El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 14 de desembre de 2010

Els telèfons mòbils i la salut

Des de fa temps, una part de la humanitat discuteix amb l'altra per intentar aclarir si els telèfons mòbils emeten radiacions que podrien ser perjudicials a la salut, sense que hi hagi proves concloents que abonin aquesta hipòtesi. En canvi, si que hi ha estudis que demostren un altre perill dels telèfons mòbils, i ningú no hi fa massa cas, ni tans sols els fabricants ho indiquen en les normes d'ús de l'aparell.

Si heu anat mai a un hospital, no hi heu vist metges, infermeres o auxiliars que parlessin a través d'un telefon mòbil? De vegades, com a una eina més de treball, per comunicar-se amb altres punts de l'hospital. Moltes persones hospitalitzades també solen tenir amb elles un telèfon mòbil per comunicar-se amb la família o les amistats. I entre les persones que hi van a visitar malalts o a alguna consulta mèdica, és freqüent veure algú o altre parlant per un telèfon mòbil, sense fer cas dels cartells que demanen que es desconnectin. Doncs bé, aquests aparells que ens apropem a la boca i al nas quan parlem poden ser un mitjà de transport i transmissió de microbis patògens, que en els hospitals són molt més freqüents del que se sol pensar.

El fet que un hospital sigui un lloc on, en general, s'extremen les mesures higièniques i sempre s'hi veu gent netejant no significa que sigui un lloc asèptic. Si s'hi insisteix tant amb la higiene és precisament per evitar la difusió dels patògens habituals en un centre on es concentren tantes persones malaltes, moltes d'elles amb malalties infeccioses o amb un sistema immunitari afeblit que permet que microbis que habitualment són innocus els causin una infecció.

El 2009, la revista Annals of Clinical Microbiology and Antimicrobial va publicar un estudi fet en un hospital de Turquia que va analitzar microbiològicament els telèfons mòbils del personal sanitari que treballava en una unitat de cura intensiva de vuit llits i en 14 sales d'operacions. Hi van participar 200 persones, a les quals van prendre mostres de la superfície d'una mà (dreta o esquerra,segons fossin dretanes o esquerranes) i dels respectius telèfons mòbils. També se'ls va preguntar si acostumaven a netejar el mòbil i, si ho feien, amb quina freqüència.

Un 94,5% dels mòbils analitzats estaven contaminats amb una o més espècies de bacteris, i algunes de les que s'hi van detectar se sap que causen infeccions típiques dels hospitals. També s'hi van trobar fongs (floridures i llevats). Allò que és més preocupant és que, del 52,0% dels telèfons i del 37,7% de les mans de les persones que van participar en l'estudi, es van aïllar soques d'un estafilococ (Staphilococcus aureus) que eren resistents a l'antibiòtic meticil·lina. Pel que fa a la neteja dels mòbils, el 89,5 de les persones participants en l'estudi no el netejaven mai.

Estudis anteriors ja van posar de manifest la possibilitat de transmissió de patògens hospitalaris resistents a antibiòtics a través d'agendes electròniques i miniordenadors personals.Tenint en compte que els personal de l'hospital quan surt de la feina s'enduu el telèfon mòbil, el perill d'escampar els microbis que abans només es trobaven en el recinte hospitalari és més gran. Caldria que el personal sanitari i les persones que visiten un hospital o hi estan ingressades, en sortir-ne netegessin sempre el seu mòbil, per exemple amb un cotó mullat en alcohol o alguna altra substància antisèptica.  I encara que no es visiti un hospital, una netejada de tant en tant, no farà cap mal al mòbil. En un altre estudi, en els mòbils van trobar-se 18 vegades més microorganismes que en la maneta per deixar córrer l'aigua del vàter.

6 comentaris:

Cristina ha dit...

Caram, noi! Jo no treballo en cap hospital, però em sembla que vaig a netejar el meu mòbil ara mateix!!

Pakiba ha dit...

Jo també vaig a netejarlo hará mateix.

Clidice ha dit...

Recordo un vídeo que voltava pel youtube on volien fer creure que els mòbils podien arribar a fer crispetes, només calia posar-ne tres i fer que sonessin a l'hora. La realitat va ser més prosaïca, sota la taula hi havia un microones. Però la gent s'ho va estar creient durant força temps. Això que dius ja és més assenyat, potser ens caldria avançar cap els mòbils de pocs usos ^^

Ferran ha dit...

El mòbil en sí l'odio, es infernal, de cada 10 trucades, 8 son inútils o millor dit innecesàries. Però després de lo que comentas encara amb més raó.

MP ha dit...

M'uneixo el grup dels netegadors, també em de tenir en comte el migrovis i la bruticia que recullen quan cauen al terra i mai s'ens ocorre netejar-ho.
Gràcies pel article.

Mercè Piqueras ha dit...

Ferran, jo no sóc molt amiga del mòbil i no l'uso gaire, però de vegades pot ser molt útil.

La primera vegada que vaig sentir la necessitat de tenir-ne un (però encara em vaig resistir dos o tres anys) va ser cap el 1997 o 1998 quan em vaig trobar enmig d'una gran nevada entre Pamplona i Bilbao i sentint per la ràdio del cotxe que la gent no sortís a la carretera i que, si ho feien, portessin cadenes, manta, llumins i no sé quantes coses més que jo no duia (era el mes d'abril, jo havia sortit de Pamplona sense neu i només anava a Bilbao a passar el dia amb una amiga). No circulava cap vehicle en cap de les dues direccions, i la visibilitat era molt reduïda. Pensava que, si se'm parava el cotxe, em convertiria en un glaçó humà. Quina angúnia vaig passar fins que vaig entrar a l'autopista Vitoria-Bilbao i vaig veure les màquines llevaneus i altres vehicles!