El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 5 d’agost de 2012

L'home de la carpeta

Fa un parell de mesos explicava en aquest bloc la visita que va intentar fer-me "l'home de la carpeta" d'una operadora de telfonia i Internet de la qual m'havia donat de baixa recentment. I dic que ho va intentar, perquè no va passar de la porta del carrer, malgrat que, segons ell, venia a informar-me de les excel·lències de la fibra òptica que ara hi ha en el barri.

Un lector anònim m'ha deixat un comentari sobre la seva experiència com a "home de la carpeta" d'una companyia i crec que val la pena que la reprodueixi:
Estava buscant informació sobre les llistes Robinson per a apuntar-m'hi jo també i he topat amb el teu blog. Només volia comentar el fet de l'aparició sobtada de l'home de la carpeta que esmentes, perquè crec que no té res a veure una cosa amb l'altra.

Fa uns anys vaig fer la mateixa feina que ell, i tens raó amb que no és una feina massa agradable. Aquestes llistes que dius que duia te les dóna l'empresa quan t'assigna una "zona" a "treballar" (és a dir vendre a porta freda). A l'home de la carpeta li van donar una sèrie d'adreces: carrer, número de portal i, segons l'empresa que el subcontractés, els pisos als quals trucar (sense saber els noms o números de telèfon de qui hi viu) que són els no clients de la companyia per la qual està treballant (i segons l'empresa ni això li dirien, depenent del nivell de legalitat de l'empresa subcontractant), i amb això la seva feina consisteix en trucar aquells veïns de la seva llista i vendre'ls els serveis de la companyia en qüestió.

És pel fet que aquesta feina és tan horrible, quan la fas, et menges el malestar de les persones a qui vas a vendre (perquè ets la quinzena persona que truca al timbre o per telèfon aquest mes, o bé perquè li estàs venent meravelles d'una companyia que li ha donat un servei nefast i de la qual per fi s'ha desvinculat per complet, però tu no saps ni una cosa ni l'altra!). A més hi ha moltes empreses subcontractants que treballen per la mateixa empresa i, quan tu dónes una zona per "feta" (perquè ja has parlat amb els veïns que havies de parlar), aquella mateixa zona és assignada a una altra persona de la teva mateixa empresa, i no ha passat ni una setmana! I el mateix en totes les empreses que ho fan... és normal que la gent estigui molesta!

I si això passava amb els que van pis per pis, per telèfon encara és més ràpid, per això no serveix de res dir que no et truquin més, perquè demà el teu telèfon figurarà en la llista d'una altra persona que potser ni treballa a la mateixa empresa on treballa la que t'ha trucat avui... és un cercle viciós que no s'acaba mai. L'home de la carpeta dius que et va fer pena, i tens raó: aquest ritme de negatives i menjar-te el malestar dels demés no es pot aguantar per sempre i en poc temps, o plegues perquè has trobat una altra feina, o agafes la baixa per estrès o et fan fora per no complir amb el número de vendes que requereix el teu contracte laboral.

Una altra cosa que podria haver passat és que aquella companyia de la qual et vas donar de baixa estes intentant tornar a captar clients que havien fet com tu, i per això vingués un comercial a vendre't els serveis de la companyia. Últimament això ho fan molt les editorials també...
Crec que és un testimoni de la feina que fan unes persones no pas perquè els agradi, sinó perquè no en troben cap altra més. I com ell diu, deu ser força estressant. De fet, quan truquen per enèsima vegada de Jazztel, Ono o alguna altra de les que ens assetgen contínuament, hi ha vegades que ja els dic que ells o elles no en tenen la culpa, però jo estic fins al nassos que m'assetgin.

El cas de l'home de la carpeta que va intentar visitar-me és el que indica el lector en el darrer paràgraf. Sabia el meu nom i quan vaig dir-li que feia un parell de mesos que m'havia donat de baixa de l'empresa que ell representava, va respondre'm que ja ho sabia, que per això venia a visitar-me, perquè ara que ja hi havia fibra òptica al barri em podien fer una oferta molt bona.

Per cert, l'empresa de telefonia que representava aquell home torna a enviar-me sms fent-me ofertes. I tres empreses a les quals vaig dir que no volia rebre propaganda d'elles (en omplir uns documents, vaig triar l'opció corresponent en cada cas), m'estan enviant correus electrònics tot sovint. De què serveix, doncs, que t'ho preguntin en un formulari, si després no en fan cas?

4 comentaris:

fra miquel ha dit...

El comentari del teu lector anònim és aclaridor respecte al per què d'aquest assetjament. I està bé saber com funciona això.
Però, Com fer per evitar que et molestin?
He sentit parlar varies vegades de les llistes Robinson, però no sé com funcionen ni com es fa per apuntar-se.
Una abraçada

Mercè Piqueras ha dit...

Fra Miquel, jo em vaig apuntar a la llista Robinson i pel telèfon que està al meu nom ja no em truquen els pesats de les operadores de telefonia i Internt. És un servei --gratuït-- d'exclusió publicitària i les empreses que hi estan afiliades es comprometen a no enviar publicitat (o telefonar) a les persones que hi estan apuntades. vaig dubtar, perquè has de donar dades personals, però després vaig pensar que la majoria de les dades personals que demanen es poden obtenir fàcilment de diverses maneres.

fra miquel ha dit...

Gràcies Mercè. Potser m'ho miraré
un petó

jomateixa ha dit...

Cada cop estem més atacats per diverses empreses que creuen que la millor obció per arribar als consumidors és apareixer per casa seva i "a l'atac!"