El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 20 de maig de 2010

El llindar de la riquesa

En un tren de rodalies, un home parlava pel mòbil. Eren ja quarts de deu del vespre i hi havia poca gent al vagó; se sentia tot el que deia, encara que no volguessis escoltar. Primer jo estava capficada en la lectura, però després de sentir dues o tres vegades "60.000 euros", no he pogut evitar desviar l'atenció del llibre i dirigir-la a la conversa de la persona que seia uns metros d'on era jo.

Parlava castellà amb un accent estranger i deia a la persona de l'altre costat:"Con 60.000 euros anuales de sueldo no se es rico. Se vive bien, pero para ser rico hay que ganar más dinero." L'altra devia dir-li que sí que s'era ric amb un sou així, i ell li rebatia: "¡Que no!, que en España nadie puede considerarse rico con 60.000 euros al año. Si acaso de clase media alta, pero rico, ¡ni hablar!" I després ha afegit: "Que qué soy yo? Pues de clase media baja, si pràcticamente soy mileurista."

Si, com deia, era mileurista, deu guanyar uns 14.000 euros l'any; posem-ne 15.000, per aquell prácticamente que ha afegit a la seva frase. I es considera de classe mitjana baixa. Això vol dir que la diferència entre la classe mitjana baixa i la classe mitjana alta és de 45.000 euros? No és molta diferència? O és que potser hi ha moltes categories dins la classe mitjana?

Quan ho he comentat a casa, m'han dit que avui en els mitjans se'n parlava. Sembla ser que el Govern central considera riques les persones que declaren que guanyen més de 60.000 euros anuals. Després he vist la notícia. O sigui que aquesta xifra no havia estat decidida de manera arbitrària per l'interlocutor o interlocutora del viatjant de rodalies

Aquella insistència del viatger a dir que amb 60.000 euros anuals no n'hi havia prou per ser ric ha fet que jo mateixa em preguntés quin deu ser el llindar de la riquesa. És rica aquella persona que pot comprar-se qualsevol cosa que desitgi? Hi ha haurà qui potser tingui desitjos que es podrien satisfer amb escreix amb molt menys de 60.000 euros anuals. I d'altres que potser amb un milió d'euros encara no en tindrien prou. És possible que personatges com Millet o com Roldán pertanyin a aquesta última categoria.

2 comentaris:

Raquel ha dit...

Aleshores, per aquesta regla de tres, jo no arribo ni a la meitat de pobre...


Sense paraules.

Anònim ha dit...

15.000 euros nets (mileurista!) son una mica més de 22.000 bruts a l'any.
Un terç del considerat ric....

Coneixent una mica el pati, no em sembla malament que tothom per sobre de 60.000 bruts se'l consideri ric... (i el següent pas es que se li carregui impositivamet una mica més que la resta)