El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 17 d’agost de 2012

Un estiu sense càmera

Fa alguns mesos, escrivia en aquest bloc sobre la societat de comprar, usar i llençar en què vivim. Com he hagut d'arraconar, per "vella", una càmera de fotos que té a penes tres anys perquè qualsevol reparació que hi faci em costarà més del que val avui dia una càmera equivalent. Les reparacions tenen "tarifa plana", segons vaig veure en el web del fabricant.

Com que els darrers anys m'he acostumat a dur sempre una càmera dins la bossa i no acabo d'avesar-me a les prestacions com a càmera que tenen els telèfons mòbils, vaig decidir comprar-me'n una altra. Al cap i a la fi, era el meu aniversari i auto-regalar-se alguna cosa que es desitja sempre es bo.

Vaig tenir la sort de trobar un dependent que no era únicament algú darrere un taulell, sinó un noi que aspira a ser fotògraf i hi entén força. Seguint el seu consell, entre les càmeres petites, em vaig decidir per una Nikon Coolpix S8200, que primer em va semblar bastant complicada d'usar, però a poc a poc m'hi vaig anar acostumant i aprenent-ne noves prestacions. Una de les coses en què hi he trobat molta millora respecte a la càmera anterior és en les fotos d'interior que, sense flaix --no m'agraden les fotos amb flaix--, amb l'altra càmera em sortien sempre grogoses o fosques.

Jo estava més contenta que un gínjol amb la meva Nikon... fins que a mitjans de juliol, un bon dia, l'objectiu va quedar bloquejat a mig obrir. Vaig pensar que potser la bateria estava a les últimes i no tenia força per obrir-se del tot i la vaig posar a carregar. No va servir de res. Aleshores vaig anar a l'establiment on l'havia comprada i em van dir que calia enviar-la a la casa Nikon. Podien fer-ho ells, però em van recomanar que l'hi portés jo mateixa perquè anés més ràpid i que poguessin reparar-me-la abans de l'agost. Altrament no la tindria fins al setembre, perquè l'agost tanquen.

El 16 de juliol, vaig dur la càmera a la casa Nikon i la conversa que vaig tenir amb la noia de recepció va ser aproximadament així;
--Potser no estarà llesta fins al setembre, perquè el 3 d'agost tanquem--em va dir la noia.
--Però som a setze de juliol! Falten gairebé tres setmanes per al 3 de setembre!
--Sí, però tothom porta a reparar les càmeres al juliol i tenim  molta feina.
--Jo l'he duta quan se m'ha espatllat, casualment al juliol.

La noia em va donar un resguard amb un URL i un codi de seguiment de la reparació perquè, quan vulgui, pugui saber com va. Ho vaig mirar a començament d'agost i, tot i que el web diu que Nikon "intentará realizar la reparación dentro de un plazo de 7-10 días después de recepcionar su producto", hi havia un comunicat en data 25 de juliol (nou dies després que hi portés la càmera) que deia: "En espera de piezas de recambio 2012-07-25".

Suposant que obrin el 3 de setembre, i que les peces de recanvi hagin arribat i que siguin molt diligents i me la reparin dins d'aquella setmana, haurà passat més d'un mes i mig. Es tracta d'una càmera que tenia tres mesos quan se'm va avariar i que té una garantia que ara no recordo si és de dos anys o de tres. (Vaig contractar una pòlissa que amplia la garantia, no sé si en el temps o només en les prestacions; per exemple, substitució de peces que s'hagin trencat.) Però de moment hauré estat un mínim d'un mes i mig sense tenir-la. Qui em rescabalarà d'aquest perjudici? Per exemple, si durant el mes que segueixi al termini de la garantia, la càmera s'avariés, ¿tindrien en compte el temps que m'han tingut retinguda la càmera i entraria encara en la garantia? He d'esbrinar-ho, però dubto molt que sigui així.

Tot i que no m'agrada la càmera que duu el mòbil, no he tingut més remei que recórrer a usar-lo per fer fotos aquest estiu. No les fa malament, però no es pot comparar ni de bon tros a la càmera real. Friso per tenir-la de nou!

4 comentaris:

Jeremias Soler ha dit...

A mi em va passar el mateix amb una samsung, i vaig bufar una bona estona al voltant de l'objectiu, també el vaig posar a raig d'un ventilador unes hores, i a l'últim se'm va obrir. És possible que un granet de sorra o una brossa impedeixi que s'obri.
M'agrada molt el color real que agafen les nikkon. És cert que aquestes càmeres són molt delicades. Tinc una fuji submergible a la qual la pantalla no li funciona i continuo esperant el miracle perquè la reparació costa més que la càmera. L'altre dia em va funcionar per uns segons i es va tornar a apagar. Si trobo el tornavís necessari l'obriré perquè ja està fora de garantia.

Olga ha dit...

A mi i al meu germà ens va passar el mateix, tb amb una Nikon petitona... Tb la vam enviar a reparar. Fa molt temps i ho recordo vagament, però em fa l'efecte que tb van trigar bastant.

Pilot ha dit...

Jo vaig comprar en un concessionari un cotxe de segona ma que m'ha sortit malament, per que s'espatlla molt, i seguin els consells de la OCU, vaig demanar un justificant de tots els dies que havia estat al taller. Com que sumaven dos mesos, vaig gaudir de dos mesos extra de garantia passat l'any.
Desconec si també s'aplica a les càmeres.

Mercè Piqueras ha dit...

Jeremías, vaig pensar que pogués ser una brossa, però com que la càmera només tenia tres mesos, no vaig voler fer-li res, no fos cas que ho compliqués. Però si en el seguiment diu que estaven esperant peça de recanvi, suposo que no devia ser cosa d'una brossa.

Olga, diuen allò de "mal de muchos..." Espero recuperar-la aviat, perquè després d'haver-m'hi acostumat, la càmera del mòbil em sembla molt poca cosa.

Pilot, gràcies per la informació. Ho esbrinaré i de tota manera demanaré un justificant on consti tot el temps que els de la Nikon m'han retingut la càmera.