El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 1 de gener de 2011

Alexandria: bomba en una església copta

A Alexandria, el 2011 ha començat amb un atac terrorista en el qual han mort pel cap baix 21 persones i 43 n'han resultat ferides (43, segons l'Avui; més de 70, segons The Guardian). Ha passat en una església copta i sembla ser que es tracta d'un atac fet per algun terrorista suïcida.

La notícia m'ha fet recordar un 1r de gener que vaig passar a Alexandria --l'any 2004-- i la visita que aquell dia al matí vaig fer a algunes esglésies coptes; però no a la mateixa ciutat, sinó a uns 130 o 140 km, en el desert, el monestir de Sant Menna. Va ser un dels dies en què el petit grup amb qui vaig anar a Egipte va fer anar de corcoll el guia que ens havíem assignat, perquè li vam fer canviar el programa que ell ens havia preparat.

Entrada al monestir de Sant Menna

El motiu de voler anar al monestir de Sant Menna era que una parella del grup vivien a Sentmenat i volien visitar el monestir on es conserven les relíquies d'aquest sant, que és el patró de Sentmenat. Duien una carta del rector de Sentmenat per al pope del monestir. La resta del grup va estar d'acord amb el canvi de programa; tindríem l'oportunitat de veure una cosa diferent del que acostuma a veure's en els circuits típics per a turistes i de passar a costat del llac Mareotis, d'aigua salada, situat justament al sud d'Alexandria, on tampoc no s'hi sol dur els turistes.

Una de les esglésies del monestir de Sant Menna
De la visita al monestir de Sant Menna, que es troba ja en el desert, recordo especialment que no vam poder veure les restes del primitiu monestir, al voltant del qual va desenvolupar-se una ciutat (Abu Mena) perquè... s'havien inundat! En un lloc on plou tan poc al llarg de l'any, justament havia plogut el dia abans que hi anéssim. Ara hi ha un monestir modern en un recinte que és també com una ciutat. Vam visitar el superior del monestir, un pope que ens va oferir te a casa seva, i després un frare ens va acompanyar a visitar la gran església que estaven construint, amb els treballs ja molt avençats, i que vaig trobar una mica kitsch. Els coptes també es treuen les sabates per entrar a l'església --si més no, en aquella església calia fer-ho-- i vaig treure la conclusió que deuen ser menys nets que els musulmans: en una capella petita on hi havia alguns frares i visitants que cantaven un tipus de música que em va recordar el cant gregorià, la ferum de peus era molt molesta.

Va ser un cap d'any molt ben aprofitat. De tornada a Alexandria encara vam visitar-hi la columna que anomenen de Pompeu, però que en realitat estava dedicada a Dioclecià, unes catacumbes i el barri proper, amb una zona comercial on les botigues ocupaven bona part del carrer (i segurament hi venien molts productes fabricats a Corea, Xina o Taiwan).

Columna dita de Pompeu

Fixeu-vos en el terra: unes vies

Hi passa el tramvia!
 L'endemà, en el Museu Grecoromà (o era el de Belles Arts?) vaig veure-hi exposada una ampul·la de pelegrí --una mena de cantimplora-- amb la imatge de Sant Menna, que va ser venerat en molts països

Ampul·la de terracota
Avui, la comunitat copta d'Alexandria ha estat víctima del terrorisme integral. Sembla com si la humanitat retrocedís a aquells temps en què moltes religions mataven en nom del seu déu. Hi ha qui encara no ha entès que, si realment hi ha un déu, no pot ser un ésser que estigui en favor de la violència.

Fotos: M. Piqueras (1 i 2 de gener 2004)

2 comentaris:

Ferran ha dit...

La veritat es que no es una bona forma de començar l'any. La utilitzacó de la religió, o en el fons de qualsevol idea, com instrument de control i poder sempre a portat violència. La intolerància cada vegada es més comú, i encara que decorada, alguns l'utilitzen com bandera.

Molta sort per l'any que començem.

fra miquel ha dit...

Certament, sembla que anem enrere i no pas endavant.
O potser és que ara és més fàcil assabentar-se del que passa a la resta del mon. Amb les "noves tecnologies " les noticies ens arriben més ràpid i de llocs on abans, potser ni sabíem que existien.
Que tinguis un Bon Any, Mercè

petons