dissabte, 20 d’agost del 2011

Més sobre la visita de Benet XVI

Fa uns quants dies explicava en el bloc per què no m'he adherit a la campanya contra les Jornades Mundials de la Joventut que s'estan fent a Madrid aquests dies. A mesura que he anat veient imatges i llegint notícies arribades de Madrid, tot i que em ratifico en algunes de les coses que vaig dir, voldria matisar-me algunes altres.

Continuo pensant que oposar-se a aquesta trobada multitudinària respon en gran part a aquest corrent antireligiós actual. Tanmateix he vist que, dins l'església catòlica, també hi ha qui no hi està d'acord. Si més no, entre les entitats organitzadores de la manifestació, hi ha Redes Cristianas, un col·lectiu que no està d'acord amb moltes coses de l'església i la jerarquia catòliques actuals. En un díptic que van publicar amb motiu de la visita de Benet XVI a Madrid, indicaven com hauria de ser aquesta visita:
  • Sencilla y nunca revestido de omnímodo poder y encumbramiento personal
  • Nunca como jefe de estado, sino como autoridad moral y religiosa
  • No como monarca absoluto, sino como símbolo de unidad de una institución democrática
  • No como vicario de Cristo o de Dios, sino como garante del respeto a los Derechos Humanos
  • Nunca asociado a los poderes económicos y políticos, sino en abierta complicidad con los excluidos y víctimas del sistema
  • No como garante del mantenimiento de los actuales privilegios de la Iglesia católica en España, sino como denunciante de los Acuerdos firmados con el Estado español en 1979.
I afegeixen:
Como el papa no viene de este modo, nosotros y nosotras, parte integrante de la Iglesia católica en España, ¡ASÍ NO QUEREMOS RECIBIRLE!
Tenen raó quan diuen que el nom de la trobada és un engany. L'esmentat fulletó diu: "...se habla de Jornada Mundial de la Juventud cuando esta juventud se reduce a grupos meramente 'católicos' --en gran parte ideologizados-- y porque se presenta, además, como acontecimiento de interés 'público y universal' cuando se trata de un evento de una institución privada. Madrid no es con esta jornada ni la 'capital del mundo joven' ni ni tampoco el 'centro de la catolicidad' por más que se empeñen sus organizadores.

Per altra banda, m'he assabentat que els participants a la trobada tenen un passi gratuït per al metro de Madrid i que, un cop acabi aquest esdeveniment, encara que el passi oficialment estigui caducat, si es queden més dies a Madrid, el podran seguir usant. Si haguessin concedit els Jocs Olímpics a Madrid, l'Ajuntament d'aquella vil·la hauria pres la mateixa decisió? Metro gratuït per a tots als assistents als Jocs? És un greuge que es fa als pobres madrilenys i madrilenyes que a més de treballar en agost, quan gairebé tothom és de vacances, han d'agafar un metro amb els vagons plens de gom a gom per gent que viatja gratis mentre que ells -- usuaris i usuàries de tot l'any-- han d'acoquinar i pagar el seu bitllet.

Fa uns dies comparava aquests esdeveniment de Madrid amb altres que també reuneixen molts milers de persones i en els quals els ajuntament han de gastar molts diners, però això del transport gratuït passa de taca d'oli. Seria com si cada cop que a Barcelona juga el Barça, el metro fos gratuït per als qui passessin per la taquilla amb l'entrada del partit a la mà.

I allò que em sembla injustificable és l'actuació de la policia amb els participants a les manifestacions laiques. Quan el ministre Blanco, com a portaveu del Govern, justificava l'acció policial, vaig pensar si aquell home hauria vist les imatges de violència gratuïta que jo acabava de veure. I ves per on, en aquesta ocasió, el PP està d'acord amb el Govern i diu que hi havia hagut provocacions per part dels manifestants.  En diverses ocasions he vist de prop manifestacions en què el públic provocava la policia --no dic "atacava", sinó "provocava". Però la policia ha de saber quina és la seva tasca. Encara que els insultin o els diguin coses difícils de pair, mai no haurien de respondre a les provacions amb cops de porra, perquè en els fons és el que busquen molts provocadors, per poder queixar-se després. A més, sol passar que els qui pateixen la violència policial són unes altres persones, perquè les provocadores marxen corrent tan bon punt veuen que els altres treuen les porres.

Deixem que el jovent catòlic es reuneixi, però sense tractar-los amb deferències que no es tenen envers les persones que van a un partit de futbol, a un concert de música pop, a la cavalcada dels Reis o a qualsevol altre esdeveniment multitudinari. Al cap i a la fi, si Jesús deia que el seu regne no és d'aquest món, per què es tracta el seu ambaixador com si, en comptes del cap d'un estat que és dels més petits del planeta, fos l'amo de tota la Terra?

Joves d'una parròquia romana al seu pas per Barcelona
Foto: M. Piqueras, 19.08.2011

11 comentaris:

Marta ha dit...

Mercè, no estas sola amb aquests pensaments. Altres cristians també pensem com tú i no estem d'acord amb aquest tipus de manifestacions. Sota el meu punt de vista, no és aquest el veritable cristianisme. Crec que s'equivoquen en moltes coses, però hem de ser tolerants i deixar fer. Dins de cada religió hi han camins diferents, el que passa és que uns fan soroll i altres no. El que més greu em sap, és que passem tots pels que fan més soroll i cal distingir-ho.

fra miquel ha dit...

I els mitjans de comunicació no ajuden a veure això del què parles...
Més que manifesta-se contra l'arribada del Papa haurien de protestar per aquest greuge a la resta de ciutadans, pels privilegis que es donen als participants en l'esdeveniment.
No podem retreure als "papistes" que aconsegueixin privilegis per a ells. És la decisió de les autoritats la reprovable.
Una abraçada

Coralet ha dit...

