El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 7 de febrer de 2010

L'Almudaina, la ciència i Biel Mesquida

L'Almudaina de Palma és la residència històrica dels reis de Mallorca i amb la catedral formen la silueta típica de la ciutat que ofereixen moltes postals. Tanmateix, La Almudaina (sense l'apòstrof; és en castellà) és també una revista que publica cada diumenge el Diario de Mallorca.

No coneixia aquesta altra Almudaina fins que, aquest matí, en Lluís Amengual m'ha enviat l'enllaç al número d'avui (7 de febrer 2010) perquè pogués veure-hi l'entrevista que em va fer recentment en relació a la comunicació científica. Per alimentar una mica el meu ego, he anant a visitar-la. Potser a la foto --una "autofoto" que em vaig fer en el Museo de Ciencias Naturales de Madrid-- hauria d'indicar que sóc la que es veu en primer pla, no sigui cas que algú ho dubti. I en el text, una errada original meva (l'entrevista va ser per correu-e) converteix una "arma de doble filo", en una "rama de doble filo".

La Almudaina és un típic suplement dominical, amb articles de temes molt diversos per complaure gustos també diversos. La part de ciència i salut m'ha semblat ben tractada. M'ha agradat trobar-hi, en la darrera pàgina, un article de Biel Mequida, que suposo que deu ser col·laborador habitual de la revista. Potser molta gent no sàpiga que Biel Mesquida és biòleg. Va estudiar a la Universitat de Barcelona, quan la Universitat de les Illes Balears encara no existia i molts nois i noies mallorquins venien a estudiar a Barcelona. En el meu curs, a més d'en Mesquida, hi havia un altre noi de les Illes i també dues o tres noies. La imatge que conservo d'en Mesquida és la d'un noi amb cabell llarg (llarg per als estàndards de l'epoca) i barba, a l'hivern gairebé sempre amb un jersei fosc (blau?, negre?) de coll alt, i amb una senalla penjada a l'espatlla, on duia llibres i apunts. I sempre el somriure als llavis, molt afable i crec que apreciat per tothom que el tractava una mica.

Després, durant molt de temps no identificava en Biel Mesquida escriptor amb aquell estudiant de Biologia de finals de la dècada de 1960, fins que el vaig sentir en una entrevista de ràdio i va explicar dades biogràfiques. Amb el seu pas de la biologia a la narrativa, no sé si la ciència va perdre un bon científic, però estic segura que la literatura va guanyar un excel·lent autor.