El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 4 d’agost de 2012

Una nova edició dels Premis Blocs Catalunya


Premis Blocs Catalunya
No sabria dir per què, però m'hi vaig apuntar. I ara penso que no ho hauria hagut de fer. Jo no sé fer campanya i no em vaga de posar aquest logotip en un lloc visible del bloc i demanar a la gent que em voti, com els polítics demanen el vots a la població. El poso en aquesta entrada del bloc i després intentaré oblidar-me'n. Suposo que, com en les eleccions polítiques, si no tens visibilitat, és molt difícil arreplegar vots.

Crec que m'hi vaig apuntar perquè vaig veure que enguany hi havia la categoria "miscel·lània", adequada per als blocs que, com el meu, són calaixos de sastre. Sempre he pensat que és un bloc que no escau en cap categoria. O al contrari, que engloba massa categories. De vegades em pregunten si tinc un bloc de ciència. Responc que sí, però no; hi predominen les entrades amb l'etiqueta "ciència", però això no vol dir que siguin entrades exclusivament científiques. Poden ser entrades sobre altres temes, als quals procuro buscar el caire científic, com també hi busco, sempre que m'és possible, la relació amb la dona, el cherchez la femme. És també un bloc de moltes altres coses. Hi ha moltes reflexions i consideracions personals i hi ha comentaris sobre llibres, pel·lícules, teatre, música, sobre tecnologia i comunicació, sobre viatges, sobre Barcelona i els seus barris --especialment el meu, Les Corts--i, ves per on, malgrat que sempre dic que no m'agrada ni m'interessa la política, fins a avui tinc cent-cinquanta-sis entrades que en tracten.

He estat mirant blocs apuntats al Premi i n'he vist alguns que, tot i que tractaven dels mateixos temes, estaven classificats en categories diferents, Potser perquè la classificació d'un bloc és molt subjectiva. Com suposo que ho serà també la votació. No a tothom li agraden els mateixos temes, ni el gust serà el mateix a l'hora de tenir en compte el disseny. Per exemple, jo no suporto els blocs que estan escrits sobre un fons negre; d'entre els que hi he vist apuntats per als Premis d'enguany, em sembla que només n'he pogut llegir un o dos sense dificultat. Tampoc m'agraden els blocs que tenen la lletra molt petita, si bé això es pot solucionar ampliant la lletra en el navegador des d'on es llegeix. Ni els que fan servir colors molt llampants, gairebé fosforescents, en el seu disseny. Tampoc m'agraden els blocs --ni els webs-- que, quan hi entres, et fan escoltar música vulguis que no (per sort, em sembla que aquesta moda ja va de baixa). Però tot això és molt personal i és possible que molta gent trobi el disseny del meu bloc carrincló i que pensi que una mica més de color i un tipus de lletra diferent li anirien bé.

Així, doncs, aquí va el testimoni de la meva inscripció als Premis Blocs Catalunya 2012. Si hi voleu donar un cop d'ull, potser hi trobareu blocs que no coneixíeu i que us podrien interessar.

10 comentaris:

Víctor Pàmies i Riudor ha dit...

Mercè, per aquests mateixos motius que exposes jo m'hi vaig apuntar només a la primera edició (2008?) i ja no hi he tornat a participar.

Mercè Piqueras ha dit...

Víctor, en el fons, fa gràcia tenir un reconeixement a la feina feta, encara que la facis per afició. De tota manera, ja em satisfà prou que algú em faci un comentari elogiós --no necessàriament en el bloc-- o que el recomanin des d'alguna publicació o web o que un ensenyant em digui que fa servir algunes entrades del meu bloc per explicar algunes coses a classe.

fra miquel ha dit...

En un món, el dels blogs, que ha crescut tant en poc temps, imagino que els PBC són una manera de donar a conèixer blogs.
Igual que els "memes" o els premis que s'atorguen uns bloggers a altres, on els premiats han d'atorgar el mateix guardó a X blogs més, en una cadena que sempre acaba trencada en algun esglaó.
A mi m'agrada el teu blog i per això el llegeixo.
Jo no sabria què fer si em donèssin un premi que em donés a conèixer a tanta gent. O si sortís el meu blog a la premsa o a la tele! (he vist que en alguns mitjans de comunicació hi ha seccions dedicades a això)
I si m'arriba un allau de comentaris? Quina feinada a respondre!
No, no no. Amb els pocs lectors que tinc ja m'està bé ;o)
Una abraçada

Joana Serra de Gayeta ha dit...

Pens que has fet bé.

Mercè Piqueras ha dit...

Fra Miquel, el teu és un dels pocs blocs amb fons negre que puc llegir bé. Segurament perquè has triat una font adient. Això d'aquests premis en cadena, jo sóc de les que els trenquen, però sempre he avisat la persona que ma l'havia donat (a més d'agrair-li) perquè el donés a algú altre. Si no es trenqués, al final tothom tindria premi i caldria fins i tot repetir. Com que normalment demanen que cada persona en triï unes quantes (4, 5, 6... depèn del primi), el nombre de persones que el reben augmenta en progressió geomètrica.

Quant a sortit a la premsa o a la tele, no passa res. És una minifama efímera. De tota manera, pot ser que durant uns dies tinguis més visites i que algú continuï després llegint-te. I no sé com és que un bloc sobre plantes i jardins com el teu, que és tan interessant, no ha sortit.

Gràcies, Joana.

M. Antònia ha dit...

Jo et voto. Per això he entrat.
Veig que has publicat sobre l'estèvia. Fa anys en vaig portar de l'India, i en vaig donar a una amiga que no en trobava.
He intentat trobar l'enllaç al blog d'en Josep Pàmies, però no el trobo, si em poguessis dir quin és. Gràcies.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies Maria Antònia. En l'entrada sobre Josep Pàmies vaig posar un enllaç al seu bloc, però com que és dins del text, potser no es nota. L'adreça és http://joseppamies.wordpress.com/

Voldria escriure alguna cosa sobre l'estèvia, però primer voldria consultar diverses fonts. S'han dit moltes coses, en alguns casos contradictòries, sobre aquesta planta.

fra miquel ha dit...

Gràcies, Mercè :o)
Em preocupa que es vegi bé el què poso. A banda que la presbícia ajudi a buscar lletres grans hehe.

El meu blog, però, no és molt científic, en el sentit que no faig fitxes complertes de les plantes que poso. Més aviat enllaço a pàgines on hi ha informació. Sóc bastant mandrós per escriure...
El vaig iniciar per tenir un arxiu fotogràfic de plantes que utilitzo en els jardins o que veig per allà on passo i penso que les podré utilitzar.
Que em visiteu ja és un premi per a mi :o)
Petons

Allau ha dit...

Mercè, el teu bloc és massa bo per tenir res a fer a la risible fira de vanitats dels Premis Catalunya. Deixa'm concedir-te la "Medalla Allau de Diamants i Kryptonita 2012" com a premi de consolació de validesa eterna.

Mercè Piqueras ha dit...

Gràcies, Allau. Tot un honor!