El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 24 de maig de 2010

El futur del Castell dels Tres Dragons

Fa uns mesos vaig tractar en quest bloc sobre el projecte de la nova exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que el 2011 s'inaugurarà a l'Edifici Blau del Fòrum. I avui en parlo de nou després de llegir el comentari que m'ha deixat un lector del bloc, que m'informa d'una campanya a FaceBook que es diu "Salvem el Museu de Zoologia de Barcelona", en la qual demanen que s'aturi el "desmantelamiento" (el títol de la campanya és en català, però la resta és en castellà).

Els diversos espais que integren el Museu de Ciències Naturals de Barcelona
(Origen de la il·lustració: Arxiu del Museu)

A partir de l'escrit de Facebook, es pot treure la conclusió que els edificis dels actuals museus de Geologia i Zoologia. que juntament amb el Jardí Botànic-Institut Botànic formen l'actual Museu de Ciències Naturals de Barcelona, deixaran de formar part del Museu i potser es destinaran a altres finalitats. La realitat, però, és ben diferent.

El Museu de Ciències Naturals de Barcelona seguirà comptant amb els dos edificis del Parc de la Ciutadella: Museu Martorell i Castell dels Tres Dragons. Però l'ús al qual es destinaran serà diferent de l'actual. El Museu Martorell esdevindrà un museu de la història de la ciència a Barcelona, especialment dels centres que integren el Museu de Ciències Naturals, i possiblement l'espai expositiu sigui més gran que l'actual perquè les col·leccions de geologia i paleontologia que ara s'hi conserven (no em refereixo a la part exposada, sinó al fons patrimonial emmagatzemat) passaran al Castell dels Tres Dragons.

Serà en el Castell dels Tres Dragons on es conservarà el fons patrimonial dels dos museus actuals de la Ciutadella (geologia i zoologia); i també on es faci la recerca que aquest tipus d'institucions duen a terme. Perquè molta gent creu que els museus de ciència són espais únicament per mostrar col·leccions i entretenir el públic que els visita. Un museu, però, és molt més que això. És cert que el Castell dels Tres Dragons no estarà habitualment obert al públic general, però quedarà obert a la recerca i a les visites de grups que hi vagin per un motiu especial. I suposo que, com altres centres de recerca, faran també dies de portes obertes perquè la ciutadania pugui saber la recerca que s'hi fa. Pel que fa al Museu Martorell, hi haurà una exposició permanent sobre la història de la ciència a Barcelona que inclourà, naturalment, la història dels diversos centres que integren el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, que en el futur hauria d'esdevenir el Museu d'Història Natural de Catalunya.

L'esmentat grup de Facebook diu que l'actual Castell dels Tres Dragons és "un museo con un pie en el siglo XIX, una muestra viva de los primeros pasos hacia el actual ecologismo a través del conocimiento y la divulgación de la naturaleza." I també que, per a l'edifici Fòrum, "está proyectado un macro-museo de ciencias naturales".

Sobre la primera afirmació he de dir que la natura no són només animals; ni tan sols animals plantes i roques, que és el contingut actual de les col·leccions que hi ha en els edificis de la Ciutadella i en el Jardí Botànic; i que sol ser el contingut de la majoria de museus de ciències naturals que he visita a la meva vida. La Terra és un sistema viu integrat pel suport físic de la vida --el planeta--, pels éssers vius que conté --animals, plantes, fongs, protists i organismes procariotes (arqueus i bacteris)--, i per l'atmosfera. Des de l'origen de la vida, aquests components han interaccionat els uns amb els altres, i el que veiem i tenim ara és el resultat d'aquesta interacció. La nova exposició comptarà amb un àmbit dedicat a l'ecologia --que no és el mateix que l'ecologisme-- i amb un altre dedicat a la conservació de la natura i la diversitat. De fet, la visió ecològica impregnarà el discurs del Museu.

