El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 15 de desembre de 2010

Un record dels temps del "le falta una póliza"

Sóc d'una generació que encara ha viscut amb la por, cada cop que duies algun document a un centre oficial, que un funcionari amb cara de pocs amics et digues "le falta una póliza" i et quedessis sense poder fer la gestió per a la qual havies anat a aquella oficina. Normalment totes les instàncies i documents oficials havien de dur una pòlissa, que era un segell que, si bé es comprava en els estancs, no era de correus. Però el cas és que no sempre calia posar-hi el mateix import i era molt freqüent que te'n faltés alguna.

Ara per sort això ja ha passat, la burocràcia en general ha millorat, fins i tot les oficines tenen un aspecte menys sinistre. De tota manera, de tant en tant hi ha coses que em fan recordar els temps de "le falta una póliza".

Ahir vaig dur una factura d'una feina que he fet per a una institució. Vaig imprimir-ne dues còpies i no sé per què les vaig agafar les dues. Quan, en el registre, vaig donar la factura a la funcionària, em va dir:

--Ha de dur també una còpia, perquè li he de posar el segell del registre.

Tota cofoia, vaig treure de la carpeta la còpia que havia imprès per al meu arxiu i l'hi vaig donar. Quan la dona, amb les dus còpies a la mà, caminava cap a la seva taula per registrar a l'ordinador l'entrada de la factura, es va aturar i va tornar al mostrador.

-- Aquesta factura no serveix-- em va dir--. El NIF està equivocat. Al final no hi va un número '1', sinó una i llatina majúscula.

--Puc rectificar-ho, aquí?--vaig preguntar jo.

--No, ha de tornar a fer la factura-- em va respondre.

Sóc d'efecte retardat i en aquell moment no se'm va acudir que hauria pogut anar a compra un tippex, esborrar el palet del número 1 i la meva signatura, fer dues fotocòpies i tornar a signar. Però això no ho he pensat fins avui, quan tornava a saludar el segurata de la porta i a dir-li per segona vegada que anava a dur una factura. I mentre era a l'ascensor pensava si potser em tocaria venir un altre dia perquè avui la funcionària descobriria un altre errada en la factura, que sé jo, que les meves dades fiscals no estaven al lloc que corresponien... en fi, que potser em faltava una pòlissa.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

Ai que poc que has traficat amb aquest personal. Quan "falta" alguna cosa, un número, una signatura, o "sobra" alguna cosa, només cal desaparèixer de la vista del funcionari de torn. Cinc minuts i llestos. Massa anys de treballar per assessories vàries ;)

Ara que qui et va recollir la factura ... bé, m'ho callo.

M.P ha dit...

No soc de l'época de les pólices, pero cada vegada que pressento uns papels oficial sempre tremolo per si falta quelcom. En donen por......
Per cer hi una obra de Teatre que es titula "vuelva usted mañana", refleja tal cual lo que has explicado

La lectora corrent ha dit...

Clídice, que vols dir, amb això de "desaparèixer"? Però jo no podia desaparèixer perquè havia d'esperar que em donessin la còpia segellada.

M.P., No sé si també hi ha una obra de teatre, però Mariano José de Larra va publicar un article que es diu "Vuelva usted mañana" i tracta d'un francés que va a Madrid perquè sap que tenia ascendents espanyols i vol consultar un expert en genealogia. Pensava passar-se només uns dies a Madrid i un amic madrileny que l'ha d'acompanyar a veure l'expert se'n riu.

El francès comprova per què se'n reia l'altre quan a tot arreu li diuen "vuelva usted mañana" i al final em sembla que marxa sense haver resolt el que volia.

Clidice ha dit...

Dona, abans d'haver de fer un altre viatge, sortir fora, al passadís, a una altra sala, solucionar-ho com sigui i tornar, no ho sé, serà que massa vegades me n'he hagut de sortir com sigui, abans d'haver de tornar.