Cada any es dedica aquesta diada a alguna figura significativa de les lletres gallegues. Enguany el personatge triat ha estat Uxío Novoneyra (1930-1999). Confesso la meva ignorància; fins que no he llegit la notícia no sabia res d'aquest autor gallec, però m'han agradat els seus versos, sovint compromesos, com aquests dedicats a la seva terra:
É xa hora de que señas toda patria dos teus
dos que gardaron a fala en que máis se dixo adeus
e señas dona de ti e señora de falar
señora de decidir e dona de se negar.
dos que gardaron a fala en que máis se dixo adeus
e señas dona de ti e señora de falar
señora de decidir e dona de se negar.
4 comentaris:
De literatura gallega se'n diu poc. Deu ser que aquí tenim prou feina amb la nostra. Sols o es que jo ja no estic al corrent.
Sobre l'estevia, el senyor Pàmies, és agricultor i em fa l'efecte que ho diu d'una manera poc científica. Per això t'ho vaig comunicar, ja que tu en deus saber amb més base. Si tinguessis alguna cosa, enviam'ho si us plau. Gràcies.
Jo tampoc estic al corrent de la literatura gallega, M. Antònia. I confesso que no sabia qui era Uxio Novoneyra fins que no vaig llegir que era l'autor a qui dedicaven enguany el Dia de les Lletres Gallegues.
Pel que fa a l'estèvia, he llegit molt poc, i coses contradictòries. La Viquipèdia catalana té una entrada dedicada a aquesta planta que l'està editant un grup d'estudiants de Botànica Farmacèutica de la Universitat de Barcelona, com a part d'un projecte universitari. Un cop estigui enllestida, crec que pot ser una font d'informació fiable, atès que compten amb un tutor que els revisa l'article. Et recomano que hi donis un cop d'ull.
Moltes gràcies. Me la van vendre com a substitut del sucre, el millor pels diabètics, no com que baixés les taxes de sucre
M. Antónia, crec que l'estèvia no es pot comercialitzar. Per això en Pàmies la cultiva i en regala les plantes (no sé si a canvi d'alguna altra cosa).
Publica un comentari a l'entrada