L'Espai Blau del Fòrum està ben lluny de ser un macro-museu desordenat. Tanmateix, el projecte intenta incloure els diversos components de la natura. I vol ser un museu del segle XXI, tot mantenint-se respectuós amb la història i el patrimoni dels Museus actuals. Per tant, en la nova exposició permanent, els avenços tecnològics de la museografia i els recursos interactius conviuran amb les col·leccions històriques.

Per a més informació sobre el projecte per al futur del Museu de Ciències Naturals, vegeu el dossier de premsa que es va preparar el desembre 2009, i que està disponible en pdf en el web del Museu.

14 comentaris:

fra miquel ha dit...

Gràcies per la informació, Mercè. Dissabte de la setmana passada vaig ser-hi en la celebració de la nit dels museus i precisament em preguntava què se'n faria d'aquell edifici.
De ben segur que cal modernitzar aquests museus, encara que a mi m'agradava aquell ambient amb vitrines antigues, el rusc d'abelles... I la balena que penjava del sostre? Què en faran?
Ai! que em poso nostàlgic ;o)
Una abraçada

La lectora corrent ha dit...

Fra Miquel, la balena estarà més aprofitada que ara, que només es veu quan la planta baixa s'obre per exposicions temporals, i de vegades, com en la darrera dels exploradors, queda mig oculta. A l'espai blau, la balena estarà en el vestíbul, i la podrà veure qualsevol que arribi fins allà encara que no tingui intenció d'entrar al Museu (tot i que jo li aconsellaria que hi entrés; que no en sortirà decebut). Els ruscs d'abelles suposo que es mantindran en el Castell dels Tres Dragons.

A mi també m'agrada molt aquell edifici, però s'ha quedat petit per encabir-ho tot: exposició, museu, tallers per a les escoles, espai de recerca, espai de divulgació...

I sobretot el fet que la natura no són només animals, plantes i "pedres", i a més per separat, com s'han presentat tradicionalment en aquests museus.

M. Antònia ha dit...

Això se'n diu posar el punt sobre les is. Gràcies per la informació que dones als que no en sabem.

Gal.la ha dit...

Perfecte el destí del Castell dels Tres Dragons! Un altre edifici emblemàtic --recordem la reconstrucció del Pavelló de la República-- tancat al públic. No em sembla que l'ús d'aquest edifici com laboratori/oficines sigui el més adient; i si pensem en el dispendi del seu manteniment...

Gal.la ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
La lectora corrent ha dit...

Gal·la (el teu comentari ha sortit amb eco), el Castell dels Tres Dragons fa anys que ha quedat petit com a Museu de Zoologia. Seria impossible encabir-hi la nova exposició permanent, en què hi haurà representades les diverses branques de les ciències naturals. Per altra banda, els elements més atractius de l'arquitectura de l'edific són a la part exterior. El col·lectiu més abundant que ara el visita és el de les escoles. Posaria la mà al foc que molts nois i noies ni es fixen en l'estil; o que, si s'hi fixen, és per pensar que és un edific molt antic i més aviat tètric. El darrer any hi he passat moltes hores i no he vist mai cues de visitants adults per anar a veure'n, no ja les exposicions, sinó tan sols l'edifici. Fins i tot quan es va fer una exposició molt interessant sobre la història de l'edifici, moltes vegades vaig travessar aquella gran sala en solitari. On era la gent que ara vol salvar el Museu? I salvar-lo de què? Al cap i a la fi, els Tres Dragons seguiran formant part del Museu de Ciències Naturals.

Luis Elía ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Luis Elía ha dit...

Hola a todos. Me presentaré, soy el que creó el grupo de Facebook para salvar el museo.

De lo que nos quejamos en el grupo (que por cierto somos casi 200) es de que desaparezca este espacio de la ciudad. Ya sabemos que el museo en si, como entidad no desaparece, pero el hecho de que lo trasladen destruye un patrimonio que ya teníamos: un museito de ciencias naturales de principios de siglo.

