El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 2 de maig de 2010

Els dies de... (dels grans magatzems?)

Aquestes darreres setmanes, en les pàgines dels diaris o en els fulletons que hi ha sovint encartats, s'han pogut veure molts anuncis de regals per al dia de la mare. Fa anys que passo d'aquesta festa. M'emprenyen els "dies de..." imposats per la societat de consum: dia del pare, dia de la mare, dia del nen, (i de la nena suposo), dia dels enamorats... No sé si també n'hi ha de l'avi (Sant Joaquim?) i de l'àvia (Santa Anna?). I si Jesús hagués tingut germans i germanes, potser també haurien inventat el dia de l'oncle i el de la tieta. A més, el dia de la mare jo l'he conegut quan s'esqueia en una data tan poc apropiada com la Immaculada. Si encara hagués estat el dia de la Mare de Déu de la Llet...

Fa anys que vaig dir que no em fessin un regal el dia de la mare perquè "toca". M'estimo molt més els regals de no-el-que-sigui: no aniversari, no-sant, no-dia-de-la-mare... Un regal d'aniversari, de sant o del dia de la mare no és una sorpresa, excepte si el reps d'algú que mai te n'ha fet cap. La sorpresa és rebre un regal un dia que no "toqui". Al meu pare li feien molta il·lusió els rams de flors que de tant en tant li feia dur la seva neta Ana des de Pamplona; li arribaven sempre en dies que no eren dia de res, ni el sant o l'aniversari de l'avi. El noi de la floristeria ja el coneixia i li deia tot somrient "El ramo de su nieta..."

Aquest matí, des d'una llista de distribució algú felicitava les mares i deia "avui i tots els dies de l'any". Em quedo amb "tots els dies de l'any" i desitjo un bon diumenge a mares i pares i als i les qui encara no ho són o que no ho seran mai .

I a propòsit de regals, els anuncis i catàlegs expressos per al dia de la mare a poc a poc van incorporant càmeres fotogràfiques, algun ordinador i altres aparells electrònics. Però em sembla que encara predominen els suggeriments de regals "femenins", perquè les mares es guarneixin o perquè tinguin els millors electrodomèstics i gadgets. Si teniu una mare moderna, regaleu-li el Demy Kitchen Safe Touchscreen Recipe Reader. És una mena d'ebook però per a receptes de cuina i amb altres prestacions molt útils com ara un temporitzador perquè no es cremi el menjar o un diccionari de substitucions que ve a ser com un diccionari de sinònims però d'ingredients (si te'n falta un, pots buscar-hi quins altres el podrien substituir). Amb el Demy, la vostra mare se sentirà la reina de la casa i podrà anar-hi ficant fins a 2500 receptes!

(Il·lustració: una imatge procedent de l'església de Santa Maria de Cervera i actualment en el Museu Nacional d'Art de Catalunya; foto de Jaume Meneses, amb llicència Creative Commons 2.0 genèrica.)

4 comentaris:

Raquel ha dit...

A casa meva -per sort, penso- mai no hem celebrat ni el dia del pare ni el de la mare ni res d'això. També, per sort, a l'escola no ens en van parlar mai, cosa que ara em sembla que sí que es fa(si més no, en alguna del meu barri). Fins i tot es fa alguna manualitat per regalar al pare o a la mare.

Em fan molta il·lusió els regals, ja siguin esperats o no, però l'emoció dels que són perquè sí és una cosa totalment diferent i plaent.

Cristina ha dit...

A mi tampoc m'agraden els "dies de..." i crec que fins i tot em molestaria que em fesin un regal pel dia de las mare, i no diguem el dia de st Valentí!!!!! Però no he pogut evitar que m'arribes un collaret de macarrons de "l'escoleta" del petit. Me l'ha penjat al coll amb una illusió....

L'imperdible de ℓ'Àηimα ha dit...

Ho haig de reconèixer, vaig ser víctima del consum, i pel dia de la mare li vaig regalar a la meva un ram de flors.

Coses que passen...

Una forta abraçada! Per cert, m'he adherit aquest bloc. Desitjo que també t'interessi el meu, una abraçada!

L'imperdible de ℓ'Àηimα

>Jordi Cirach

La lectora corrent ha dit...

Penso que tothom és lliure de celebrar o no aquestes festes, però crec que les escoles no ho haurien de fomentar. De tota manera, segur que Cristina va rebre també amb il·lusió el collaret de macarrons del seu petit i que a la mare d'en Jordi també li va il·lusionar el ram de flors.