Ara sí que estic més d'acord amb tu! Anava a posar-te ahir que m'havien dit que a València els donaven orxata de bades. Tu passaves per allí, morta de calor, i res. Però ells sí...

En fi, molt d'acord amb el que dius.
"lo" de la policia és vergonyós.

Lectora corrent ha dit...

Marta, l'altre dia ja deia que la religió és un reflex de la societat; en totes les religions hi ha grups molt diversos. I també que, allò que li caldria a l'església catòlica, seria un grup d'indignats que digués a les seves jerarquies que no se senten representats per elles.

Fra Miquel, Coralet, quan vaig escriure l'anterior entrada sobre aquestes jornades, no sabia que els "pelegrins" tenien privilegis, com aquest de viatjar gratis en el transport públic i potser algun altre del qual no m'he assabentat.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

Si em permet, el que jo no entenc és que algun catòlic pugui demanar al Papa que no vagi –a Madrid o a qualsevol lloc- en la seva condició de Vicari de Crist. “No como vicario de Cristo….”. Però, si per un catòlic el Papa és el Vicari de Crist! Com ha d’anar enlloc despullat d’aquesta condició?
Si s’és catòlic, com es pot dir que “nosotros y nosotras, parte integrante de la Iglesia católica en España…” no volen rebre el màxim representant de la seva Església?

Ja fa molts anys, gràcies a Déu, que ningú està obligat a ser catòlic. Així doncs, essent els autors del fulletó tant hostils a la que diuen seva pròpia església, perquè no fan un exercici de congruència i se’n van?
Més enllà de la “flaira” de possessió de la veritat que destil·la aquest fulletó, -en això fent parella amb altres estaments de la mateixa església- la seva pretensió-imposició (si no, no et rebem), de com hauria de ser la visita, de quin hauria de ser el capteniment del seu líder, em sembla, a més d’agosarat, fora de lloc.

Entendria aquest manifest del díptic enllaçat si vingués d’una església cristiana diferenciada de la catòlica. D’uns que es diuen catòlics, francament, no ho entenc.

Mercè Piqueras ha dit...

Xiruquero, això deu ser com en alguns partits polítics, quan a les bases hi ha gent a qui no agrada el seu líder, triat només per una minoria de militants. Què es fa? Deixar el partit? Expressar el desacord amb el líder?

Però en això de la religió, ves a saber. Ara hi ha grups de catòlics "anglicans": es van passar al catolicisme quan l'església anglicana va permetre l'ordenació de les dones. Com si no comptés allò que els havia separat fa segles. A més, els sacerdots "trànsfugues" que estaven casats, podran seguir casats i fent de capellans. Un greuge per als capellans catòlics de tota la vida a qui hauria agradat casar-se, que segur que n'hi deu haver, o per als que han abandonat el sacerdoci per viure en parella.

Raquel ha dit...

Ja han dit que la propera trobada serà a Río de Janeiro, i jo em proposo fer-me d'algun d'aquests grups -tot i que no sóc creient i critico molt l'església-, per tal de poder fer turisme pràcticament sense pagar res.

Estic indignada!

Raquel ha dit...

Ah! m'oblidava d'explicar una anècdota que encara em va fer enfadar més:

Alguns d'aquests joves, mentre visitaven Barcelona, van entrar a un museu i van dir-li a la noia que venia les entrades: però per nosaltres és gratis, oi?

Evidentment no era gratis, però aquesta és la seva filosofia.

Ho sé perquè sé qui és la noia que els va vendre les entrades.

Per acabar el dia només em va faltar veure'ls pel metro amb l'acreditació penjant del coll i la bosseta de plàstic amb els entrepans i la beguda...
buf!

Però, en fi, si jo tingués l'oportunitat de viatjar amb 30€ al moneder, també ho faria!

Lectora corrent ha dit...

Raquel, penso si de debò el papa té tans seguidors entre el jovent o si, com tu dius, van a les JMJ per fer turisme per pocs diners. S'estranyen que no hi hagi vocacions; a mi no m'estranya gens. I crec que els nois i noies catòlics i practicants potser ho són malgrat la jerarquia. Em va fer gràcia que a Madrid muntessin una fira de vocacions, amb estands per informar. Trobo que es banalitzar la religió: venen el camí al cel com si estiguessin venent un viatge de vacances. Devia haver-hi competències entre ordes religioses? I eslògans? "Si et fas frare franciscà, Déu no t'abandonarà", "fes-te monja de clausura, fes de la teva fe usura", "un bon pare jesuïta, a Déu mai no infon sospita", "en un convent carmelita, hi ha la millor collita"...

fra miquel ha dit...

Ha ha ha! M'han agradat els eslògans que proposes. Molt bons.
Però no et pensis!
Recordo que quan tenia 21 o 22 anys, vaig anar amb uns amics a Torreciudad. Ens van aturar dos nois molt ben vestits i pentinats que ens van fer ofertes de confessions.
No sé si et rebaixaven les penitències o et perdonaven el que encara no havies pecat, però semblava que venguessin pòlisses d'assegurances.
B7s

Lectora corrent ha dit...

Fra Miquel, la primera vegada que vaig passar per aquelles carreteres d'Osca, no entenia per què hi havia tants cartells que indicaven Torreciudad, fins que em vaig assabentar a qui pertanyia aquell santuari. És curiós això de fer propaganda de la confessió. Què deuen pensar de la confessió comunitària que he vist en algunes esglésies? (no sé si encara en fan; hi havia un altre papa quan hi vaig participar i no sé si l'actual, tan retrògrad, ho deu permetre).