A muchos nos parece un lugar mágico, donde te puedes asomar a otro siglo, deambular entre sus vitrinas, el crujir del parqué, aquella salita del fondo repleta de cajones que vete a saber qué cosas interesantísimas deben guardar.

Dices que muchos chicos y chicas no se fijan en el estilo. Pero cómo van a fijarse si no les damos la oportunidad. Tengo 33 años y visito el museo desde mi más tierna infancia. Si de adolescente me hubiera enterado de su traslado no me hubiera importado en absoluto. Pero ahora soy consciente del valor que en sí mismo tiene, y no quiero perderlo. Quiero poder llevar a mis hijos al parque de la ciudadela y de vez en cuando entrar al museo y hacer que ellos lo quieran también.

¿Salvarlo de qué? preguntas. Pues es fácil, de la destrucción, del desmantelamiento, de que lo arrasen, de que lo eliminen, de que desaparezca para siempre ESTE museo del parque de la Ciudadela.

¿Donde estaba la gente que ahora quiere salvarlo? preguntas. Hombre... que somos casi doscientos he dicho, y eso no da para masificar el museo durante años... seamos realistas.

Y precisamente es una de las cosas más encantadoras de este museo, que siempre estaba desierto!!! Era un lugar especial, donde meditar incluso. ¿Es que todo tiene que estar masificado para que merezca la pena?

En fin... di que a ti no te importa perder el museo, di que prefieres incluso que se traslade, di que lo moderno siempre es mejor que lo antiguo o di lo que quieras, pero siempre teniendo en cuenta que los que opinamos diferente no somos idiotas.

Un sincero saludo.

Luis Elía.

La lectora corrent ha dit...

Luis Elia, si al llarg de la història de Barcelona tothom hagués pensat com tu, pel que fa als equipaments de la ciutat, avui dia els malalts de l'hospital de Sant Pau no estarien ni tan sols en els edificis modernistes del recinte de Sant Pau. Encara s'amuntegarien en les sales de l'antic hospital gòtic de la Santa Creu. Ara, l'antic hospital de la Santa Creu és una biblioteca, però no tothom hi té accés de manera habitual.

I el Castell dels Tres Dragons, sense l'exposició actual, disposarà de més espai per a la recerca (una tasca pròpia dels museus, encara que hi hagi qui ho oblida) i per a les col·leccions, que ara han d'estar com estarien avui dia els malalts a l'antic hospital de la Santa Creu. El principal patrimoni del Museu per a mi són les col·leccions, i això no desapareix, ans al contrari. Podran conservar-se en millors condicions i podran ampliar-se.

Però sembla ser que, a tu, una de les coses que més t'agraden del Museu és... que estigui desert! O sigui, que caldria sacrificar-ne el futur per al gaudi d'unes quantes persones a qui agrada a anar a un lloc on hi va poca gent.

Ni jo ni ningú no perdrà el Museu, al contrari, ens trobarem en un nou espai del Museu que integrarà les diverses ciències naturals, que no tot són animals i roques. I el Castell dels Tres Dragons seguirà formant part del Museu de Ciències Naturals.

Sobre la pregunta que em feies al final del primer comentari --el que has eliminat--, et diré que no. Jo només participo en l'actual projecte. Si tan familiaritzat estàs amb el Museu, m'estranya que em fessis aquella pregunta. Com també em va estranyar el comentari del teu bloc, on deies ""Harto de tanta destrucción telefoneé al director del museo de Historia Natural, que resultó ser una mujer..." Ara per ara, la persona al front d'un museu només pot ser un home o una dona.

Luis Elía ha dit...

Lectora corrent, a mi la boca suele perderme amenudo, tengo ese defecto. Y consciente de él me pensé bastante si poner aquello de que no nos tomaras por idiotas. Ahora veo que no solo no estaba de más sino que me obligas a que vuelva a insistir.

