dissabte, 1 de gener del 2011

Començament d'any

Avui pensava fer la típica llista de coses pendents o bons propòsits per a l'any nou, però l'única cosa que em veig en cor de fer és lluitar contra els virus del refredat. Suposo que deu ser el resultat d'haver estat sense calefacció quatre o cinc dies.

La probabilitat que s'espatlli la calefacció el dia de Nadal és només de 0,003 (1/365), però ens va passar; amb inundació inclosa de la galeria on es troba la caldera. Ens hem hagut d'autoregalar una caldera nova. Per sort hem començat l'any amb la casa calenta, però els virus ja m'havien fet estralls a la gola, un dels  meus punts febles. Des d'alla han anat avançant cap amunt (la paperera és a vessar de kleenex) i cap avall, fins a la tràquea, on em causen una irritació molt molesta que em fa tossir contínuament. Cada vegada que tusso, la gata, que per fi pot tornar a jeure damunt del radiador, em mira estranyada; no reconeix aquesta "veu" meva.

Sembla mentida que, amb tants avenços que ha fet la medicina el darrer segle, encara no n'hi hagi cap de realment efectiu per a combatre el refredat. Només podem tractar-ne els símptomes. I la millor manera segueix sent la tradicional. Encara que sigui en forma de preparats de farmàcia, la major part de medicaments contra el refredat tenen com a base productes naturals que s'han fet servir des de fa molt de temps: eucaliptus, mentol, pi, càmfora, efedrina, etc.

El meu tractament consisteix a fer bafs per a descongestionar les vies respiratòries altes, a prendre infusions de gingebre, que calma la tos i deixa la gola com adormida, a deixar dissoldre de tant en tant una pastilla a la boca, i a untar-me el coll amb Bálsamo Kneip abans d'anar a dormir. Per cert, aquest pot de Bálsamo Kneip (un preparat a base de càmfora, mentol, timol, essències naturals de pi i eucaliptus, etc.) segurament serà el darrer que pugui utilitzar; em van dir que ja no el venien. Llàstima!

A aquesta hora, per casa ressonen les notes dels valsos vienesos del concert de cap d'any. M'imagino els virus dansant per l'aire al ritme del vals, a la cerca d'algun nas o gola on ficar-se. Mentrestant, la gata --ha abandonat per un moment el radiador per venir a instal·lar-se entre els meus braços-- i jo no tenim esma per res i restem indolents davant l'ordinador.

Il·lustració: Primer anunci de Kleenex, a la revista Ladies Home Journal (Font: The Kleenex Brand Story)

5 comentaris:

zel ha dit...

El mateix tontovirus que patim a casa, amb o sense calefacció, i és que per mi, són experts en resistència..

Bon any!

Martulina Divina ha dit...

A millorar-se doncs. Però pensa que si comença així no serà difícil millorar-lo, no? Je, je. Ànims i a gaudir de la calefacció nova!

merike ha dit...

No m'agraden els valsos vienesos, però l'altra música era bona. Si el meu casa estava sense calefacció per 5 dies estaríem morts.

La lectora corrent ha dit...

Zel, els virus del refredat i de la grip resisteixen canviant "de vestit" per no ser reconeguts. Muten molt sovint; per això cal repetir les vacunes cada any.

Pandora, si m'ho pintes així... Segur que d'aquí a uns dies les coses aniran millor (espero). Sempre és bo veure l'ampolla mig plena.

Merike, a Barcelona, cinc dies sense calefacció es poden suportar, però s'han fet durs, especialment per a mi, que tinc una resposta al fred molt estranya: em causa dolor a les articulacions i músculs.

fra miquel ha dit...

Tan de bo et recuperis aviat! I que et serveixi de vacuna per tot l'any que acabem d'estrenar
Una abraçada