El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 19 d’abril de 2011

Descans obligat

Els propers dies potser hauré de prendre'm un descans de bloc. La causa: un "túnel" massa estret en el meu canell esquerre que em comprimeix un nervi.  Per dir-ho en termes mèdics, tinc la síndrome del túnel carpià (o del canal carpià) i d'aquí a unes hores m'hi fan una petita intervenció.

El canal carpià és un conducte situat en el carp, que és la part de l'esquelet de la mà propera al braç, i està formada per vuit ossos situats en dues fileres. Té la mida justa perquè hi passin vuit tendons i el nervi medià, que controla el dit gros, l'índex, el del mig i la meitat de l'anular, com és veu a la i·lustració. Si per alguna causa, els tendons s'inflamen, en aquell espai, que era de la mida justa per al seu contingut, els tendons i el nervi es troben comprimits i a la llarga, el nervi medià és qui surt perdent.

Segons he llegit, als Estats Units ha augmentat molt la freqüència d'aquesta afecció. Una possible raó és que, en només deu anys, el nombre d'ordinadors va passar d'uns 5 milions a uns 50 milions i les persones amb més risc són les que duen a terme activitats que requereixen la flexió repetitiva dels dits i el canell, com quan s'escriu a l'ordinador. Si a més, qui usa l'ordinador té una professió que l'obliga a fer moviments unidireccionals o flexions estàtiques, el risc és més gran. Els videojocs, les blackberries, i l'enviament de missatges pel mòbil ha fet que aquesta síndrome aparegui a edats com més va més joves.

Fa bastant de temps que els dits de la meva mà esquerra (tots menys el petit) van començar a entumir-se i hi notava formigueig, però em pensava que era un símptoma més dels que s'atribueixen a la síndrome de fatiga crònica que diuen que pateixo. Aquelles molèsties, que abans eren freqüents però no continuades, ara són permanents i el dolor que des del canell s'irradia al braç també s'ha fet persistent.

Coses tan senzilles com ara passar les pàgines del diari, no les puc fer amb la mà esquerra perquè el meu tacte s'ha fet molt groller i per descomptat no puc entomar un pes amb el palmell, que té el múscul de la base del polze atrofiat. La meva mà esquerra és molt barroera escrivint a l'ordinador i he de repassar sempre els textos perquè sovint els seus dits no premen la tecla per a la qual els envia el senyal el cervell. Segons l'electromiograma que em van fer fa algunes setmanes, l'afectació que pateixo és 'severa' (l'eufemisme que en medicina s'usa per no dir 'greu') i cal recórrer a la cirurgia per resoldre-la.

D'aquí a unes hores, Josep M. Amorós --el meu traumatòleg "de capçalera"-- m'alliberarà el nervi amb una petita intervenció que em va dir que només dura uns minuts. És un tractament quirúrgic ambulatori i podré tornar a casa aquest vespre mateix. Peró el canell i la mà després hauran d'estar immobilitzats uns dies i hauré de fer servir només la mà dreta. A més, no sé si tindré moltes ganes d'escriure. Per sort coincideix amb uns dies tranquils, els de Setmana Santa, en què sol arribar poc correu. Però són també uns dies que a mi m'agraden per a treballar. Enguany em prendré les coses amb calma, procuraré passejar (si el temps ho permet), llegir i fer altres coses per a les quals no em calguin les dues mans. De moment, ja m'he preparat un dels llibres que en dic "per no llegir al metro".

Temes relacionats:
- Cansada d'estar cansada: la síndrome de fatiga crònica (07.05.2008)
- El dolor crònic (18.12.2006)

Font de la il·lustració: What is the carpal tunnel?

Actualització 20.04.2011
Tot va ser molt ràpid, uns minuts, com ja m'havia informat el cirurgià. Em va ensenyar el "túnel" obert i el nervi, però m'havien fet treure les ulleres i no vaig distingir-lo massa bé. Em fa l'efecte que en uns pocs dies podré teclejar de nou amb les dues mans.

8 comentaris:

maikix ha dit...

Ànims, Mercè.
Espero que et recuperis i tornis a escriure tant com fins ara.
Aprofita aquest descans obligat per fer altres coses que habitualment no pots, o que sempre s'endarrereixen.
Una abraçada.

Pakiba ha dit...

Mercè espero que no sigui molt important i que aviat estiguis un altre vegada escribin.

Mijorat i una abraçada.

Fina ha dit...

Ja escriuràs, que ara toca estar per tu i la teva salut.

Que et recuperis ben aviat i del tot.

Salut i una abraçada.

fra miquel ha dit...

El cos té les seves maneres de demanar repòs... :P
Pren t'ho amb calma.
Una abraçada

Pilar Vidal Clavería ha dit...

Que vagi molt bé l'intervenció, toca cuidar-se i deixar-se cuidar, que el descans no sigui només obligat sino uns dies per fer coses diferents.

Una abraçada

La lectora corrent ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris i bons desitjos

rubenpermuy ha dit...

Molts ànims Mercè. Esperem que et recuperis ràpidament!

Olga ha dit...

Que tinguis una bona i ràpida recuperació!!