A ver, yo digo y solo digo que no quiero que se pierda este museo, o este espacio si prefieres llamarlo así. No extrapoles mis palabras a toda la historia de la ciudad y ya puestos del mundo, porque llevándolo al extremo llegaríamos a la conclusión absurda de que yo quiero que vivamos en cuevas y en manadas y vayamos desnudos cazando y recolectando.

No, yo aquí solo hablo del museo, de nada más.

En el segundo párrafo de tu réplica has dicho algo muy importante: "para ti" lo único que tiene valor en un museo son las piezas en si, no el museo. Pues bien, para mi tienen valor las piezas y en muchas ocasiones el propio museo. El Castell dels tres Dragons, insisto, es una monada de museo, con sus animales en sus vitrinas de madera y cristal, y como muchos dicen en mi grupo y yo mismo, con aroma a siglos pasados. Eso a muchos nos gusta, lo consideramos importante y se va a perder. Para siempre.

No me veas como un hooligan irreflexivo que se apunta a cualquier batalla por absurda que sea. Te aseguro que esta pérdida la siento en el alma, creo que es un grandísimo error que todas las generaciones futuras lo pagarán, como también pienso que fue un grandísimo error dejar que se perdiera para siempre un ejemplar único en el mundo, un ejemplar que por si solo hubiera realzado el museo y le hubiera dado trascendencia internacional. Me refiero al único gorila albino que la ciencia ha conocido, ya sabéis a quien me refiero. ¿Qué mal había en disecarlo? En fin, otra pérdida irreemplazable decidida por unos pocos y que afectará a las futuras generaciones. Como tantas otras cosas que se han perdido en Barcelona por las anias de reformarlo todo (y ya que lo comentas, me parece perfecto que el recinto modernista del Hospital de San Pau deje de ser un hospital; para ese uso está obsoleto, no así el museo).

Y no nos engañemos, los museos no importan apenas a nadie. La gente va al fútbol, al cine, incluso al teatro... pero a los museos pues no mucho. Qué le vamos a hacer. Eso no quiere decir que tengamos que transformar todos los museos para intentar rascar unos cuantos visitantes más y para instalar la consabida tienda de variedades relacionada con el museo. A ver la tienda que preparan para el nuevo museo, seguro que no faltará donde dejarse la pasta.

Y sobre lo último, la pregunta eliminada... me confieso bastante precoz en esto de los blogs, y pensé que firmabas con el seudónimo de la lectora torrent tus escritos. Una vez publicado encontré el enlace a tu perfil, así que la pregunta ya no tenía sentido. Eso es todo.

Lo último de la mujer no lo acabo de entender. Todos sabemos que las mujeres apenas ostentan cargos de importancia, así que lo más probable era que el director fuese un hombre. Cuando comprobé que era una mujer, quise resaltarlo. Nada más.

Bueno, saludos a todos.

La lectora corrent ha dit...

Luís no vull continuar el debat, perquè em sembla inútil. Per tant, amb aquest comentari el dono per tancat per part meva. Tu veus les coses d'una manera i jo les veig d'una altra. Però si creus que el Castell dels Tres Dragons ha estat sempre com és ara, estàs equivocat. I no em refereixo a l'època en que ni tan sols era Museu de Zoologia, sinó més tard. Tu ets molt jove i l'has vist sempre així, però quan jo estudiava biologia i anava a veure-hi col·leccions d'animals, la distribució era diferent. Un canvi notable va ser el trasllat de la balena a la planta baixa. Jo el vaig conèixer amb la balena a la mateixa sala on hi ha les vitrines. Si haguéssim de deixar les coses com eren al principi, els animals ni tan sols haurien de ser en aquest Museu, perquè primer van estar-se en el Museu Martorell, que va ser la llavor del Museu de Ciències Naturals.

