El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 23 de desembre de 2011

La comissaria virtual (54): bebè amb dos caps?

La Vanguardia digital publicava ahir aquesta notícia:


El titular parla d'un bebè amb dos caps, quan hauria de referir-se a dos bebès amb un sol cos. Vaja, si més no, és el que em sembla a mi. No és el cos allò que fa una persona, sinó el seu cervell. En l'entradeta ja ho diu bé: "...se trata de siameses que comparten un solo cuerpo." Però el breu text de la notícia, torna a esmentar "un bebé con dos cabezas" com també ho diu el vídeo.

També podria ser que fos un sol cervell el que controla el cos. Aleshores, com definir-ho? Seria un bebè sencer amb una mena de germà paràsit que només seria un cap que usaria el seu cos? Casos com aquests deuen causar un gran dilema ètic en la família i en els metges que els atenen. Separar-los és causar la mort d'un dels dos. Però deixar-los així és abocar dues persones a una vida molt limitada.

Cal dir que no és únicament La Vanguardia el mitjà que dóna aquest toc més sensacionalista a la notícia. Possiblement sigui l'agència la qui ha començat a difondre això del bebè amb dos caps.