El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 13 de febrer de 2010

Una part de la història que ens han amagat: Margalida Comas Camps

Sovint es parla de la memòria històrica que hem de recuperar. Aquesta necessitat de recuperació sol fer referència a una part de la història d'aquest país que va quedar oculta perquè era la història dels qui van perdre la guerra o van patir després la repressió franquista. Tanmateix, no és l'única història que se'ns ha amagat. N'hi ha una altra que fa referència a moltes dones de tot el món que, tot i haver destacar en el seu àmbit professional, han caigut en l'oblit. En el món de les arts, potser això no sigui tan evident, però en ciència, semblava com si, fins a la meitat del segle XX, no hi hagués hagut més que Hipatia, alguna il·lustrada i Madame Curie. La realitat, però, és ben diferent.

Fa anys que vaig començar a "col·leccionar" científiques i n'he trobades en molts camps de la ciència i en molts països. Algunes han fet aportacions molt notables, de les quals no s'esmenta qui les va fer o que han estat atribuïdes a algun home. Fins i tot en els casos que el cognom ha donat origen a un epònim, la gent sol pensar que és el cognom d'un home. N'esmentaré dos exemples.
Quan vaig estudiar química al batxillerat, i em van ensenyar les reaccions enzimàtiques, vaig aprendre l'equació de Michaelis-Menten que, en un sistema biològic, descriu la relació entre el substrat i l'enzim. Michaelis-Menten no és un cognom compost sinó dos cognoms que corresponen a les dues persones que van establir aquesta equació. I d'aquestes dues persones, una era una dona: la canadenca Maud Leonora Menten (1879-1960). El 1912, Menten va passar un any a Berlín, al laboratori de Leonor Michaelis (un home, encara que el nom de fonts ens sembli de dona) i amb el seu mentor van deduir aquella equació. El segon exemple ja el vaig exposar en aquest bloc. Molta gent no sap que la puntuació d'Apgar, amb què s'avalua l'estat d'un nadó als pocs minuts del naixement, deu el seu nom a la metgessa nord-americana Virginia Apgar, que en va ser la creadora. Si no sabem res de les científiques el cognom de les quals ha perdurat en algun epònim, no és estrany que no sapiguem res d'aquelles que no han deixat el seu nom imprès físicament enlloc més que en els articles que van signar.

Fa uns dies vaig rebre el llibre Margalida Comas Camps (1892-1972) científica i pedagoga, fruit d'un exhaustiu treball de recerca per part de la seva autora, María Ángeles Delgado Martínez, professora d'educació secundària. A més de la biografia de Comas, amb una anàlisi detallada del seu treball, el llibre n'inclou també tota la bibliografia i un recull de facsímils d'articles seus, documents varis i fotografies.No l'he llegit encara --més de 765 pàgines!-- però he estat espigolant i brostejant per les seves pàgines i n'he tret la conclusió que na Margalida Comas va ser una dona avançada en molts aspectes, gran pedagoga i molt bona investigadora.

Margalida Comas Camps va nèixer el 1892 a Alaior(Menorca), on
feia de mestre el seu pare, un home amb idees liberals i amb l'afany d'elevar el nivell cultural de la població. A la seva família s'estimulava l'estudi i la curiositat i Margalida i els seus germans van creéixer en un ambient en què es valorava la cultura i l'esforç per aprendre i millorar. En una època en què no era molt feqüent que els estudis anessin gaire més enllà de l'escola primària, les noies i el noi Comas Camp van continuar estudiant. L'exercici que Margalida va dur a terme per a obtenir el títol de batxillerat tractava de "Las flores y los insectos. Adaptaciones recíprocas para cooperar a la polinización". Va ser mestra i també va cursar estudis de ciències naturals (la separació entre biologia i geologia no es va produir fins a la meitat del segle XX), especialiat en la qual es va doctorar el 1928.

Durant el periode de formació i després també en al seva vida professional, i avançant-se al que avui dia és ja habitual, Margalida es mou molt i la veiem a Palma de Mallorca (la seva família s'hi havia traslladat el 1906), Madrid, Tarragona, Santander, Barcelona, París i Albí (França), Londres. Durant la guerra, com a educadora, va acompanyar
nens i nenes bascos evacuats al Regne Unit, on va viure a partir de 1939 i fins a la seva mort, el 1972. Els primers anys va estar treballant per a organitzacions que ajudaven refugiats espanyols, i des de 1942 va ser professora de biologia a Dartington Hall, una escola molt poc convencional en el comptat de Devon. Hi va treballar fins a la seva jubilació forçada per greus problemes de visió.

Margalida Comes va ser una gran pedagoga, especialista en la didàctica de les ciències i, com a investigadora, va publicar treballs en revistes científiques de prestigi. El treball de recerca per a la seva tesi va fer-lo a París, a la Sorbona, en una matèria, la genètica, que s'estava desenvolupant amb molta força. Hi va anar becada per la Junta para la Ampliación de Estudios e Investigaciones Científicas (JAE), que uns anys abans li va concedir sengles beques per anar a Anglaterra.

