El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 21 d’abril de 2011

L'olivera amb "cara"

En el parc de Cervantes, de Barcelona, hi ha una renglera amb unes cinc o sis oliveres. Ahir em vaig fixar en aquesta:



Com més la mirava, més em semblava veure-hi una cara en el tronc:



Foto: M. Piqueras (20.04.2011)

2 comentaris:

Jordi Mota i Sierra ha dit...

Oh que bé! Ja estas recuperada!

Els troncs de les oliveres centenàries són curiosos. Llàstima que fa uns anys aquesta política europea a la que estem sotmesos obligués a arrencar-ne moltes, sobretot a l'Empordà...

La lectora corrent ha dit...

Gràcies Jordi. Començo ja a fer servir els dits de la mà esquerra, però només escric amb dos dits i encara els sento "tontos".

L'olivera és el meu arbre predilecte. M'agrada la seva forma tan irregular (que boniques les oliveres mallorquines de tronc retorçats!) i aquell verd que sembla que no vulgui cridar l'atenció.