El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 13 de desembre de 2010

Millor pera que poma

Les dones, a partir de la menopausa tendim a acumular greix. Però ves per on, el greix no es reparteix de manera uniforme, sinó que té preferència per instal·lar-se en algunes zones del cos. Els meus braços no són gaire més gruixuts que ho eren quan pesava força quilos menys que ara. En canvi, el meu perímetre de cintura i malucs deu haver augmentat dues o tres talles els darrers deu anys. De vegades penso que, si m'escorxessin com a un porc, de la part baixa del meu tronc segurament en sortiria un bon gruix de sagí i cansalada.

El que em consola és pensar que sóc més aviat una dona pera que no pas una dona poma. És a dir, que la meva silueta recorda més la d'una pera, amb el greix a la part baixa del tronc --encara que la cintura també hagi augmentat-- que no pas la d'una poma, amb el greix mes amunt. Què més donarà una poma que una pera, oi? Doncs sí que dóna. Des de fa ben bé vint anys s'han estat fent estudis sobre la relació entre l'acumulació de greix corporal i les malalties cardiovasculars. Es va veure que un índex elevat de massa corporal (és a dir, estar gras o grassa) significava un risc també més elevat d'infart de miocardi. Però ara se sap que aquest risc no és sempre igual, perquè depèn també de la manera com estigui distribuït el greix.

Quan la relació entre el perímetre de la cintura i el dels malucs es igual o superior a 0,85 en les dones i a 0,90 en els homes (per exemple, una dona que, amb un perímetre d'un metre en els malucs mesuri 85 cm o més de cintura), és a dir, la silueta poma, el risc d'infart és més elevat. En aquests casos, el tòrax sovint és més ample que la part inferior del tronc.

Les quatre formes típiques del cos d'una dona

De tota manera, i encara que tingui el consol de sentir-me dona pera, segurament seria millor no acumular greix en cap zona del cos. Per cert, aquesta Venus, en quina classificació entraria? (jo la veig com un empelt de poma i pera):

Venus de Willendorf (fa entre 22.000 i 24.000 anys)

Bibliografia
Mitka M (2005) Obesity's role in heart disease requires apples and pears comparison. JAMA 294:3071-3072

Il·lustracions: Wikimedia Commons

10 comentaris:

Marga Bonvehí ha dit...

Carai! Enviaré l'enllaç d'aquesta entrada a una amiga. Suposo que estarà contenta de "ser" pera i no poma.

Me ha dit...

jó créc que és més poma que pera.
Per si et serveix de consol també soc pera tot hi que el meu pés está per sota del IMC 20-25 el meu 19,

Josep Lluís ha dit...

Que visquen les dones pera, on vas a parar!

La lectora corrent ha dit...

Marga, és el que dic jo: posada a acumular greix, més val ser pera.

Josep Lluís, hi ha peres i peres. "Me ha dit..." diu que és pera, però fixa't quin índex de massa corporal més baix...

Júlia ha dit...

No se'n parla massa però hi ha metges que creuen que la mania antigreix també ha provocat un augment de l'osteoporosi, crec que la natura és sabia i la derivació en pera o poma és un fenòmen 'natural', si és que encara hi ha alguna cosa 'natural' per aquests verals.

La lectora corrent ha dit...

Júlia, això és el que es pensava. Però justament fa unes setmanes s'ha presentat un estudi fet a l'Hospital General de Massachusetts que troba una correlació entre l'acumulació de greix a la panxa i la disminució de la densitat òssia.

Per altra banda, no tot allò que és 'natural' és bo. Hi ha coses i fenòmens naturals que maten.

Júlia ha dit...

És que la vida mata, lectora, encara no s'ha inventat res que ens faci immortals. No sempre allarga massa és aconsellable. No sé si afartar-me fins a morir tipa amb aspecte de pedra exuberant o esperar l'alzheimer amb resignació (ep, és broma).

amay ha dit...

Hola,
A la festa ExpAliments se'n va parlar d'això. I explicaven que és molt perillós el greix abdominal que el de les caderes... Jo també sóc pera, tinc una cintura bastant estreta i fa uns quants anys que les caderes es van eixamplant... Però m'han dit que és bo per quan hagi de tenir fills! No sé no sé...

La lectora corrent ha dit...

Júlia, només són immortals els bacteris. Poden morir (per exemple, per l'atac d'antibiòtics o perquè se'ls provoca una situació d'estrès que no poden tolerar), però normalment el que fan és dividir-se per donar-ne un altre. Sembla un joc de paraules, però el cert és que un bacteri, per multiplicar-se és divideix.

Anna, si ser pera significa tenir greix només als malucs i a les natges, estic pensant que potser sóc un empelt pera-poma. Jo també en tinc a l'abdomen.

amay ha dit...

No home no! Vol dir tenir-me més als malucs que a la cintura! No "només"!