El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 19 desembre de 2012

El look de la CUP

Una notícia en el diari ARA sobre la opinió de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, en relació a la manera de vestir dels representats de la CUP, ha generat molts comentaris amb opinions diverses. El titular posa en boca de la presidenta del Parlament la frase "la dignitat de la institució requereix una formalitat diferent". Tanmateix, segons el diari, després ha afirmat "que a ella 'personalment', no la molesta com vesteixin els diputats".

Quan escric això, hi ha ja 160 comentaris a Facebook sobre aquesta notícia i n'hi ha de tots colors: gent que que insulta la presidenta del Parlament, qui li recorda aquella foto que ella es va fer vestida de fada per a un diari, o li critiquen la brusa que ella duia (de 'leopardo' diuen), qui considera que anar amb un vestit i corbata és de corruptes, altres pensen que la gent ha d'anar vestida com sigui la seva manera de fer-ho. Algunes persones --poques-- es posen del costat de la presidenta i diuen que el Parlament mereix un mínim de distinció i també que hi ha un protocol que demana anar "correctament vestit". I també són poques les que opinen que la dignitat no depèn de la manera de vestir sinó de com s'actuï i que és indiferent del fet de dur vestit i corbata o samarreta i texans.

Això dels comentaris insultants en notes de Facebook o a través de Twitter és bastant freqüent. De vegades em pregunto si la gent diria el mateix si hagués d'expressar-se oralment en públic. Entenc que, en la intimitat, entre amics, no es tingui cura del llenguatge i de les maneres com es parla de terceres persones, especialment si es tracta de polítics o polítiques per al qui no se sent cap simpatia. Però les mateixes opinions insultants i amb llenguatge barroer les deixen anar en un espai que potser no s'adonen que és públic. O potser ho fan precisament perquè és públic?

Sobre l'esmentada notícia, una cosa que no entenc és que, si a la Senyora de Gispert no li molesta com vagin vestits els diputats, per què diu que la dignitat del Parlament requereix una formalitat diferent? A la foto que acompanya la notícia del diari es veu el noi de la CUP amb texans i una mena de caçadora fosca; va net i polit i somriu amablement. Jo no veig que la seva manera de vestir atempti contra la dignitat del Parlament. Seran les seves maneres d'actuar en el futur les que demostrin si respecta el joc democràtic i que és en el Parlament per beneficiar el seu país i no per beneficiar-se'n ell; una actitud que hauria de ser la normal, però que no sempre han mantingut alguns parlamentaris que habitualment van encorbatats. Confesso que no he votat la CUP (ni m'ho vaig plantejar; em pensava que eren els xenòfobs que volen fer fora els immigrants!), però crec que aquest partit pot aportar una nova saba al Parlament, que potser li convé atesa la situació actual. El temps ho dirà.

11 comentaris:

Oliva ha dit...

A MI, NO SE M'ACUDIRIA MAI ANAR A UN ESTERRAMENT VESTIDA DE VERMELL NI DE VERD......NI A UN CASAMENT DE BLANC.....JA SABEM QUE SON MOLT PROGRES PER NO DIR ACRATES,PERO.....

Xavier Martí Ausejo ha dit...

Totalment d'acord. Hi ha molts polítics que atempten contra la dignitat del Parlament per la seva habitual demagògia. Jo també espero molt de la CUP. Espero que, per fí, hi hagi algun representant al servei de la gent i del seu país. Ah!, per cert, jo també em pensava que eren els del partit aquest xenòfob (crec que li deien PxC). És el que passa quan no pots sortir a la tele.

Mercè Piqueras ha dit...

Oliva, doncs a mi, quan em mori, tant me fa de quin color vagi la gent a acomiadar-me. És més, preferiria que hi anessin de colors que no pas de negre. I per què no es pot anar a un casament de blanc? És de mala educació? No ho he sentit mai. I quan es va casar una filla meva jo hi vaig anar amb una jaqueta que no era blanca, però quasi; era de seda de color cru.

Xavier, em consola saber que no sóc l'única que els va confondre amb els xenòfobs.

Lior ha dit...

El problema amb el vestuari de l'esCUP no és la roba en si, tot i que... bé, m'estalviaré dir que en penso, sinó el què representa: l'uniforme d'una formació doctrinària; no es vesteixen pas igualets perquè sí, sinó, precisament, per reconeixer-se entre ells, cosa habitual entre els grups sectaris. Són els hereus, com diu el seu lider, dels PSANns, de l'IPC, etc. Són on eren fa 40 anys. I si l'alternativa al capitalisme és Cuba o La URSS, que se la guardin, per molt que la pintin de verd. Recodeu que l'11-S van fer primer la seva mani (minifestació, és clar...), la dels independentistes de debò.

Confondre'ls amb d'altres totalitaris és normal, tot i que fa estranyot; els uniformes i altres estètiques són diferents.

