El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 3 de desembre de 2011

Nino Rota, cent anys

Avui és el centenari del naixement del compositor italià Nino Rota (1911-1979), conegut sobretot per les seves obres per al cinema. Algunes de les seves bandes sonores han esdevingut clàssiques. Qui hagi vist La strada (1954), La dolce vita (1960), Plein soleil (1960), Otto e mezzo (1963), Romeo e Giulietta (la de Zefirelli, 1969), El Padrino (1972) o Amarcord (1973) segurament recordarà algun tema --o més d'un-- de la banda sonora d'aquestes pel·lícules. Altres bandes sonores de Nino Rota potser no siguin tan populars, però són moltes les que va compondre fins al mateix any de la seva mort.

El tema principal d'El Padrino, amb fotos del film:



En aquest altre vídeo hi ha alguns temes musicals i fragments d'escenes de La Strada, que diuenn que va ser el cant del cigne del neorealisme italià:



Fragment d'un programa de la RAI, en què Nino Rota explica com fa la música per als films de Fellini i com va sorgir la música d'Amarcord:


2 comentaris:

Júlia ha dit...

Una música inoblidable, un clàssic.

Lectora corrent ha dit...

Sí, Júlia, un clàssic de la música del cinema i també un compositor més aviat desconegut en altres camps: música simfònica, vocal, de càmera...