El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 21 de febrer de 2010

Les camèlies de Merce Rodoreda

Sempre que vaig a l'Institut d'Estudis Catalans m'agrada, si tinc temps per fer-ho, sortir un moment a aquell oasi ciutadà que és el jardí Mercè Rodoreda, situat en el primer pis de la Casa de Convalescència, seu de l'Institut. Gairebé sempre hi ha alguna planta florida o amb fruit. Els magraners, per exemple, o estan florits o tenen aquelles magranes petitones, típiques dels magraners silvestres, com de joguina. A la primavera, la glicina és com una pluja florida per qui passeja per aquell jardí. A l'estany, és freqüent veure-hi algun nenúfar en flor.

Tot i el goig que fa el jardí, les camèlies mai no acabaven d'aixecar el cap. Abans que les flors s'obrissin completament, semblava que comencessin a pansir-se. Finalment, però, hi deuen haver trobat la solució, perquè enguany tots els arbusts de camèlies estan esplendorosos i les flors sanes i ben descloses, malgrat el fred de les darreres setmanes.

vvvvvv

Camèlies del Jardí Mercè Rododera

La camèlia, tot i que sembli una planta tan nostra, és una planta naturalitzada. El jesuïta Georg Josephus Kamel, botànic i missioner, va dur la planta a Europa des de les Filipines. I Linné va posar-li el nom de Camellia, en honor d'aquest botànic. No sé quina espècie de camèlia és la que se sol cultivar en jardineria; em fa l'efecte que deu ser la C. japonica. Però hi ha una espècie del mateix gènere, per a la qual moltes persones --entre els quals m'incloc-- tenen una gran afició, de vegades gairebé addictiva: la Camellia sinensis, originària de la Xina però avui dia cultivada en moltes regions del món, pricipalment de clima subtropical o tropical. Molts milions de persones en el món prenen --prenem--, en algun moment o altre del dia, una o més infusions fetes a partir de les fulles d'aquesta planta.

Fins fa algunes dècades, aquí no hi havia molta tradició, però com més va més fàcil és trobar botigues especialitzades, que venen varietats diferents de les fulles de C. sinensis: l'especialitat blanca, la verda, la negra --la més corrent--, amb aromes diferents, de procedències geogràfiques també diverses... De vegades, quan en demano una infusió en algun bar o cafeteria, em sorprenen portant-me una carta amb les diferents varietats: English breakfast, earl gray, irlandès, amb llimona o altres fruites, de Ceilan, verd, verd amb fruites, blanc... quin be de déu de varietats de te!

En el Regne Unit, el te segueix essent la beguda nacional, de la qual es prenen uns 165 milions de tasses cada dia. Fins i tot tenen un Tea Council, per a la promoció del te i la difusió de la seva història. En el seu web es pot veure el comptador de tasses de te que va prenent la gent al llarg del dia.

No sé si algú deu haver provat mai a fer una infusió amb les fulles de les camèlies dels nostres jardins. Seria un doble aprofitament: per a la vista i per al gust (o triple, si les fulles seques de la camèlia de jardí fossin tan aromàtiques com les de la seva parenta C. sinensis).

Fotos. M. Piqueras (05.02.2010)

3 comentaris:

Assur ha dit...

El meu admirat Martí Domínguez em va fer veure en un dels seus articles a "El Temps", reunits al llibre "Bestiari", que la flor que lluiex al trau Marcel Proust en el retrat que li va fer Blanche era una camèlia, ja que Proust, malgrat les seves magnífiques descripcions dels perfums de les flors, tenia greus problemes d'asma, pel que havia d'evitar al màxim olorar-les... La camèlia, acaba dient Martí Domínguez, es una flor famosa per la seva bellesa i per ser una de les flors completament inodores, d'aquí la flor que llueix al trau en el retrat que li va fer Blanche.

Oi que és bonica la història?

La lectora corrent ha dit...

Sí, Assur, molt bonica. I ara sé que la meva rinitis i conjuntivitis d'avui no me l'han causat les camèlies del Jardí Mercè Rodoreda --on he estat aquest matí--, sinó alguna altra planta.

La lectora corrent ha dit...

Per cert, he estat al jardí M. Rodoreda un estona abans d'escoltar Martí Domínguez parlar de la revista "Mètode", que ell dirigeix.