No es va de blanc als casaments (si aquests són formals o la parella no convida a fer el contrari) perquè la Reina de la festa és, u-ni-ca-ment, la núvia.

Ens farem una americana com les d'en Sala i Martin per l'enterrament de la Mercè Piqueras.
I el podem fer en vida seva perquè el disfruti.

Mercè Piqueras ha dit...

Lior, sempre dic que, de política, no hi entenc i el que dius m'ho confirma. Primer em pensava que eren aquells xenòfobs i després, que eren un partit que representava les idees de molts dels anomenats "indignats", que per fi s'havien decidit a seguir una via democràtica. I com que només havia vist la foto d'aquell noi i avui n'he vista una altra en què va acompanyat d'una noia (que a mi em sembla vestida molt normal) i d'un altre noi, que deuen ser els companys de partit membres del Parlament, no sabia que adoptessin una manera de vestir determinada, com les tribus urbanes.

Si com dius la seva alternativa al capitalisme és Cuba o la URSS, em semblen uns ingenus. La URSS i el comunismefa temps que van caure i Cuba és molt bonica per anar-hi de visita, i la seva gent m'encanta, però amb això no n'hi ha prou per viure en llibertat.

Quant als casaments, gràcies per la informació. No ho havia sentit mai, però les darreres dècades he anat a molt pocs casaments.

I ningú no necessitarà roba de cap mena per al meu enterrament. I no és perquè vulgui un enterrament nudista, sinó perquè allò que no vull és un enterrament. Si llegeixes bé, he parlat d'acomiadar-me, no pas d'enterrar-me. I per al comiat, que cadascú vesteixi com vulgui. A més, ves a saber, potser anirem primer al teu enterrament --no et preocupis, de color fosc-- que al meu comiat. ;-)

Lior ha dit...

Alehores no penses morir-te o quan et moris vols que en lloc d'enterrar-te o incinerar-te et volatilitzin? :-))
Això sí, com que al meu comiat/enterrament no hi vull cares tristes, et prenc la idea d'un enterrament nudista; em sembla una molt bona manera d'aconseguir-ho... Ja ho veus, t'estalviaràs el vestit fosc. Bé, una pamela, però, sí eh...
:-)))

Lior ha dit...

Com ha de vestir un diputat Melcior Comes

Mercè Piqueras ha dit...

Lior, 'enterrar' i 'incinerar' no són sinònims ni s'exclouen. I quan una persona mor, hi ha altres possibilitats que no són l'enterrament. Conec una vídua que guarda les cendres del seu marit a casa i diu que li fan companyia; quan hi ha partit del Barça per la tele, com que a ell li agradava molt, posa l'urna damunt del sofà, al costat d'on seu ella i li va comentant el partit. http://lectoracorrent.blogspot.com/2012/04/la-lluisa-en-miquel-i-el-barca.html

Mercè Piqueras ha dit...

Lior, gràcies per l'enllaç. No he dubtat mai que vestir com ho fan els de la CUP sigui una convenció, i que potser a l'hora de vestir-se cada matí els costa tan decidir quina samarreta i texans es posaran com pugui costar a la presidenta del Parlament decantar-se per una brusa amb estampat de guepard o una de color gris.

Però l'hàbit no fa el monjo. La idea que tingui d'aquests diputats serà pel que facin en el futur no per la manera de vestir. De moment, el seu representant ha demostrat parlar el català molt millor que molts diputats que duen camisa i corbata i que tenen cognoms ben catalans.

Xavier Caballé ha dit...

La CUP corre el risc de passar a ser el grup de frikis del Parlament, tant per la forma de vestir com per a algunes de les coses que han fet (com la votació a President del Parlament, que alguns han presentat com si al Parlament gairebé com si hagués estat un episodi de la revolució bolxevic) en aquestes primeres sessions. El problema d'això és que el missatge passarà a segon terme i només es destacarà l'aspecte extern...

Jo no vaig votar a la CUP ja que el seu programa no es correspon amb les meves idees, però d'altra banda, crec que el seu punt de vista té aspectes molt interessants que han de ser escoltats i ser tinguts en consideració. Per això em vaig alegrar de veure que entraven (a banda de conèixer alguns dels que es presentaven a les llistes i que tinc per bones persones)... però si continuen com ara, segurament el seu pas pel Parlament donarà els mateixos resultats que aquell regidor de Reus que anava vestit d'Elvis Presley als plens i presentava propostes a l'estil de "venem el cotxe oficial de l'alcalde i amb els diners fem una farra".

Mercè Piqueras ha dit...

Xavier, seria una llàstima que no aprofitessin la seva entrada al parlament per defensar unes idees que sembla que representen una part de la societat, especialment del jovent. Com deia més amunt, el temps ho dirà.