diumenge, 27 de febrer del 2011

Google i Sorolla

Google recorda avui el pintor valencià Joaquim Sorolla (1863-1923), nascut un 27 de febrer:

 

M'agrada que, per homenatjar Sorolla, hagin recordat la serie de pintures de la mainada a la platja. Són les que prefereixo. Una d'elles és "Nens a la platja":


Aprofito per recomanar el Museu Sorolla de Madrid. No se'n parla tant com dels grans museus (Prado, Thyssen, Reina Sofía), però és una petita joia. En  el seu web se'n pot fer una visita virtual. (Cliqueu sobre la icona central, de pantalla completa". És impressionant! Com si us hi trobéssiu!)

(Foto quadre Sorolla: Vikimedia Commons)

Actualització 27.02.2011, 18.15
Les il·lustracions que havia posat aquí aquest matí sembla que hagin desaparegut. Intento posar-les de nou, però no és possible, només surt un marc en blanc. Suposo que deu ser un problema de blogger, perquè he provat des de dos ordinadors diferents.

Actualització 01.03.2011
Les imatges han tornat a aparèixer, sense que jo hagi fet res. Misteris d'Internet!

5 comentaris:

Magda ha dit...

És recomenable quan s'apren a pintar fer alguna còpia d'un quadre que t'agradi. Jo vaig triar-ne un de Sorolla, una nena amb bata i un nen despulladet a la platja. Tota la gama de colors que hi ha en cada quadre és ja una aventura.

Júlia ha dit...

Un bonic museu de mida humana, com els que m'agraden però potser que no li fem massa propaganda, a veure si acabarà com altres espais 'descoberts' i envaïts...

La lectora corrent ha dit...

Magda, el quadre que dius em penso que sé quin és i m'agrada molt també.

Júlia, a mi també m'agraden el museus com dius tu, "de mida humana", on no t'aclapara tot el que hi ha per veure-hi. Solen estar dedicats a un sol artista o a un tema determinat: el Rodin de París, el Gaya de Múrcia, el Benlliure de València... A Barcelona teníem el Museu Clarà, que va ser una pena que desmuntessin.

Júlia ha dit...

El cas Clarà va ser escandalós, una barroeria més de l'ajuntament.

La lectora corrent ha dit...

Júlia, va ser el mateix ajuntament que es va carregar el Laboratori Municipal del carrer Wellington, un edifici emblemàtic en la història de la ciència a Barcelona. Si hagués estat Núñez i Navarro ho entendria, però que enderroquessin el Laboratori per fer un edifici de la Universitat Pompeu Fabra! Per a mi en té tanta culpa la UPF com l'ajuntament. Fa un o dos anys, per quedar bé, van posar una placa allà on havia estat el Laboratori