dilluns, 6 d’agost del 2012

Els contes de Maeve Binchy

La setmana passada va morir l'escriptora irlandesa Maeve Binchy (1940-2012). Estava segura que havia llegit alguna cosa seva, alguns contes, però no recordava quins. Ahir vaig localitzar el llibre: The Storyteller, a collection of short stories. És una selecció de set contes que provenen d'altres llibres i que està pensada per a treballar a classe. Al principi hi ha una introducció de la mateixa autora, unes notes biogràfiques (bona part és reproducció d'un text seu) i consells per fer un diari de lectura del llibre. I al final, una mena de glossari pensat per a lectors no irlandesos i una guia de treball sobre els contes del llibre.

En la introducció, Maeve Binchy comenta la seva manera de treballar, de bastir els seus contes. Escriu sobre allò que coneix, perquè ho troba molt més fàcil que no pas escriure sobre allò que no es coneix, encara que sembli molt emocionant. S'inspira en gent que ha conegut i també en gent que no coneix de res. Escriu:
En cada persona i en cada cosa hi ha una història. Les cares de la gent que camina pel carrer amaguen totes un bon relat. L'entrada d'una botiga petita amaga centenars d'històries de la gent que hi ha treballat. La sala d'espera d'un hospital, el cafè d'una estació, la gent que baixa d'un cotxe de línia en una estació de servei... tots tenen un bé de deu d'històries. Un(a) escriptor(a) troba material en qualsevol lloc, la nostra mirada hauria de captar-ho tot de dreta a esquerra, les nostres orelles haurien d'estar amatents per captar la manera com parla la gent.
Explica que, quan va escriure els reculls de contes que porten per títol dues línies del metro de Londres (Central Line i Victoria Line), agafava el metro i cada dia baixava en una estació diferent per veure com era la zona on s'havia aturat. Això li proporcionava un lloc on situar la seva història i aleshores només havia de pensar en un tema per al seu conte.

Sobre les possibilitats que ofereix el metro o qualsevol espai públic per crear una història, hi estic molt d'acord. Moltes vegades m'ha passat de sentir només una o dues frases d'una conversa i imaginar la història que hi podria haver al darrere. Pot ser en el metro o a l'autobús, en un restaurant, en una sala d'espera, en el mercat, fins i tot gent que passa sota la meva finestra de nit, quan tot és silenci.

En una època en què com més va més em deceben molts dels llibres de ficció que llegeixo --o que intento llegir, perquè de vegades els deixo a mitges-- rellegir Maeve Binchy és un plaer. Sento, però, que sigui la seva mort el motiu que m'ha fet buscar el seu llibre.

Potser us interessarà:
- About Maeve, notes autobiògrafiques, en el web de l'escriptora (haureu de clicar a l'esquerra, on diu "About Maeve").
- Mor l'escriptora de 'bestsellers' Maeve Binchy. ARA, 31.07.2012

2 comentaris:

amparo ha dit...

Desconeixia a Maeve Binch, però després de vore este post, intentaré buscar algun conte d'ella per a llegir

M'atrau la temàtica, i segur que m'anirà be per a aprendre i l'anglés.

Mercè Piqueras ha dit...

Amparo, són contes que es llegeixen bé. Encara que no entenguis totes les paraules, es capta la idea fàcilment. Em van agradar molt quan els vaig llegir fa uns quinze anys i ara estic gaudint rellegint-los.