dimarts, 18 de maig del 2010

Drogues per a joves?

He rebut un correu que en l'assumpte deia: "Invitació a la presentació d'un llibre sobre drogues per a joves".

Drogues per a joves? És que hi ha drogues per a diferents edats?

En obrir el correu m'he adonat que allò que és per al jovent no són les drogues, sinó el llibre. Es diu El diari groc de la Carlota i n'es l'autora Gemma Lienas. La presentació serà el dia 27 de maig de 2010 a les 19.30 al cafè de la llibreria Laie (Pau Claris, 85, Barcelona)ç

Com pot canviar el sentit d'una frase, segons com es distribueixin els seus components!

6 comentaris:

Natxo ha dit...

És cert que les llengües llatines són força dúctils a l'hora de poder composar les frases, però tot i això cal seguir una mínima lògica.

És especialment greu quan aquestes errades apareixen en mitjans de comunicació, llibres o convocatòries com la que cites.

fra miquel ha dit...

M'has fet recordar una anècdota de fa 12 o 13 anys. A la porta de l'escola bressol on portàvem la filla va aparèixer un cartell que anunciava les actuacions de varis grups. Per diumenge a les 11h. No recordo els noms d'aquests grups, però tal com estaven posats donava la impressió que eren pallassos i grups de música o teatre infantil.

Hauríeu de veure la cara dels components del primer grup que havia d'actuar, de música heavi o rock (ja no recordo), quan van veure que la plaça Pastrana s'omplia de nens i nenes amb els seus pares tot esperant que comencés el concert!!!

I és que en el cartell no especificava de cap manera quin tipus de concert havia de ser.

Cal anar en compte amb com s'anuncien les convocatòries...
Una abraçada

La lectora corrent ha dit...

Suposo que moltes vegades qui escriu, com que ja coneix el context, no s'adona de l'efecte que pot causar una frase segons com s'escrigui.

En el títol que em va cridar l'atenció, només calia escriure "per a joves" immediatament després de "un llibre" i l'ambigüitat hauria desaparegut.

M. Antònia ha dit...

Tens raó. O posar entre comes "sobre drogues". El què no fem és llegir en veu alta el què escrivim, i parant-nos a cada signe ortogràfic si hi és. Llavors s'enten millor l'escrit. A mi em pasa, quan ho tinc escrit veig les faltes ortogràfiques o de puntuació. Com anem tan depressa...

La lectora corrent ha dit...

M. Antònia, si puc, m'agrada deixar reposar els textos que escric. Quan els torno a llegir m'adono de moltes coses que cal corregir. És com quan deixes una líquid en repòs i després veus en el fons del recipient un sediment que no havies vist mentre tot allò era en suspensió.

Natxo ha dit...

Ja se sap que la pressa és la pitjor consellera; emperò, si cal esciure un text amb certa urgència, és important revisar-lo, i si cal, llegir-ho en veu alta (clar, que també cal saber llegir "acuradament") per tractar d'esmenar les possibles errades.
Crec que cal que tothom s'adoni de la importància de respectar una llengua, que no és "sols" permetre la seva utilització, cal fer-ho acuradament.