M'ha cridat l'atenció un article que Margalida va publicar a la Revista de Pedagogía el 1925 , quan era professora de l'Escola Normal de Tarragona: "Las ciencias en la escuela" (Rev. Pedagogía, núm. 38, pp. 56-64). Hi destaca la modernitat de les seves idees pedagògiques. Contràriament a aquella idea que encara preval avui dia en molts ambients no científics, ella diu: "Las ciencias reclaman un sitio en la escuela únicamente porque representan un movimiento de capital importancia en la evolución del espíritu humano, no por su mayor o menor utilidad. Sirven para humanizar las mentes de niños y jóvenes; juntamente con la literatura y el arte las ciencias son una de las grandes expresiones históricas del espíritu, y en consecuencia tienen tanto derecho como aquéllas a un sitio preminente en el programa escolar." Creu que la mainada ha de fer la "seva" ciència, ha de descobrir i el mestre només ha de guiar-los en el camí cap a la descoberta: "su misión es sugerir, dirigir, pero el alumno es quien debe observar, experimentar, comparar, sacar consequencias..."

Per altra banda, Margalida creu en la necessitat de la coeducació, que no
veu com una simple integració de les noies al model imperant --masculí--, sinó com un nou model educatiu que integri aspectes del model masculí i del femení. Llegint els seus articles sobre educació i didàctica de la ciència, es fa estrany pensar que la major part d'aquells textos són d'abans de 1936. Però potser no ho sigui tant, d'estrany, si pensem que l'educació va viure una epoca daurada en temps de la República.

Per saber-ne més:

  • Delgado Martínez, MA (2009) Margalida Comas Camps (1892-1972) científica i pedagoga. Govern de la Illes Balears, Palma, pp.771
  • Monzón Pinilla C, Usón Jaeger A (1997) Propuestas didácticas innovadoras para la enseñanza de las ciencias físicas, químicas y naturales en el primer tercio del siglo XX en la escuela primaria española. Revista Complutense de Educación, 8:271-288 Disponible a: http://tinyurl.com/yhzrseg
  • Bernal martínez JM, Delgado Martínez, MA . Margarita Comas Camps y la introducción del Nature Study en las escuelas españolas. Disponible a: http://tinyurl.com/ykpo9zo

6 comentaris:

Júlia ha dit...

Molt interessant. Sembla que ara estem descobrint totes aquestes dones, ja era hora i crec que trigaran una mica en ser 'conegudes pel gran públic'. Una persona relacionada amb la música em va explicar que també en aquest camp està passant el mateix. I tot això sense comptar aquelles que van ajudar els marits o pares en els seus descobriments, com, per exemple, l'esposa de Lavoisier.

La lectora corrent ha dit...

Júlia, en el cas de les dones que van "ajudar" marits, pares o fins i tot germans, de vegades ha quedat oculta una gran científica. La mateixa Marie Curie va estar a punt de quedar-se sense el primer Nobel --el que va compartir amb el marit-- perquè hi havia gent que considerava que la feina d'ella consistia a ajudar el seu marit en el laboratori.

amparo ha dit...

Qué vida més apassionant la de Margalida, i qué be ens l'has explicat.

Gràcies per contribuir a visibilitzar a estes dones tan sabudes i interessants.

Assur ha dit...

Tafaner i "punyetetes" de mena com sóc, després de llegir aquest "post" he anat a Goggle per veure si a Alaior hi havia un carrer dedicat a Margalida Comas, i he vist que, gràcies a aquest llibre, ja hi ha un grup que l'ha demanat, de la qual cosa me n'he alegrat..., però és que resulta que en aquesta mateixa població ja hi ha un carrer dedicat al seu germà, Josep Comas, que, a més a més, va ser-ne nomenat fill predilecte.

Josep Comas, que visqué, acabada la Guerra Civil, exiliat a Mêxic va ser un gran antropòleg i professor universitari que teoritzava que no hi ha pobles inferiors als qui es pugui menysprear, sinó grups humans més retrasats a qui s'ha d'ajudar a elevar-se i a dignificar-se. La seva tasca com a antropòleg és reconeguda arreu del món.

El just reconeixement d'Alaior a Josep Comas posa, però, amb més evidència les interessantíssimes reivindicacions per a les dones científiques que ens descobreixes als teus “posts”.

La lectora corrent ha dit...

Amparo, Assur, gràcies pels vostres comentaris. Em sembla que, en el llibre que comento, s'esmenta el germà antropòleg (o potser en algun article que vaig consultar).

No sabia que el germà tingués un carrer dedicat, però sí que hi ha un escola que es diu "Doctor Comas Camps". (Si fos en anglès, en què "doctor" es una paraula que no té flexió de gènere, podríem pensar que l'havien dedicat a na Margalida.)

Mercè Piqueras ha dit...

Cinc anys després que escrivís aquesta entrada he fet de nou una mica de cerca i he trobat carrers dedicats a Margalida Comas Camps en diverses poblacions de les Balears. M'alegro de veure que s'està honorant el nom d'aquesta dona.