El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 6 de desembre de 2011

Hi havia una vegada un cavaller...

Molt bo el conte (molt breu, poc més d'un minut) de Roberto Benigni per explicar a la mainada, en el futur, el període en què Itàlia va ser en mans del cavaliere Berlusconi. Diu que hi havia una vegada un cavaller, que no tenia un cavall, sinó molts... no tenia un castell, sinó molts, a Sardenya, a Roma, a les illes... no tenia un princesa, sinó moltes, i totes damunt del pèsol [aquí fa un joc de paraules, perquè pisello vol dir pèsol, però també és una manera familiar d'anomenar el penis], totes... aleshores arriba una princesa molt més jove que les altres, i diuen que és la neboda del gat amb botes... A un cert punt va arribar un ogre d'Alemanya, o més aviat una ogressa que cridava... tots van espantar-se, les princeses van baixar del pèsol, que va quedar tot sol... i ell [el cavaller] va quedar tot sol i va dimitir i nosaltres vam viure feliços i contents...

Podeu veure i sentir el vídeo de Roberto Benigni en el web del diari La Repubblica clicant aquí. (L'avia encastat en el bloc, però s'iniciava automàticament i en entrar al bloc ja se sentia la veu de Benigni. Com que a mi em molesta molt entrar en un bloc o un altre tipus de lloc web i sentir algú que parla o canta, o música sola, i penso que a altres persones els pot passar el mateix --o potser no els agrada Benigni--, prefereixo posar-ne l'enllaç i qui tingui interès a sentir-lo, només cal que hi cliqui al damunt.)

3 comentaris:

JRR ha dit...

De ben segur que els italians (i amb ells, tots els altres europeus)també tindran contes i acudits sobre els espanyols (el cavall de Pavia, un generalíssim petit i sanguinari, una currua de dictadors sota pal·li, un "pdte. X" cap d'una organització criminal, i una multitud de sers vils que es creuen lliures). De l'arbre caigut tothom fa llenya...

Pakiba ha dit...

Molt bo Mercè.

Marta ha dit...

Benigni genial! Gràcies Mercè