El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 4 d’abril de 2011

Dia Internacional de Sensibilització contra les Mines Antipersona

Mines antipersonal a la Terra del Foc (Xile)
Fa pocs dies, Europa Press informava de l'acusació que l'organització humanitària Human Rights Watch (HRW) feia de l'ús de mines antipersona a Líbia ".per part de les tropes de Gaddafi. Deia que, segons HRW, "un mínim de dues desenes de mines antivehicle i tres desenes de mines antipersones han estat localitzades als voltants d'Ajdabiya, una ciutat de 100.000 habitants de l'est del país".

El 4 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Sensibilització contra les Mines Antipersona. El país del món amb més víctimes d'aquestes bombes és Afganisthan. M'ha sobtat, però, saber que, el 2010, li va seguir Colòmbia en aquest trist ranking, amb 512 persones afectades. I en el que portem del 2011, el nombre de víctimes a Colòmbia és ja de 71.

El 1997, després que algunes organitzacions haguessin desenvolupat una campanya internacional contra l'ús i fabricació d'aquest tipus de mines, es va fer establir el Tractat d'Ottawa, que és la Convenció sobre la prohibició de les les mines antipersona, que va entrar en vigor l'1 de març de 1999. (La campanya internacional va rebre el premi Nobel de la pau de 1997.)

Això de les bombes antipersona ens pot sonar molt llunyà, com a cosa de països en vies de desenvolupament que estan ficats en guerres.
Tres tipus de bomba antipersona
Al cap i a la fi l'estat espanyol, que havia estat un país productor, exportador i importador de mines antipersona, va signar el Tractat d'Ottawa el 3 de desembre de 1997 i el va ratificar el 1999.  L'octubre de 2000, l'exèrcit espanyol va procedir a la destrucció de 496.415 mines antipersones (gairebé mig milió!; per què en tenien tantes?) De tota manera, a finals del 2009 tenia encara 863 bombes de dispersió (bombes clúster, aquestes que són com els focs artificials que de cada espurna en surten moltes altres), amb un total de 28.615 sub-municions (les bombes més petites, però d'alt poder explosiu).

El 2001 vaig passar per algunes zones d'Israel on hi havia bombes terrestres: en el Negev i els alts del Golan. Feia impressió pensar que aquells camps podien ser una trampa mortal per a qualsevol persona que s'hi fiqués.

Segons l'informe Landmine & Cluster Munition Monitor, Espanya considera que aquest nombre de bombes de dispersió és petit. No opina igual la Convenció sobre bombes de dispersió (CCM, Convention on Cluster Munitions), la qual considera que és un nombre excessiu i que ultrapassa el nombre que els altres països signataris del Tractat d'Ottawa ha retingut per a l'entrenament dels seus militars i amb finalitats defensives. Jo crec que s'haurien de destruir totes i donaria el meu suport a una campanya o iniciativa legislativa popular que demanés la supressió totals d'aquestes armes.
 
Bomba de dispersió

Fotos: Wikimedia Commons