El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 22 de febrer de 2010

Espriu i Sinera

No vull deixar passar el dia 22 sense unir-me a l'homenatge que la comunitat blocaire catalana dedica a Salvador Espriu per recordar el vint-i-cinquè aniversari del seu traspàs. Espriu i jo hem tingut una cosa en comú: el lligam amb Arenys de Mar. Per tant, el meu record serà a través de la seva Sinera, que és també la meva.

El 1997, en els temps heroics d'Internet, en el web d'Arenys de Mar es van celebrar les 24 hores del Ciberespai (no sé si eren les primeres o les segones). Vaig participar-hi amb un escrit que, gràcies a Google, he vist que encara és viu a la xarxa. En copio un paràgraf que te una referència a un personatge espriuà:

Arenys/Sinera, la vila on he passat més de la meitat dels estius de la meva vida; on he triscat pels seus rials i vinyes abandonades; on he passat hores i hores contemplant el vol de les gavines --fins i tot els vaig dedicar uns poemes molt dolents--, la lluna plena emmirallada en la mar i les llumetes de les barques que anaven a pescar el calamar les nits fosques de lluna nova; on vaig començar a fer windsurf no fa molts anys com un repte davant l'afirmació de la meva filla que va dir-me que jo ja havia fet tard per a aquell esport; on he caminat tantes vegades pel carrer de l'Església intentant descobrir-hi en algun racó l'espriuana Tereseta-que-baixava-les-escales; on m'he embadocat mirant les àvies --cossos pesants i corbats-- fent puntes de coixí amb uns dits que feien dansar els boixets vertiginosament al so de la música que ells mateixos creaven amb la seva dansa.
(De "La meva Sinera", M. Piqueras, 7 de febrer 1997)

D'entre els llibres d'Espriu que tinc, el que més m'estimo és Una ben petita antologia universitària, publicat per la Universitat de Barcelona quan, el curs 1980-1981, va concedir a Salvador Espriu el grau de Doctor Honoris Causa. El principal atractiu del llibre és que es tracta d'una antologia manuscrita. La trentena de poemes que la componen estan escrits amb la cal·ligrafia tan peculiar del propi poeta: les lletres d'una en una, en versaleta manuscrita, traç molt fi... El títol de la coberta també és manuscrit.

Una ben petita antologia universitària

Actualització: Mentre tornava a fullejar aquest llibret, m'he adonat d'un detall que m'havia passat sempre desapercebut. En un racó deia: "disseny gràfic: t. jordà". La Teresa Jordà és una amiga, ara ja jubilada, que havia treballat al Servei de Publicacions de la Universitat de Barcelona. Quan li he recordat el llibret m'ha explicat que Espriu va felicitar-la per la idea de reproduir els seus poemes directament del text manuscrit. I el dibuix que hi ha a la coberta és un retrat que ella mateixa va fer-li a llapis de mina de plom.

Actualitzacio 2 (12.05.2014): Avui he descobert que la Universitat de Barcelona té penjat en el seu web el pdf de la petita antologia de Salvador Espriu. Una joia. la podeu descarregar aquí.

7 comentaris:

zel ha dit...

Bonic bonic, hi ha homenatges perennes...

vpamies ha dit...

I Sinera va reviscolar amb la consulta al poble sobirà. :-)

Una petita joia l'antologia de textos manuscrits.

gràcies per participar de l'homenatge!

Assur ha dit...

Preciós, de debò t'ho dic, el fragment que ens has deixat llegir.

Jo també el tinc, aquest llibre!

Anònim ha dit...

en guardo un bon record, era un home seriós però en el fons xic sornaguer, potser pq el va fer feliç el disseny de l'edició tal com la vaig projectar, em va agradar la seva felicitació, una llàstima haver perdut el retrat reproduït en color sanguina però en realita elaborat a llàpis mina de plom, la reproducció de la seva caligrafia, una passada!
teresa jordà vitó

La lectora corrent ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Teresa, tantes vegades que he tingut a les meves mans aquest llibret i fins fa uns dies no em vaig adonar que el disseny era obra teva! Va ser una bona pensada, reproduir la seva cal·ligrafia. Fa del llibret una petita joia.

Anònim ha dit...

Mercè,
m'ha agradat molt això dels "temps heroics d'Internet".

El llibret que comente és molt bonic.

Molts records! A Arenys sempre t'esperem i ens agrad llegir-te.

Oriol

La lectora corrent ha dit...

Oriol, vist en la distància, semblen de debò temps heroics. Era quan havíem de dependre de la "Timofònica", que ens treia els doblers, i quan la majoria de la gent no tenia altra opció per connectar-se a Internet que fer-ho amb uns mòdems que ara farien riure per la velocitat --més aviat lentitud-- amb que passaven els bits al seu través

Si ets l'Oriol que jo conec d'Arenys, el qui va fer possible que Sinera fos una vila pionera en Internet com ho havia estat en l'àmbit de les ràdios municipals, rep una abraçada meva.