El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 21 de gener de 2011

Els meus enèmics, que bonics que són!

Pol:len d'Helianthus annus (remf.dartmouth.edu)
Els kleenex i jo som inseparables. Em són tan necessaris com les ulleres per sortir de casa, especialment a la primavera, al final de l'estiu, els dia de vent, si vaig a llocs on hi ha pols o floridures o que hi hagi aire condicionat, i si fa molt de fred, molt de sol... És a dir, gairebé sempre i per anar pràcticament a qualsevol lloc. N'és la causa la meva al·lèrgia, la resposta que es desencadena en el meu cos quan entra en contacte amb determinades substàncies presents a l'ambient. Són substàncies innòcues però el meu organisme les considera intruses i perjudicials i posa a treballar el sistema immunitari per lluitar contra allò que considera un atac.

Quan comença la floració i especialment si el dia és ventós, a més dels kleenex, també necessito col·liris, perquè a la rinitis s'hi afegeix la conjuntivitis. La causa és aleshores el pol·len de algunes plantes. Cada vegada que veig fotografies de pol:len em quedo meravellada per la bellesa de les múltiples formes en què pot presentar-se el meu enemic. Vegeu-ne una petita mostra:


Pol·len d'Ipomoea purpurea (remf.dartmouth.edu)

Barreja de pol·len (Foto: Darmouth Electron Microscopy Facility)

Pol·len de Corbaea scandens (Foto: Marie Majaura)
Pol·len de Liliun auratum (remf.dartmouth.edu)
Pol·len d'una asteràcia (Foto Smithsonian Institution)

4 comentaris:

Olga ha dit...

Veient les fotografies, ja no et deu saber tant greu tenir al·lèrgies ;)

Clidice ha dit...

compartim enemics, i cada dia més pel que sembla, el que abans era estacional ara ja és fix tot l'any. si que en són de bonics si, els malparits. :)

fra miquel ha dit...

Si que són bonics, si ;o). Jo tinc sort que no sóc al·lèrgic (encara) de manera crònica.
De tota manera en dies crítics, es a dir amb ambient molt sec i calorós puc experimentar una mica de rinitis. M'obliga a treballar amb mascareta :o(
Durant un parell d'anys se'm va manifestar una al·lèrgia al Cupressus leilandii. Només d'acostar-m'hi se'm posaven els braços plens de bufolles. Sortosament no m'ha tornat a passar. Potser per que ara no he de retallar tanques d'aquesta espècie.

La lectora corrent ha dit...

Olga, preferiria que no fossin tan bonics i no em causessin al·lèrgia (a més hi altres coses no tan boniques que també són causa de la meva al·lèrgia).

Clídice, són una de les causes de les al·lèrgies, però no l'única. De fet, jo vaig tot l'any enganxada als meus kleenex, hi hagi pol·len o no.

Fra Miquel, de vegades m'agradaria que no tinguéssim tantes manies i ens poséssim mascaretes pel carrer quan convé, com fan els japonesos quan estan refredats.