El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 15 de febrer de 2010

L'educació i els valors, un problema global?

De Rerum Natura es un bloc portugués sobre la natura de les coses fet per un equip format per gent del món de la ciència (física, matemàtica, química, biologia, medicina), de l'enginyeria, de la filosofia i humanisme, i de l'ensenyament. M'agrada donar-hi un cop d'ull de tant en tant. Malauradament no parlo portuguès, però no és una llengua molt allunyada del català i del castellà i poc o molt m'assabento del que hi diuen.

L'educació és un tema que de tant en tant surt a De Rerum Natura. Fa un parell de dies hi reproduïen una frase que trobo molt encertada: "Tothom pensa a deixar un planeta millor per als seus fills... Quan pensaran a deixar uns fills millors per al nostre planeta?"

En la mateixa entrada del bloc també es reprodueix un fragment d'un llibre de la pensadora alemanya Hanna Arendt (1906-1975) que fa referència al paper dels educadors com a introductors de la mainada al món. En els educadors, Arendt distingeix entre "competències" i "autoritat". La competència consisteix a conèixer el món i ser capaç de transmetre el seu coneixement del món a la mainada. L'autoritat, en canvi, es basa en el seu paper com a responsable del món. Davant la mainada, els educadors són els representants dels habitants adults del món, i en mostrar el món a la mainada és com si els diguessin: "Ve't aquí el nostre món."

Tot i que el text d'Arendt escrit el 1957, em sembla encara vàlid, el món era aleshores molt diferent. Ni millor ni pitjor de manera categòrica, sinó diferent. Voler educar la mainada com es feia fa cinquanta anys, que és com voldrien algunes persones que creuen allò de "cualquier tiempo pasado fue mejor", segurament no té massa sentit. Tanmateix, hi ha una sèrie de valors que em sembla que han anat deixant de ser-ho, que s'han anat "devaluant". Potser per la reducció de les famílies i del poc nombre de fills i filles, la mainada són més que mai "el rei" o "la reina" de la casa. Però en molts casos són un rei o una reina absolutistes i fins i tot despòtics, gràcies a la connivència de la família. La vinyeta que reprodueix De reum natura, en què uns pares de 1969 pregunten al nen, que manté el cap cot, com avergonyit, "quines notes són aquestes?" contrasta amb la de 2009, en que els pares fan la mateixa pregunta a la mestra mentre al seu costat, el nen es mostra segur de si mateix, i somriu satisfet. Malauradament i per les referències que tinc del món de l'ensenyament, aquesta imatge del 2009 és més freqüent del que podríem pensar.

Els darrers temps he vist molt de debat sobre el calendari escolar i sobre les futures vacances de febrer. Això em sembla que són detalls i que allò que caldria reformar a fons és el mateix sistema educatiu. De tota manera, serviria de gaire una reforma del sistema educatiu escolar en què els pares i mares no s'hi sentissin implicats i continuessin amb l'actitud tan freqüent d'enfrontament amb l'escola i de submissió davant del rei i la reina de la casa?

5 comentaris:

Júlia ha dit...

Jo crec que el problema és molt global, no només de l'escola, a tota la societat hi ha un problema de manca de prestigi de l'autoritat, està mal vista la polícia en general, l'exèrcit... L'escola no és res més que una mostra més del conjunt social i des de l'escola crec que poques coses es poden canviar, és més aviat a l'inrevés, les dèries socials es reflecteixen en l'escola.

Avui, de tota manera, caldria un ampli debat sobre els objectius i les característiques de l'escola del nostre temps i de dogmes intocables com ara l'ensenyament obligatori però em sembla que no interessa a gairebé ningú, més enllà de reproduir tòpics i llocs comuns políticament correctes i com cal.

Olga ha dit...

Buf, quin tema!!! Això s'ha de parlar durant estona!

Cristina ha dit...

M'ha agradat molt la ides que destaques de "De Reum Natura" . El tema de l'educació és tanmateix molt complex, i sembla que aquesta sigui l'escusa per que el sistema no sigui prou valent i s'hi arremanguide veritat!! Quan als pares, estic d'acord amb tu. Sovint, pensant en la meva pròpia situació, temo no saber-ne prou i acabar convertint els reis de la casa en petits "tirants".

maikix ha dit...

M'ha agradat molt la frase que destaques, però penso que, normalment, els pares preocupats pel planeta, també es preocupen per donar una bona educació als seus fills, i predicar amb l'exemple n'és una mostra. Una altra cosa és que ho aconsegueixin (aconseguim)!
Gràcies per fer-nos reflexionar.

La lectora corrent ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. I potser sí que la reforma que caldria seria de tota la societat.

Avui he llegit en un diari de distribució gratuïta que el nombre de denúncies de pares i mares a fills i filles que els maltracten ha augmentat molt el darrer any.

De tota manera, i per veure-hi el cantó positiu, cal reconèixer que en algunes coses estem millor. Hi ha més ONG que mai i una part del jovent dedica el seu temps a activitats de voluntariat.