El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 13 d’abril de 2011

Barcelona, manifestacions i taxis

Aquesta tarda havia d'anar al Castell dels Tres Dragons. Anava amb el temps just i, en baixar del metro a Drassanes, en comptes d'esperar l'autobús 14, he decidit agafar un taxi. Davant de Santa Mònica, a la cantonada amb el portal de Santa Madrona, n'hi havia un d'aturat amb el llum verd encès. Li he fet un senyal des de l'altre costat del pas de zebra, però el conductor ha fet com si no em veiés i ha girat el cap cap al centre de la Rambla. Quan ha tornat ha mirar endavant, de nou ha ignorat el meu senyal i ha girat el cap cap a l'altre costat.

M'he adonat que, mentrestant, un altre taxi lliure (llum verd encès) s'havia aturat molt a prop d'on era jo, i he fet per agafar-lo. El conductor, a través de la finestra oberta,  m'ha preguntat: "¿qué desea?", com si un taxí s'aturés per alguna altra cosa que no sigui que et dugui a algun lloc. Li he dit que volia anar al passeig Picasso i m'ha dit: "Lo siento pero no está libre." I en preguntar-li jo que per què duia el llum verd si no estava lliure, ha dit que no se n'havia adonat. Ha seguit en direcció a Colom, però el llum verd seguia encès en el sostre del taxi.

Per sort, pel portal de Santa Madrona arribaven dos taxis més. El primer, però, m'ha fet com l'anterior i m'ha dit que no estava lliure perquè en aquell moment havia rebut un avís per fer un servei. Jo ja estava mosca i he pensat si avui els taxis no estarien fent alguna vaga encoberta i m'he dirigit al que hi havia al darrera, sense fer-me il·lusions que em deixés pujar. Per això gairebé m'ha sorprès que em confirmés que sí que estava lliure.

Ja dalt del taxi, he preguntat al taxista què passava avui perquè, en menys d'un minut, un taxi ignorés els meus senyals i dos em diguessin que estaven ocupats; i tots amb el llum verd encès. Aleshores, el taxista, amb un castellà molt dolent i un accent que semblava d'algun país de l'est d'Europa, m'ha explicat que molts taxistes anaven per aquella zona per veure si els aturaven turistes que volguessin anar al port. Els cobren uns 15 euros per dur-los i, com que està allà mateix, de seguida poden tornar a agafar altres passatgers. (M'ha picat la curiositat i en arribar a casa he consultat el web del port de Barcelona. Avui hi han arribat tres creuers.)

I per ser que duia pressa, el taxi no ha servit de gaire (però l'autobús no hauria anat més ràpid). En el passeig Colom, a l'alçada de Correus, ens hem hagut d'aturar per deixar passar una petita manifestació de gent amb bata blanca que semblava que vingués de la Barceloneta. Potser metges de l'Hospital del Mar?


Per sort, han enfilat el passeig de Colom en direcció a la Rambla i en un parell de minuts hem pogut continuar.

Foto: M. Piqueras (13.04.2011)