaig ser a punt de signar una petició contra el Parlament Europeu

Matricaria recutita (camamilla vera)
No, no té res a veure amb el NO dels eurodiputats a la proposta de viatjar en classe turística, sinó a una petició que em va arribar per correu electrònic recentment. Un investigador català de l'àrea de la botànica m'informava (a mi i a més persones) que des del Parlament Europeu es vol restringir molt l'ús de plantes medicinals i que, com és habitual, hi ha punts de vista confrontats i interessos oposats.

Considera, l'investigador, que tanta regulació cansa; li sembla excessiu que es vulgui esmenar una pràctica --l'ús de plantes medicinals-- que és habitual des del Neolític i li fa l'efecte que els europeus no serem lliures ni per fer-nos una infusió amb les nostres pròpies herbes. L'autor inclou un correu que ell ha rebut, el qual remet a un web en què es demana l'adhesió a una petició per impedir que el proper 30 d'abril entri en vigor una nova directiva europea sobre els remeis naturals.

La primera reacció meva va ser de solidaritzar-me amb la petició. Si una persona com l'investigador que m'ho ha enviat creu que aquesta nova directiva restringeix l'ús de les herbes remeieres fins a l'extrem que no podrem fer-nos una infusió amb les nostres herbes de tota la vida --així vaig entendre-ho--, jo sóc la primera a protestar. No penso renunciar a les meves infusions de marialluïsa i anís o a posar-me una fulla de menta en el te quan em ve de gust.

De la mateixa manera que procuro llegir la lletra petita en els documents que volen que signi a qualsevol banc, companyia d'assegurances, etc., vaig voler saber els detalls que fan que aquesta nova directiva vagi contra els remeis naturals. Vaig entrar en el web que s'indicava en el correu i únicament s'hi veu un vídeo que en realitat no és més que un text en  anglès les frases del qual van desfilant per la pantalla, com si es tractés d'un powerpoint per a persones analfabetes o sordes, perquè la veu en off d'una dona llegeix allò que hi ha escrit. (També podria servir per a una classe d'anglès, per aprendre pronunciació; la dona parla un anglès britànic molt clar.)

Després de veure el vídeo --o powerpoint-- vaig pensar que a mi no m'aporta prou informació per decidir-me a signar. Com puc signar una petició en contra d'una directiva, si en desconec el text? Abans de prendre'n partit en favor o en contra, hauria de llegir la directiva, però aquell web que tant la crítica ni en dóna el text --o si més no, fragments-- ni inclou cap enllaç a algun lloc d'Internet on trobar-lo.

Per altra banda, no m'agrada la manera com es presenta la petició. Em recorda massa la manera d'actuar d'alguns grups fonamentalistes, que fan seu el principi maquiavèl·lic que el fi justifica els mitjans. El vídeo-powerpoint recorre des del començament a les emocions: al principi se senten uns ocellets i la veu en off --una veu molt maca i molc clara-- diu una cosa com ara (escric de memòria, perquè és impossible aturar el text, que va desfilant per la pantalla): "imagina't que una de les persones que més estimes estigués molt malalta i existís un remei natural, completament segur i sense efectes secundaris, i la Unió Europea et prohibís usar-lo i, en canvi, no t'oferís altra alternativa que tractar-lo amb una medicina 'química' --'chemical drug', diu--, amb greus efectes secundaris [...] no tindries altra elecció..."

Espígol (Lavandula angustifolia)
Després parla de dels medicament convencionals i diu que són derivats de la indústria petroquímica i que proporcionen milers de milions de benefici a la indústria farmacèutica. En canvi, no esmenta els milions que guanyen les multinacionals de l'altra indústria farmacèutica, la que es dedica a comprar, per preus irrisoris, els productes de la medicina tradicional en molts països en vies de desenvolupament, per vendre'ls en els països rics a preus molt més alts. Com tampoc esmenta que hi ha països pobres on medicaments naturals ja no són a l'abast de la població perquè els qui els recullen prefereixen vendre'ls als exportadors, que els paguen preus molt alts; molt alt per a ells, però insignificants en comparació als preus que en demanen en les botigues especialitzades que han substituït els nostres herbolaris tradicionals.

La medicina natural avui dia està molt allunyada de la medicina d'herbes de les nostres àvies. Em semblaria una ximpleria no poder fer-me una tassa de camamilla, de marialluïsa o de boldo, o haver de prescindir de la fulla de menta en la tassa de te negre. En canvi, entenc que es regulin productes medicinals naturals, fins i tot sense tractar, com poden ser el yarsta goenbu del Nepal (l'ìnsecte parasitat pel fong Cordyceps sinensis, del qual vaig parlar fa uns mesos en aquest bloc) o les baies de Goji, que segons va informar el juliol de 2010 la Organización de Consumidores y Usuarios (OCU); l'anàlisi d'unes mostres a Madrid i a Barcelona va revelar-ne la presència de metalls pesants i restes de plaguicides. Com deia l'OCU, ningú no s'intoxicarà per menjar unes quantes baies, però el seu consum continuat podria ser perjudicial.

Tornant al vídeo de la campanya per al NO a la directiva europea, per a mi és una informació anònima. El powerpoint i la veu en off esmenten algunes organitzacions que promouen la inicitaiva, però no recordo haver vist cap enllaç que portés a algun lloc amb més informació. I la dona que parla es presenta dient que que el seu nom és Laura; i res més. (Serà la Laura de La casa de la pradera i per això se sent el rerefons del cant dels ocellets?)

Vaig respondre al meu comunicant explicant-li els meus motius per no adherir-me de moment a aquesta petició. Qui sap si, coneixent el contingut de la directiva, canviaria d'opinió. Però els qui promouen la campanya no s'esforcen a proporcionar la informació suficient perquè es pugui prendre una decisió amb coneixement de causa. M'agradaria saber quantes persones, dels molts milers que segurament hauran firmat la petició en contra de la directiva, en coneixen el contingut.

Potser us interessarà:
- El grèvol i el canvi climàtic (20.12.2010)
- La comissaria virtual (39): híbrid vegetal-animal (18.12.2010)
- Els fongs, font de salut (26.01.2008)

Il·lustracions: Wikimedia Commons

2 comentaris:

fra miquel ha dit...

Jo també rebo correus d'aquesta mena. No fa gaire en vaig rebre un que, tot farcit de referències a investigadors i estudis científics, assegurava que la llet (de vaca) pot ser la causa d'una quantitat increïble de malalties, l'osteosporosi entre elles. No sé fins a quin punt hi havia referències certes o interpretades de manera esbiaixada. O quins interessos hi pot haver al darrera d'aquestes campanyes, però jo acostumo a desconfiar.
En alguns casos he pensat que tan sols es busca recollir una llista d'adreces de correu electrònic per després vendre-la a spamers...
Petons

La lectora corrent ha dit...

Fra Miquel, jo no poso en dubte que en aquesta petició no hi hagi un punt de raó, però les coses no es fan així. Les persones solen moure's més empeses per les emocions que per la raó i d'això, se n'aprofiten els qui promouen aquesta campanya.