No tinc costum d'anar de bars, però de vegades m'abelleix prendre alguna cosa calenta o he sortit de casa sense temps d'esmorzar i busco algun lloc per fer-ho. Fins dilluns, la majoria de vegades que volia prendre alguna beguda o berenar o esmorzar havia de desistir, llevat que localitzés algun forn o pastisseria amb degustació. Dimarts vaig anar a una reunió de feina en una zona on hi ha moltes oficines i locals comercials i industrials. No havia tingut temps d'esmorzar i vaig poder fer-ho en el primer bar que vaig veure. Era un bar restaurant on hi havia més gent que també esmorzava. Van entrer tres homes que semblaven clients habituals i un d'ells va dir: "Quina diferència! Ara es pot respirar, aquí; i podrem notar-hi l'olor del cafè."
Avui, he anat al mercat a comprar peix i hi havia una tanda molt llarga. He agafat el número i he vist que en tenia per molta estona. He anat a prendre'm un cacaolat a un bar que hi ha fora del mercat, al qual no entrava des que es va convertir en bar de fum. Si continuo així, el 31 de desembre de 2011 potser pensaré que, per a la meva butxaca, hauria estat millor que la llei no hagués canviat.
Potser us interessarà:
- Sense tabac? (28.12.2008)
- Fem de cada dia el dia mundial sense tabac (31.05.2009)
- Torna el debat sobre la llei del tabac (11.01.2010)
- Esmorzar sense fum (19.01.2010)
- Les noies, en el punt de mira de la indústria del tabac (31.05.2010) (Conté imatge potser desagradable per a persones sensibles.)
1 comentari:
Jo feia temps que l'esperava aquesta llei.
S'agraeix molt, poder prendre un cafè amb llet sense empassar-te el fum de la cigarreta dels veïns
Jo hauré guanyat en salut, ja que, per la feina, he d'esmorzar gairebé sempre en un bar. Em gastaré el mateix...(més la pujada de preu) però sense fum.
:o)
Petó
Publica un comentari a l'entrada