Jo m'estimo molt aquest museu i quan es faci el trasllat segur que m'entristiré, però alhora m'alegraré de l'inici de la nova etapa. Com et pots entristir quan una filla o un fill s'emancipen o es casen, però alhora te n'alegres per ells, perquè saps que el temps no es pot aturar i que comencen una nova etapa.

Pel que fa a la teva afirmació "Todos sabemos que las mujeres apenas ostentan cargos de importancia, así que lo más probable era que el director fuese un hombre", és possible que les dones no "ostenten" càrrecs d'importància, però per sort en tenen, encara que no en facin ostentació.

I de directores de museus, precisament, n'hi ha unes quantes a Catalunya. Te'n podria dir segurament més de vint.

Luis Elía ha dit...

Bueno, como quieras. Ya he dicho yo en mi comentario anterior que la diferencia estaba en que lo que tú considerabas importante era diferente a lo que yo consideraba importante.

¿Que no nos vamos a poner de acuerdo? Cierto.

¿Que el debate sea inútil por ello? Bueno, para mi no lo es porque lo que intento abiertamente es que este tema se de a conocer y que la gente opine. Así que para mi no ha sido inútil.

¿Que es inútil porque lo van a trasladar igualmente? Bueno, pues sí. Soy realista y sé que este traslado no lo para ni Dios.

¡Qué le vamos a hacer!

Ojalá se ampliase lo posible en el mismo museo conservando el espíritu que tiene, pero está claro que a Barcelona no le interesan las reliquias. Lo quiere todo nuevo. Pues hala, nuevo será, otra vez. Y el paso de los años mejor eliminarlo, con bótox si es preciso.

Un último apunte porque parece que te he ofendido con lo de que las mujeres apenas ostentan cargos de importancia. Discúlpame, no lo digo yo, no paran de repetirlo en los medios. Y me alegro mucho de que haya directoras de museo, y de que cada vez lleguen en general a cotas más altas de poder. Así que no me hagas comentarios que podrían inducir a pensar a los lectores que soy machista, o misógino o las dos cosas a la vez.

Nada más, me despido también. Me hubiera gustado que más gente participara en el debate pero se confirma lo que ya sabemos: el museo de Zoología no le importa a casi nadie. Por eso hareis lo que vais a hacer.

Y ahora sí me despido definitivamente. Debatir siempre es un placer.

Maria ha dit...

quéeeeeeeeeeeeeeee?? que desaparece ese museo entrañable y se lo llevan a ese montón de cemento llamado Fórum?? A qué clase de insensible se le ha ocurrido semejante barbaridad? Y todo ese rollo de la "recerca" y de las otras funciones de los museos? Me he atragantado con tanta demagogia! ese museo ya cumple su función perfectamente. Si se quiere hacer algo que resulte realmente ostentoso, frío, ambicioso, moderno, dotado de la ultimísima tecnología por cara que sea, un lugar donde hacer inauguraciones, discursitos de políticos, tiendas de souvenirs... ya está ese inerte forum que se construyó a tal efecto, (o todavía no se sabe para qué se construyó?) pero no nos venda la moto, señora orgullosa vinculada, y sobretodo no se le ocurra hacer un referendum popular como el de la Diagonal no vaya a ser que salga vd. disparada hasta un laboratorio de ciencias donde podría dedicarse a la investigación más tranquilamente.

La lectora corrent ha dit...

He dit que no volia continuar aquest debat i no li seguiré el joc a Maria. De tota manera, tot i que no penso referir-me al museu vull dir-li (si és que mai llegeix aquest comentari) que s'equivoca en adreçar-se a mi i dir-me: a) que no se m'acudeixi fer un referèndum, i b) que puc sortir disparada a un laboratori de ciències per fer recerca més tranquil·lament. En el cas (a), perquè jo sóc una ciutadana més i com a molt puc aspirar a organitzar un referèndum a la meva comunitat de veïns. En el cas (b), perquè la recerca que jo faig no es duu a terme en laboratoris, sinó en biblioteques (incloent-hi la gran biblioteca mundial que és internet).